Fase 4. Cas 4 - 3r d'ESO. Objectiu: Realitzar ajustos i fer seguiment de les decisions preses

Situant el traspàs amb la psicopedagoga avui mateix, situem la reunió realitzada el dimecres sobre l'alumne S.L per tal d'acomplir les activitats o tasques situades en la quarta i darrera fase del cas. 

Per una banda, en aquesta trobada entre professionals s'ha traspassat el seguiment que s'ha estat realitzant de les diferents opcions preses vers la post - obligatòria i la possible tria d'un PQPI.  Aquest traspàs va lligat amb el seguiment del PI i les adaptacions vers l'alumne, les quals han conduït a una progressiva millora de l'actitud de l'alumne. Aquesta situació ha fet plantejar que en funció de l'avaluació de finals de curs, es valori si segueix a 4t d'ESO, o bé, si es tria un PQPI. Aquesta darrera opció s'ha treballat amb la família, doncs mostraven una actitud contrària a la possible tria d'aquests programes. Progressivament s'ha acotat la tria i ja es té en compte una opció de possible matrícula en un centre de Granollers. Per tant, l'assessorament s'ha reconduït cap aquesta opció, tenint en compte, la valoració final per part de la família i dels resultats obtinguts per l'alumne en les avaluacions. Valorant que l'alumne ja ha repetit curs una vegada, no es contempla una nova repetició de curs, de manera que les dues opcions són les plantejades anteriorment (avaluació positiva en les avaluacions per tal de fer 4t d'ESO o PQPI). 

Per tal que veieu les pautes que dóna el centre on s'ha cercat el PQPI sobre aquests programes, us enllaço dos links, un informatiu de la dinàmica d'aquests programes, elaborat pel propi centre; i un altre de la seva pàgina web i l'oferta que ofereix:

Pautes PQPI Escola Pia

Formació Professional Escola Pia (veure pestanyes del costat dret)

També us adjunto un vídeo de la dinàmica realitzada en un PQPI, on surten propis alumnes del centre explicant en que consisteixen. Penso que resulta molt interessant:

Fase 4. Cas 3 - 4t de Primària. Objectiu: Realitzar ajustos i fer seguiment de les decisions preses (Cas 3 - 4t)

Ja finalitzant les entrades referents als casos, doncs ja ens situem en tots els casos en la darrera Fase 4 Establiment d'un procés de seguiment per realitzar els ajustos en la resposta educativa, en la present exposició m'agradaria compartir amb vosaltres el seguiment que estem realitzant en el cas 3, alumne de 4t, al qual vam assessorar als agents directes, professorat i família, vers un treball de reeducació del llenguatge, així com vam facilitar un seguit de pautes d'actuació pel professorat, de manera que es facilités el llenguatge escrit a l'aula ordinària. 

Ara, en la darrera fase, hem deixat passar un temps per veure quina evolució s'està seguint per part de tots els agents, al mateix temps de quin és el progrés de l'alumne. Per tant, hem fet una proposta d'activitats complementàries per avaluar possibles ajustos en funció de les seves capacitats actuals en línia amb la reeducació del llenguatge. Per tal de poder veure en quin punt es situa ara, vam parlar de treballar la prova DN-CAS, doncs podia afavorir una perspectiva interessant avaluativa del cas. No obstant, aquesta prova està iniciant-se per part de l'EAP, i davant la impossibilitat de poder compartir-la amb mi adequadament, doncs necessita d'un temps de formació que no s'ajusta amb el meu període de Pràcticum, vam decidir optar per una altra prova coneguda per mi mateixa en el meu seguiment de pràctiques: WISC-IV. 

Tal i com vaig comentar en anteriors entrades (veieu etiqueta CAS 3 - 4t), he adoptat el rol actiu de passar aquesta prova i de valorar-la junt la psicopedagoga, per tal de després realitzar una reunió devolutiva al professorat i família de seguiment, on poder compartir el treball realitzat a partir de la orientació cap una reeducació del llenguatge a nivell intern i extern al centre, i per tal de veure en quin punt estàvem a principis de curs i ara, després d'un anàlisi dels documents avaluatius, observacions i altres referents del cas. 

Pel que fa als resultats de la prova WISC-IV, hem pogut analitzar com a les diferents escales analitzades (comprensió verbal, raonament perceptiu, memòria de treball i velocitat de processament) obté uns resultats mitjans, una mica cap a la baixa, mantenint la velocitat de processament destacada a nivell de puntuació inferior, especialment en una de les proves realitzades (Claus). 

Aquests resultats responen dins les puntuacions escalars, de manera que un cop traslladades aquestes puntuacions a les corresponents compostes, observem amb més deteniment com, manté un CIT dins la franja baixa de la normalitat, destacant uns resultats homogenis en les diferents escales. Per tant, comentem la psicopedagoga i jo mateixa com les dificultats de l'alumne són bastant globals, necessitant la sistematització i el seguiment/ acompanyament de l'adult per tal d'anar avançant, tal i com s'està fent actualment. L'escala de comprensió verbal surt una mica més alta, per tant, es confirma com el treball que s’està realitzant en llenguatge és l’adient i que, tot i sortir una mica a la baixa, els canvis respecte principis de curs estan esdevenint progressius. Comentem aquests aspectes amb el tutor referent de l’alumne, els qual ens aporta les seves impressions, dient com va observant petites millores, i coincidint en que la part a treballar és la relacionada amb el llenguatge. Proposem una reunió amb tots els tutors/es per acabar de compartir el seguiment i una proposta de reunió amb la família per tal de valorar el final de curs i el seguiment que s’ha de seguir realitzant. 

Reflexions: 
Penso que s'està realitzant un treball col·laboratiu molt important en tots els casos que estic seguint, de manera que es permet un seguiment positiu i beneficiós pels alumnes de cada cas i, alhora, per tal que el propi nen/a vegi com és la seva evolució, esforç, etc. En aquest cas, l'alumne està content i jo mateixa estic satisfeta dels resultats que s'estan obtenint. En els casos 3 i 4 (Primària i Secundària) es pot extreure a partir de la comunicació verbal com veu la seva pròpia evolució cada nen. 
Per una altra banda, en els casos 1 i 2, sobretot en el segon, doncs el primer és un assessorament a adults, la comunicació i expressió no verbal resulta molt important, així com els sentiments i el benestar que adopta l'alumne en les posades en pràctica a partir de les propostes realitzades i dels avenços que ell també pot observar. 
El seguiment de diferents casos m'està oferint una oportunitat de poder aprendre a partir d'alumnes diferents, amb demandes diverses i amb unes necessitats a analitzar complexes però alhora molt enriquidores.

Reunió interprofessional. Cas 2 - P4

Tal i com vam acordar amb la psicopedagoga, el proper divendres 10 de maig, realitzarem una trobada entre especialistes del Cas 2 - P4, per tal de coordinar totes les accions que s'estan realitzant i poder plantejar el PI amb totes les dades aportades. Aquesta reunió és vital per tal de poder fer una devolució a la família del treball de tot el curs, quin ha estat el seguiment i/o acompanyament per part de la família, i per tal de situar-los en les adaptacions i el treball que es pretén seguir de cara al curs vinent. 

En la reunió de divendres, ens trobarem la psicopedagoga, la mestra d'EE, la logopeda, una de les tutores i jo mateixa. Ja s'ha mantingut contacte amb el CDIAP, i ara es pretén enllaçar el treball que es fa des de la pròpia escola i com es planteja el cas amb cadascú. 

Aquesta trobada l'emmarco dins la darrera fase (fase 4: Establiment d'un procés de seguiment per realitzar ajustos en la resposta educativa), doncs és un dels elements cabdals per tal de poder configurar el PI i les mesures acordades òptimes en funció de la visió dels diferents agents. 

La idea és poder tenir molt present el document IDEA que vam valorar en la darrera fase (fase 3) junt les tutores, psicopedagoga i mestra EE; valorar el treball logopèdic que s'ha iniciat per treballar la disfàsia; tenir en compte el treball que ens han traspassat des del CDIAP i la demanda de CREDA; el treball a l'aula a través dels diferents elements augmentatius del llenguatge (calendari, activitats...) per part de les tutores; i, el treball de la mestra d'EE amb l'alumne. 

En aquest treball, també es valorarà l'iniciació en el treball de kinesiologia o brain gym que he proposat, seguint una línia fidel al treball amb imatges (sistema augmentatiu del llenguatge).

És per aquest motiu, que en la tria dels 3 exercicis principals que vaig comentar en l'entrada de la setmana passada, he confeccionat un material i una guia explicativa del ús d'aquests per tal de treballar de forma individual (ampliant després en petit grup) amb l'alumne, de manera que es pretén potenciar l'expressió d'un vocabulari bàsic a través d'un treball sensoriomotriu que fomenti l'ús del llenguatge oral. 

La mestra d'EE, psicopedagoga i jo mateixa estem molt ilusionades per veure l'evolució d'aquesta proposta, junt amb les altres que s'estan realitzant, entre elles els pictocuentos, eina que també vaig proposar i comentar en aquest Blog. Estic treballant en una entrada on us adjuntaré el material dels pictogrames amb la proposta de cada exercici. 

Final fase 3 i fase 4. Cas 1 - P2. Reunió compartida d'acords.

El passat dilluns, 29 d'abril, tal i com vam acordar amb la psicopedagoga i la família, vam realitzar una reunió de traspàs d'informació a través dels resultats plasmats en la prova Battelle, com a eina essencial, complementat amb els altres documents de seguiment (anamnesi i qüestionari EI). Aquesta reunió es realitzà després de la coordinació amb els altres agents directes, els quals són la LLI i el CDIAP, principalment. En la reunió tenim en compte les valoracions d'aquests agents a través del qüestionari i de les aportacions que han donat vers la decisió de continuïtat, o no, en l'etapa 0-3. 

Aquesta confrontació d'idees es situa en el darrer punt de la 3a fase en aquest cas (activitats i tasques d'intervenció), i obre pas a la darrera fase i final del cas en aquest curs: fase 4, on es redactarà el informe final amb les decisions preses. 

En la reunió amb la psicopedagoga i la família, observem les puntuacions de cada escala de la prova Battelle, com s'ha registrat per part de cada agent, i si hi ha hagut variabilitat en les respostes donades. Veiem com LLI i família han puntuat de forma molt semblant, variant en algún ítem però de forma poc significativa. Valorem com l'evolució comença a ser progressiva, també apreciant amb els comentaris de la mare com la seva assistència al CEIB (Centre d'Estimulació Sensorial) està resultant una eina molt positiva en el infant i les seves descobertes motrius i lingüístiques. Ens comenta la mare com en el camí d'anada i tornada del centre, es mostra molt motivat i reprodueix paraules, moviments.., de la seva estada. També ens comenta com a nivell de menjar, està realitzant petites millores, aspecte que també li han comentat des de la LLI.

Fa poc s'ha iniciat en la representació de petites expressions fetes, emprant entonacions específiques que imita de l'adult. La seva vinculació amb el germà petit és molt estreta, per la qual cosa, li representa un incentiu per utilitzar el llenguatge. D'aquesta manera, comená a reproduir formulacions paraula - verb. Per exemple: nom del germà, vine! 

No obstant, valorem tot el conjunt de dades aportades pels diferents agents, al mateix temps que tot l'historial del infant, el qual s'ha sotmès a moltes operacions arran del seu naixement prematur, i que han produit anades i tornades en el seu desenvolupament global, tan a nivell motriu com cognitiu. La seva darrera operació va ser fa pocs mesos i va ocasionar moltes pors motrius i va fer recular amb altres aspectes que havien evolucionat de manera progressiva. A nivell de seguiment, el nen porta un retard aproximat d'un any, per la qual cosa el Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP), al mateix temps que la pròpia família, creuen que la permanència un any més podria resultar molt positiva per tal de seguir avançant com ara ho està fent, en un entorn proper i conegut per l'infant, com és la LLI. 

En la reunió posem sobre la taula tots aquests elements, aportant el nostre assessorament i orientació des de l'EAP (psicopedagoga i jo mateixa), i valorant com es podrien contemplar les dues opcions (permanència, o no), però que coincidim amb els altres agents i la família en facilitar aquest any més en un mateix entorn de confiança i avenços. La LLI comparteix la mateixa opinió que la psicopedagoga i jo mateixa. D'aquesta manera, quedem en aquesta decisió de permanència un any més i, per tant, en realitzar el document de registre de les decisions preses, element formal de la fase 4. Comentem amb la família la importància del registre de dades en la prova Battelle, per tal de poder tornar a passar-lo el curs vinent, i veure quina ha estat la evolució, en quina mesura s'ha anat realitzant, com ha afavorit la decisió presa i quins elements s'han adaptat/ millorat respecte on estem ara mateix. 

Per tant, es pacta una continuïtat del cas i un registre formal de la situació actual. Estic molt contenta del tractament que s'ha fet en aquest cas, així com dels alts nivells de col·laboració entre tots els agents involucrats. La família, alhora, sempre ha estat molt receptiva i coherent. El fet que la mare sigui mestra ha ajudat molt amb la seva contextualització i entesa de les necessitats del seu fill amb el pare. Tot l'entorn ha treballat de forma conjunta i han creat un marc comunicatiu i de consens òptim amb l'EAP. Jo mateixa he sentit la meva participació en el cas com una més i és d'agraïr.

Activitats per a l'aprenentatge amb tot el cervell

Dins la cerca de materials i recursos relacionats amb el CAS 2-P4 (disfàsia i altres trets TEA), endinsats dins la fase 3 d'intervenció i la fase 4 del pla de treball del present cas, m'agradaria comentar-vos la proposta d'activitats Brain Gym/ Kinesiologia, la qual compartiré el proper dia amb la psicopedagoga i la mestra d'Educació Especial de l'escola. 

Aquesta proposta va relacionada amb un treball d'integració sensorial i aprenentatge sensoriomotriu que facilita la creació d'associacions memorístiques. En relació amb aquesta idea, el missatge clau que rau en la proposta que faré és que el moviment desenvolupa habilitats d'organització, participació i comunicació. La realització d'activitats i moviments corporals triats amb uns objectius específics, tenen l'objectiu de fer possible la creació d'un ambient de seguretat, emocional i espacial, alhora que prepara al cos i la ment per afrontar experiències noves. 

Hi ha 26 moviments o activitats,  dels quals compartirem espai per debatre aquells més idonis. La tria que penso adequada per començar pretén treballar habilitats d'autoconsciència, tot utilitzant la retroalimentació externa i interna, alhora que la planificació per l'escolta activa. Aquesta escolta que es vol cercar demana la recepció i el processament del significat i representa un prerequisit per la comunicació. La retroalimentació i la planificació permeten la comprensió i l'expressió. Veieu els exercicis de proposta:

• 
  La respiració abdominal (o, inflar el globus): Ens podem imaginar la nostra panxa com si fos un globus que nosaltres podem emplenar d’aire cada vegada que inspirem i després, quan espirem el globus es desinfla. Per començar, buidem d’aire la panxa, buidem-la del tot fins que no hi quedi res. Es clar, ara la tenim buida i l’hem d’emplenar d’aire. Ompliu-la bé, del tot, fins que no pugueu més. Teniu el globus ben ple? Hi ha algú que li surt el melic cap enfora? Hem de fer tres respiracions completes (inspirar i espirar) com a mínim.

• El badall energètic: Fem un massatge sobre els punts que tenim a les galtes sota els ulls, on hi queda com una mena de foradet quan obrim la boca. També podem relaxar les mandíbules massatjant-les allà on s’ajunten els ossos de dalt i de baix de la boca quan mosseguem. Fem-ho relaxadament, i si per casualitat tenim ganes de badallar, badallem, que això és el que busquem: un bon badall que ens faci oblidar les coses que ens fan anar el cap com si tinguéssim a dins un disc ratllat. Quan acabem de badallar deixem-nos anar, estirantnos tan com ens sigui possible, igual que fan els gats. Gaudim d’aquesta llibertat!

• La gorra de pensar: Escolteu un moment al vostre voltant. Ho sentiu tot bé? Ara ens pessigarem les orelles de dalt a baix i de dins a fora com si les desenrotlléssim i les estiréssim com si fossin de plastilina. Unes cinc vegades. No passa res si queden vermelletes, això vol dir que les estem regant per dins. Tornem a escoltar. Hi trobeu alguna diferència amb abans?

A partir d'aquests, es poden anar ampliant exercicis, un exemple interessant pot ser:

• L'elefant: Hem de posar el braç enganxat a l’orella com si fos la trompa d’un elefant. Quan tingueu el braç allà posat us imagineu que amb aquesta trompa dibuixeu EL VUIT ADORMIT (en el present cas, és important donar la imatge visual del vuit adormit - a través de diferents propostes- per tal que pugui seguir el recorregut, com si d'un camí es tractés). Si a més a més podeu imaginar que els vostres dits són un pinzell ple de pintura i podeu seguir el moviment que fan amb els ulls farem l’elefant de veritat.

En aquest cas, i amb les activitats observades, es vol crear un marc contextual òptim que afavoreixi la confiança amb el llenguatge, alhora que fomenti una motivació per comunicar-se. Recordem el cas de disfàsia de l'alumne, associat a un diagnòstic anterior TGD i a la possibilitat de trets TEA als inicis de la seva escolarització. L'alumne està realitzant un any més de permanència a P4 i s'està fent un seguiment ara per tal d'una configuració compartida i coordinada entre tots els agents envers un Pla Individualitzat adient de cara al curs vinent. 

La proposta d'exercicis normalment es realitzen en grup i per imitació, previ a l'escolta del/la professional. No obstant, el treball amb l'alumne vol anar més enllà, de manera que es treballi l'expressió oral i hi hagi una ampliació de vocabulari parlat per part del nen. Tant és així, que la idea és fotografiar els moviments dels exercicis que es triin, de manera que aconseguim un conjunt d'imatges, símils als pictogrames. D'aquesta manera, es pot fer un treball previ que porti a parlar de les parts del cos que s'utilitzen, com es mouen,  si es fan ràpids o lents... És molt important fer entendre molt bé el discurs i dónar èmfasi en les paraules clau (vocabulari) que pensem interessants per l'alumne, de manera que les interioritzi i pugui intentar reproduir aquestes paraules en un futur quan es tornin a plantejar els exercicis. 

L'objectiu és que realitzi un procés d'interiorització, correspondència i globalització per altres situacions on cregui necessari reproduir les paraules que trobi útils per comunicar-se i fer-se entendre a través del llenguatge convencional, i no a través d'un seguit de sons inintel·ligibles. Aquest treball és molt interessant de realitzar-lo dins l'espai setmanal que la mestra d'EE i vetlladora tenen amb l'alumne, i alhora, amb altres alumnes que li poden resultar molt beneficiosos aquests exercicis. També és interessant anar compartint amb el grup classe les descobertes i emprar als matins alguns exercicis amb el conjunt d'alumnat i les mestres.

Junt amb aquesta proposta a compartir, obrirem un espai de seguiment sobre les adaptacions metodològiques emprades a l'aula (horari amb imatges, activitats amb pictogrames, estratègies de comunicació de les professionals per tal de fomentar la parla del nen (ex: a través de la repetició del model adequat, del foment de paraules a través d'imatges, etc). Aquest espai el compartirem junt la psicopedagoga, la mestra d'EE, jo mateixa, previ a un espai de diàleg amb les tutores, CDIAP, logopeda que atén a l'alumne a l'escola i la família. Així, es podran valorar les eines, estratègies.., adequades; quin avenç s'ha anat observant en els diferents contextos; quina implicació s'ha produït per part dels diferents agents; i, quina és la línia adequada que volem plantejar en el Pla Individualitzat (PI) per tal de d'afrontar el curs vinent a l'escola, alhora que afavoreixi el seu entorn més proper i la seva relació d'expressió comunicativa a través de la parla. 

Bibliografia essencial: 
·   Denisson, P.E i G.E. (2011). Brain Gym. Llibre per al professorat. Barcelona. Graó.

Construcció Blog; Seguiment Casos i Materials; i, proves d'aprenentatge en el marc de pràctiques

Abans de comentar la present entrada, m'agradaria parlar dels canvis de format que he realitzat en el present Blog de pràctiques:

Fa dies que hi porto donant voltes, i volia donar-li un toc personal, que identifiqués la pàgina que empro de diari de pràctiques amb les experiències que estic vivint i, sobretot, que es capti l'essència del sentit i significat que estan tenint per mi mateixa tot el conjunt d'experiències i aprenentatges compartits amb la psicopedagoga i els agents de cada cas. Així doncs, veureu una imatge de capçalera que representa el camí que es descobreix dia a dia. La imatge de la formiga a la flor és representativa d'aquest significat i pot donar moltes interpretacions. Penso que el fet de personalitzar el Blog amb una imatge pròpia i escollida amb un sentit diu molt a la persona que accedeix a la pàgina, de manera que ja s'endinsa dins la temàtica del Blog i el seu significat. També he citat una frase cèlebre, la qual dóna un missatge positivista, una manera d'afrontar els dies amb energia, força i vitalitat. Penso que com a professionals de l'educació i futurs/es psicopedagogs/gues, aquest és el pensament que convé adoptar. Sempre hi ha moments difícils, però els missatges d'aquest tipus fan que vegis les coses d'una altra manera.  També veureu que hi ha dos pestanyes: entrades i fases/objectius. D'aquesta manera, i tot i haver posat en una entrada les fases i objectius, està més a mà el quadre dels casos del meu projecte, junt els seus objectius, fases, materials, tipus d'avaluacions... És una manera de tenir-ho més present i més accessible. Gràcies a la visió dels vostres Blogs vaig construint i millorant, penso que els resultats són fruit dels usos compartits de tots i totes.

Un cop comentat aquests aspectes de renovació del Blog, volia comentar com la setmana vinent realitzarem l'entrevista amb els pares del CAS 1- P2, per tal de comentar la prova Battelle i el traspàs de dades per part de la família i els professionals de la Llar d'Infants. També compartiré amb la psicopedagoga els resultats de la prova WISC-IV del CAS 3 - 4t. Totes aquestes tasques ja s'endinsen dins les darreres fases del pla de treball o projecte. Quan tingui el registre de les accions realitzades i els resultats, compartiré de forma més detallada els avenços i ho plasmaré molt visualment. 
Amb els altres dos casos seguirem continuïtat en funció de cada punt: 

CAS 2 - P4-> Valoració i plasmació activitats realitzades i iniciació PI. Aquest cap de setmana afegiré una entrada d'activitats cercades molt interessants pel cas (Brain Gym/ Kinesiologia).

CAS 4 - 3r d'ESO-> Seguiment coordinacions i entrevistes d'orientació i assessorament vers el curs vinent.

Per últim, m'agradaria comentar materials que descobreixo amb la psicopedagoga i amb els quals, realitzo aprenentatges compartits, alhora que assumeixo tasques de forma autònoma, un cop he observat, analitzat i après el funcionament i el perquè de la seva pràctica. Penso que són materials que podeu emprar i que estan molt bé per conèixer i ampliar coneixements. En aquest cas, parlo de la prova CSAT i CARAS. 

La primera, CSAT (Children Sustain Attention Task) consisteix en una prova que mesura la capacitat d'atenció sostinguda, de manera que és òptima pels casos que mostren manca d'atenció a les aules i possibilitat de TDAH. En funció de la demanda d'observació per part dels tutors/es, i un cop el/la psicopedagog/ga veu al nen/a i el contextualitza en tots els seus àmbits, és quan es creu convenient poder passar aquesta prova per tal de tenir un registre de resultats. 

Per més informació: https://web.teaediciones.com/CSAT--TAREA-DE-ATENCION-SOSTENIDA-EN-LA-INFANCIA.aspx i http://www.csat.es/index_flash.html

La segona, CARAS consisteix en avaluar l'aptitud per percebre, de forma ràpida i correcta, semblances i diferències. És un complement útil per passar amb CSAT, però sempre depèn de les característiques de cada cas i de les observacions que es vulguin prendre com a complement avaluatiu. Per més informació:    http://web.teaediciones.com/CARAS-R-Test-de-Percepcion-de-Diferencias---Revisado.aspx i http://www.web.teaediciones.com/Ejemplos/CARAS-R%20Manual_2012.pdf

Cas EI - IDEA i Pictotraductor

Un dels casos que estem fent un seguiment important és el de l'alumne d'EI que he anat comentant al llarg de moltes entrades i que, en la darrera entrada (Final Pràcticum I) del 15 de desembre, vaig anotar la darrera trobada i els aspectes que quedaven pendents de seguir treballant, valorant i planificant. 

Des d'aquest punt, ens vam reunir el darrer divendres, la psicopedagoga, la mestra d'EE i jo mateixa, per tal de valorar les escales del qüestionari IDEA. Recordo com l'any passat se li va diagnosticar TGD (Trastorn General Desenvolupament); com aquest curs, el CDIAP valora disfàsia en l'alumne, però des de l'EAP es veu, alhora, la possibilitat de trets autistes que cal valorar. Es va proposar el treball logopèdic extern i cal realitzar una coordinació per veure com està anant aquest procés.  

El qüestionari IDEA s'ha proposat per veure on es situa l'alumne a cada nivell per tal de cercar recursos que ens permetin passar a nivells ascendents de millora. Les escales que es valoren són:

• Escala de Desenvolupament Social
• Escala de Comunicació i el Llenguatge
• Escala de Pensament: Anticipació i Flexibilitat
• Escala de Simbolització
• Altres capacitats (Desenvolupament Psicomotriu) 

Després d'aquesta trobada interprofessional, el dijous passat vam traspassar la informació del IDEA i vam reomplir la situació de l'alumne a cada escala, d'acord les tutores i les seves percepcions. En aquest sentit, s'està realitzant tot un treball amb imatges per tal de fomentar la comunicació de l'alumne (sistema augmentatiu) i està resultant positiu. Amb la psicopedagoga parlem d'un material que podria complementar molt bé: l'ús del Pictotraductor i de Pictogrames, en general. Aquest programa interpreta les paraules i frases, i les codifica en imatges, que poden resultar d'ajut perquè l'ajudin a comunicar-se i per tal que es fomenti la seva parla, doncs li permetrà guanyar confiança i seguretat en ell mateix. 

Us deixo dos enllaços interessants d'acord tot el procés que estem realitzant amb l'alumne, espero que us siguin útils per entendre el cas i per vosaltres mateixes com a professionals:

Qüestionari IDEA:  http://blocs.xtec.cat/cctgdteascg/files/2011/12/Q%C3%BCestionari-IDEA.pdf 

Pictotraductor:  http://www.pictotraductor.com/ 

Casos LLI

En el meu seguiment de les pràctiques, hem trobat interessant que acompanyi a la meva psicopedagoga - tutora de l'EAP amb els casos LLI (Llar d'Infants) del poble per tal de coordinar els casos de P2 que són susceptibles d'un possible dictamen o adaptació de cara a la nova etapa escolar de P3. D'aquí 2 divendres, aniré a la LLI a fer l'acompanyament, observació i reunió amb la tutora de 2 infants, els quals els hi cal fer tot aquest seguiment i diagnòstic. Un d'ells és un nen molt prematur que va tenir moltes complicacions i que manté un retard motriu i de llenguatge. Són infants que ja estan derivats al servei CDIAP (Centre de Desenvolupament Infantil d'Atenció Precoç), i cal veure quina és la millor opció per ells de cara a l'any vinent. Com a futura psicopedagoga i a més, com a mestra de l'etapa d'Ed. Infantil, tinc moltes ganes de veure tot aquest procés i poder aprendre del rol d'un psicopedagog amb aquesta presa de decisions conjunta i amb tot el procés que es realitza per tal de poder enllaçar una etapa i una altra de manera eficient i significativa. Penso que pot resultar molt interessant per reflectir en la consecució de tasques del Pràcticum II.

Continuïtat Pràcticum

Al llarg d'aquest mes de gener segueixo realitzant trobades amb la psicopedagoga i fent seguiment dels casos d'escola i institut. Per tal de poder veure i intervenir-hi amb l'alumnat, és imprescindible continuar des del punt en el qual ens vam quedar a mitjans de desembre, abans d'agafar les vacances de Nadal, doncs sinó no tindria sentit incorporar-me a finals de febrer (quan s'inicia el Pràcticum II), havent perdut la continuïtat que s'està duent a terme.

M'agradaria comentar com també he iniciat un curs de formació sobre l'acció tutorial a Secundària, on es treballen diferents temàtiques, una d'elles la negociació de conflictes amb l'alumnat i l'aportació d'estratègies grupals per tal d'aconseguir fites determinades. Aniré comentant aspectes que trobi interessants per compartir amb vosaltres. La realització d'aquest curs és promou des del Casal del Mestre de la zona on resideixo, i va adreçat a professors i psicopedagogs. Vaig trobar que em podria ser molt útil per situar l'etapa de Secundària i veure el rol del professor/ psicopedagog d'aquesta etapa de primera mà, amb professionals d'aquests camps. D'aquesta manera, tindré més recursos per poder contextualitzar amb criteri els casos d'aquesta etapa que pretenc treballar en el següent Pràcticum. La meva tutora psicopedagoga va pensar que també era una bona idea; així, els dimecres a la tarda, al llarg de dues hores, compartiré l'espai de formació junt a 6 persones més, entre les quals hi ha professors de Secundària, psicopedagogues, jo mateixa com a mestra d'Infantil i futura psicopedagoga i una companya d'estudis. 

També segueix endavant la Comissió de Creació de Recursos per l'Atenció a la Diversitat de l'escola, de manera que estem creant una xarxa de materials per tal que pugui accedir el professorat del centre a través del GoogleDocs, així com estem actualitzant el projecte de Brain Gym que es va iniciar al centre. 

Així doncs, seguiré aportant en aquest diari de Pràctiques, encara que no amb la periodicitat que es demanava al Pràcticum, però si amb entrades interessants que permetin veure com el meu camí de pràctiques segueix a bon peu i està preparant-se per encetar el 2n Pràcticum.

Temps per parlar

Fa una estona que acabo d'arribar a casa. Aquesta tarda hem aconseguit trobar temps per poder parlar tranquil·lament la psicopedagoga i jo mateixa sobre les pràctiques. 

Hem fet una valoració d'aquest període, alhora que hem començat a mirar l'agenda pel següent semestre, tot organitzant els casos en els quals em cenyiré en el Pràcticum II. Hem pogut parlar de moltes coses, i realment no m'havia adonat de la necessitat que teniem les dues de disposar d'un espai amè i tranquil on poder parlar sense la pressió del temps... A les escoles es segueix un ritme marcat per una gran quantitat de casos, reunions, coordinacions amb professionals.., i resulta difícil tenir un espai com el d'avui. Hem aprofitat també per traspassar informació de casos i per coordinar-nos en les nostres dues darreres trobades de Pràcticum I, el proper dimecres (seguiment institut 1) i divendres, on s'ha concertat l'entrevista amb l'alumne d'Infantil, del qual vaig parlar a la trobada amb el CDIAP. 

Valoro molt positivament aquesta trobada entre les dues, i reconec que la psicopedagoga que em tutoritza disposa de molts coneixements, també gràcies a la seva iniciativa, i la seva empemta per tal de seguir formant-se. Aquest fet i tota la seva experiència em fan veure com els seus raonaments i la seva lògica és molt coherent i fonamentada. Des de l'inici del Pràcticum I, ella s'ha mostrat molt oberta a compaginar la seva agenda amb la meva, i ara veig una progressió molt positiva per tot allò que he pogut observar i que he anat narrant en aquest Blog de Pràctiques.

Per acabar, m'agradaria citar un seguit d'informacions molt interessants, proporcionades per la psicopedagoga. Penso que us pot interessar i li podeu fer un cop d'ull:

- Autor de llibres pedagògics i de projectes com la Universitat de Pares. Podeu accedir al seu Blog: http://jose-antonio-marina.blogspot.com.es

- DN-CAS: Prova Avaluació Psicopedagògica innovadora, basada en la neurociència, que ajuda a detectar, entre molts altres aspectes, si les dificultats venen innates de la persona o hi intervenen altres factors. Valora els processos. Des de l'EAP, estan formant-se per la seva utilització. Cercant per la xarxa, he trobat aquest link: http://www.psicologoescolar.com/EVALUACION/bateria_dn_cas_sistema_de_evaluacion_cognitiva.htm

Reunió de pares a Secundària

Ahir vaig assistir a l'institut 2 des del qual faré el seguiment de casos en el PRC II. 

Tal i com vaig parlar prèviament amb la meva tutora i psicopedagoga, vam canviar una mica l'agenda d'allò que teniem previst. Es va concertar una entrevista per petició de la mare de l'alumne de 3r d'ESO, del qual vaig parlar en l'entrada del dia 21.11.12, i per tant, vam ajornar acabar de passar-li el WISC, tal i com haviem iniciat en la darrera sessió. En l'entrevista hi assisteixen la tutora de l'alumne i coordinadora pedagògica; la psicopedagoga (la meva tutora de pràctiques), la mare de l'alumne, i, jo mateixa, com alumna de pràctiques de psicopedagogia.

En el transcurs de l'entrevista vaig poder veure una de les tasques que sovint realitza la meva tutora, així com el rol que assumeix, com contrasta les dades que va obtenint amb les proves, els consells que aporta, de quina manera recondueix a les famílies per tal que visionin una perspectiva contextualitzada, i no parcial, etc. Realment observo com adopta una conducta tranquila, segura de si mateixa i realment, amb una visió molt objectiva i realista de la situació de l'alumne. 

D'aquesta manera, comença comentant els exercicis que li ha anat passant a l'alumne, en quins ha anat millor i en quins ha trobat més dificultats. Raona com en les proves de llenguatge realment li costen més, però que es normal donat el seu diagnòstic de dislèxia. En aquest moment, la mare comenta com l'alumne va arribar molt disgustat a casa i que ho va passar força malament perquè el van treure de classe per anar amb la psicopedagoga. Aquesta sensació no la vam sentir, ni la psicopedagoga ni jo mateixa, doncs tot i que l'alumne era conscient de les seves dificultats, tenia molta predisposició i ganes per seguir fent els exercicis. Això dóna a pensar sobre com viuen els alumnes que els treguin de classe en moments puntuals. La psicopedagoga comenta com intenta veure quin és el millor moment, quan passen una pel·lícula, per exemple, com va ser el cas. També es comenta com l'alumne ha anat canviant el seu rol al institut, passant d'un rol més rebel a 1r d'ESO; a ara, que adopta un rol més passiu, de "víctima", on no assumeix responsabilitats, respon a que perd les coses quan se li demana pels deures... Així, no sabem fins a quin punt va viure de malament aquesta trobada amb la psicopedagoga, la qual al meu parer, va resultar positiva, comentant allò que feia bé i allò que li costava. Comenta la mare com té moltes habilitats socials, i la psicopedagoga argumenta que això és molt positiu però que nosaltres l'hem d'acompanyar a que guanyi estratègies acadèmiques, lingüístiques..., per tal de sortir més preparat al acabar la Secundària. Em dóna la sensació que la mare és conscient de les dificultats del seu fill, i en alguns moments retreu al institut determinats aspectes de seguiment. La mare comenta com li han diagnosticat una enfermetat "rara", doncs no pot realitzar el moviment de cap amunt i avall, i necessitarà d'una operació. Aquest fet li dificulta llegir bé i aprop, cordar-se les sabates.., entre d'altres activitats qüotidianes. Sorpren que no se li hagi vist abans, sobretot des del context més proper. 

Destaco de l'entrevista els comentaris de la psicopedagoga, les recomanacions i orientacions generals, doncs encara no ha acabat de passar les proves i tot és molt generalista. Comenta com aquesta avaluació diagnòstica que se li realitza és necessària per actualitzar les adaptacions anteriors, doncs va madurant i cal concretar quines ajudes necessita i des de quin punt se'l pot "estirar". Com d'important és reforçar-li positivament, i alhora, com de necessari és concretar per escrit les ajudes, però sempre amb l'empemta de l'alumne per voler aquests ajuts. Com cal que assumeixi responsabilitats, es parla d'un terme que em sembla molt interessant, el contracte pedagògic. És important que l'alumne sàpiga quins esforçs haurà de posar de la seva part i quins ajuts tindrà. D'aquesta manera, es parla de les dificultats que té a l'ESO, i de la possibilitat de plantejar  un PQPI (Programes de Qualificació Professional Inicial), doncs resulta una altra via per tal de tenir un equivalent al graduat d'ESO. La mare, però, vol que tingui la ESO. Es parla de quines sortides poden haver-hi de cicles formatius, i es fa una mica de tastet, tot i que encara és aviat. Els dos aspectes en negreta són prou interessants, per la qual cosa, faré una nova entrada explicant en què consisteixen i com s'apliquen en l'alumnat.

Proves Perceptives

Seguiment escola - 20/11/12

Avui he acabat de realitzar una de les tasques acordades amb la psicopedagoga. He acabat de passar el conjunt de proves perceptives a l'alumne de 4t, i per tant, ara em resta posar en comú les observacions i resultats amb la psicopedagoga per tal de poder establir processos compartits i avançar en l'avaluació diagnòstica de l'alumne en una sessió conjunta. Les proves que se li han passat a l'alumne responen a l'observació de la psicopedagoga d'aquestes possibles dificultats perceptives, en l'àmbit visual, donades les característiques de la demanda i les dificultats que mostra l'alumne en l'àrea de llengua i, en general, en els processos d'escriptura i lectura en la seva vida diària. El conjunt d'exercicis ens permet observar quin és el processament de la informació visual per part de l'alumne, concretament en:

• Percepció visual
• Discriminació visual
• Memòria visual
• Relació visuo-espacial
• Constància de forma
• Memòria visual seqüencial
• Figura fons
• Tancament visual

• Integració visuo-motora
• Lateralitat, direccionalitat i dominància
• Dominància motora
• Visió llunyana
• Visió propera

Les observacions que he dut a terme en el transcurs de les propostes d'exercicis perceptius a l'alumne són:

• Té molta pressa per acabar ràpid cada exercici que se li proposa;
• Li costa distingir D/E (lateralitat) de la persona del davant. Una vegada agafa l'estratègia, ho reconeix fàcilment.
• Mostra dominància motora de l'ull esquerre. Alhora, és l'ull del qual es queixava en l'anterior sessió. Podria haver-hi un poc ús de l'ull dret i una sobrecàrrega de l'esquerre. 

Aquestes observacions es complementen amb les realitzades en l'anterior sessió (veure dia 31/10), on vaig anotar com transcorria la seva lectura en les proves ACL. Les dificultats observades en la seva lectura eren diverses, tals com fer salts de línia, no distingir les àtones, parar-se per llegir-les (és conscient de les dificultats), atrancar-se força vegades, necessitar el seguiment amb el dit pel canvi de línia, dificultats en les paraules més llargues, omissions en paraules compostes, etc. En aquesta sessió, com vam estar més estona, es fregava els ulls i comentava com l'ull esquerre li molestava més. 

Amb totes aquestes valoracions, penso que es pot fer un bon traspàs i podem començar a orientar quines són les seves necessitats i com treballar-les, assessorant a les mestres i la família.  L'alumne mostra un nivell de comprensió dins la normalitat, realitza les activitats proposades força bé, però mostra les dificultats comentades. Hi ha altres variables a tenir en compte, tals com el canvi d'escola i les observacions PRODISCAT. Demà em trobo amb la psicopedagoga i caldrà trobar espais de temps per valorar i orientar el cas. 

Tot i així, demà aniré al institut 2, en el qual hem parlat com segurament hi seran els casos de Secundària que trobaré profitosos per iniciar un treball pel PRC-2. Divendres anirem al CDIAP per tal de coordinar-nos amb el cas de l'alumne TGD de l'escola. 

Valoro molt positivament "el suc" que estic treient de les pràctiques, ja que tot i haver d'ajustar l'agenda i trobar espais en diferents moments, està resultant possible i, alhora, molt interessant per mi mateixa. Trobo que la visió dels casos a través de la pròpia pràctica i de les observacions que porto a terme, fan que aporti unes reflexions i un treball que de ben segur serà un bon bagatge professional.

Cada moment pot resultar profitós

Seguiment institut 2 - 7/11/12

Avui he anat per segona vegada a aquest institut. Encara no ha arribat el moment de veure en aquest centre una trobada com a tal amb algun alumne en concret, com és el cas dels altres dos centres en els quals assisteixo. No obstant, estic aprofitant per analitzar molt altres moments de trobades interprofessionals, les quals són vitals per tal de poder emmarcar tot un treball amb sentit i significat. Penso que el fet d'anar quinzenalment als instituts dificulta més la tasca del psicopedagog de l'EAP, doncs hi ha moltes coses per dir i per organitzar. Avui, quan he arribat la psicopedagoga que em tutoritza estava realitzant una trobada amb la coordinadora pedagògica del centre, com la darrera vegada. Han anat comentat diversos aspectes, però una de les idees que penso que és interessant de destacar és el procés que segueixen per tal de traspassar la informació de l'alumnat de 6è de Primària que arriba a 1r d'ESO. Des d'aquest institut es realitza com a eina fonamental de traspàs, l'eina oral, és a dir, la verbalització per part dels tutors de 6è i el conseqüent enregistrament per part del institut. La psicopedagoga comenta com existeix un full de traspàs específic que ajuda i coordina aquesta procés de transmissió de coneixements sobre l'alumnat, doncs consisteix en omplir a través de "creuetes" idees concretes que permetin fer una idea global de cada alumne/a nou que arriba al nou centre. Una mica abans d'aquest diàleg, entra una de les dues psicopedagogues del institut, doncs recordo com hi ha dos mitges jornades i per  tant, dues persones que s'han de coordinar per fer la feina de manera molt unificada, com ho podria fer una sola persona. L'he trobat una persona molt propera, amable i interessada per com portava les pràctiques i l'acompanyament amb la psicopedagoga de l'EAP, les quals porten anys de professió de forma propera. La psicopedagoga del centre avala totalment el traspàs amb l'ajut d'aquesta graella, la qual completa molt més el procés, i han quedat que el faran servir i miraran de fer el document seu, mirant que poden conservar i que els interessa adaptar en funció de les seves necessitats. 

Després d'aquesta trobada amb la coordinadora pedagògica, hem anat les dues psicopedagogues (EAP i centre) a l'aula EAP del centre, on ens hem mirat uns quants expedients i hem anat organitzant. Escoltant i valorant les converses entre les dues psicopedagogues, veig com la figura del psicopedagog per part de l'EAP als instituts, mica en mica s'està reduïnt, de manera que possiblement a la llarga només podria existir la figura del psicopedagog de centre, el qual caldria que se'l formés per la tasca que realitza l'EAP... però això són suposicions però no deixa de ser una visió que l'actual situació dóna per pensar. També veig problemàtiques que sorgeixen en els centres, com de vegades, es "trepitjen" tasques entre el psicopedagog i altres professionals. Cal delimitar molt bé les tasques, això si, entenent que entre tots podem crear una visió col·laborativa i col·lectiva enriquidora. Aquest tema m'ha recordat al debat que vam realitzar entre la figura del psicòleg i el psicopedagog. Seria un exemple de la situació que potser s'està vivint amb un cas al centre. 

Penso que, tot i que avui la psicopedagoga em comentà que potser he tret poc profit a la trobada d'avui, jo mateixa valoro cada moment i cada circumstància, diàleg.., com un material molt valuós per poder tenir elements de bagatge en un possible futur com a psicopedagoga.

Seguiment escola - 31/10/12

Sumo un dia més a les meves pràctiques, doncs ahir dimecres no estava dins la meva programació horària, però la psicopedagoga assisteix a l'escola i ens trobem una estona per comentar un cas que em resulta molt proper, així com la posterior trobada que realitzaré amb l'alumne de 4t per passar-li uns quants exercicis de les proves plantejades en l'anterior entrada. 

• El cas que comentem també el vaig presentar en la darrera entrada, l'alumna de P3. Parlem de la coordinació amb la psicomotricista per part de l'EAP, així com de la seva evolució. Alhora, s'ha fet una demanda per tal que les logopedes que atenen l'escola, facin una primera exploració. Després que les especialistes s'hagin trobat amb la família de la nena, assisteixo a una reunió entre la psicopedagoga i les logopedes i es fa un intercanvi d'informació. Treballaran dues sessions setmanals per tal de tractar tota la part miofuncional. Adjunto una web cercada per internet, on descriu molt bé el treball que es durà a terme i permetrà contextualitzar molt millor el cas i les seves dificultats: Teràpia Miofuncional Orofacial. A més, l'alumna planteja altres dificultats a la parla, com el treball per les dislàlies que presenta, tot i que es prioritzarà el treball plantejat abans. També és interessant destacar la coordinació que s'està establint en aquest cas amb el CDIAP, des del qual s'iniciarà a partir del novembre, un grup de conversa a través dels contes. Totes aquestes coordinacions i el treball que s'està duent a terme penso que actua correctivament a les seves necessitats, tot i que s'està fent tot molt en consonància amb les dificultats. Aquest cas em resulta molt proper, doncs també sóc la seva mestra, de manera que em visualitzo des d'un posicionament professional, així com des d'un posicionament de futura psicopedagoga, acompanyant al seguiment de la psicopedagoga. Tot i les dificultats horàries i les retallades des de l'EAP.., en casos tan prioritaris, el desplegament d'especialistes i l'empemta de la família, fan que es vagi construint un espai col·laboratiu i propici.

• Després, al migdia, i després de parlar amb la psicopedagoga, començo a passar les proves a l'alumne de 4t. Proposem les proves ACL-3, les qual estan basades en diferents textos (curts), dels quals ha de triar la resposta correcta a través de la formulació tipus test. Per tant, s'avalua la comprensió lectora. Alhora, observo en la seva lectura en veu alta, les dificultats de lectura que presenta. Combinem aquesta prova amb exercicis que detecten la possibilitat d'una disfunció visual, la qual pot ser causa d'interferència en les dificultats que s'observaven des de la demanda. Per tal que veieu des d'on s'extreuen aquestes proves, teniu l'enllaç de l'Associació Catalana d'Optometria i Teràpia Visual. És interessant veure els símptomes i signes que s'observen, les causes i tractament que es recomana. En el cas que estem analitzant, ens falta acabar de concretar, però ja observem com focalitza molt la vista i li molesten els ulls quan porta força estona. Caldrà anar comentant els resultats, així com la confrontació amb l'anàlisi de les produccions de l'alumne que la psicopedagoga va proposar-li (dictat, còpia), els treballs de classe i, si escau, la confrontació amb la prova Talec, des de la qual s'ha iniciat la còpia de paraules. Amb aquest cas, estic aprenent molt i, encara, queda analitzar les observacions per part dels tutors a través del Prodiscat (possibilitat dislèxia).

Per acabar, m'agradaria destacar una definició que explica el sentit de les presents pràctiques: "El diagnòstic psicopedagògic implica un procés complexe de recollida d'informació rellevant del subjecte i del context, que té per finalitat la identificació de les necessitats personals, socials i educatives per tal d'orientar la posterior intervenció." (Puig i Pi, 2011)