Conclusions finals

Avui finalitza el període d'aportacions al Blog de manera oficial i donat tot el recorregut realitzat al llarg d'aquest període, m'agradaria comentar les meves conclusions i reflexions de tot el treball realitzat en aquesta  darrera etapa dels meus estudis de Psicopedagogia. 

* En primer lloc, i fent una mirada transversal a tot el recorregut realitzat, veig com el camí d'aquest segon Pràcticum no hagués estat possible sense una continuïtat des del Pràcticum I. La meva tria ha estat la del seguiment de casos des d'un EAP i, concretament, a partir de la tasca directa en els centres escolars. 

És per aquest motiu que he pogut veure com el pas d'un psicopedagog/a en les escoles i instituts segueix un horari i un calendari igual a aquell que es programa pels centres des del Departament d'Ensenyament, de manera que la tasca psicopedagògica s'adapta a aquest, tot i que, actualment, es veu reduït en l'atenció als centres per la gran demanda i les retallades que tant s'estan emprant a l'educació pública. Aquesta situació em va preocupar una mica a l'inici de les pràctiques, però gràcies a l'empemta, les ganes d'aprendre i, sobretot, a les oportunitats i aportacions de la meva tutora de pràctiques, tot el treball que he exposat en el present Blog ha estat possible. Així doncs, per tal de poder adaptar les pràctiques i aprenentatges i poder crear un projecte que contemplés una visió global de la tasca psicopedagògica en les diferents etapes, vam decidir que la tria de diversos casos podria resultar molt més enriquidora, al mateix temps que em permetria poder veure diferents realitats i poder establir una comparativa de casos amb necessitats i dificultats  diverses. 

Una de les modificacions més importants del meu pla de treball ha estat la tria d'un cas nou que no contemplava en el pla de treball dissenyat en el Pràcticum I. Quan la psicopedagoga que em tutoritza em comentà la tasca avaluativa i assessora que desenvolupava en les Llars d'Infants Municipals al voltant de casos amb necessitats educatives específiques, em va interessar molt com es projectava aquest treball i de seguida vam veure com contemplar el seguiment d'un cas d'aquesta etapa podria fer-me veure una nova realitat de la tasca que realitzen per part de l'EAP en centres d'Ed. Infantil de primera etapa (0-3anys). L'objectiu és poder facilitar, orientar i començar un seguiment vers la segona etapa d'Ed.Infantil (3-6 anys), és a dir, aquella que s'inicia en una escola. D'aquesta manera, vaig triar pel projecte un dels dos casos que havia proposat de Secundària, junt el present cas de 0-3 anys, el cas de l'etapa 3-6 anys i el cas de l'etapa 6-12 anys. Analitzant cada cas, veig com l'enriquiment que he anat realitzant en cadascun d'ells ha sigut molt profitós i continu. 

La creació de 4 fases que parteixen des de l'anàlisi i treball d'una demanda fins al treball d'avaluació, intervenció i assessorament/ orientació han estat presents en tots els casos, veient com el treball psicopedagògic s'orienta sota unes mateixes bases i principis d'atenció compartida entre tots els agents, de la importància de les observacions i tasques dels alumnes, de la tria de materials avaluatius en funció de les observacions, de la importància de les reunions, coordinacions i, sobretot, de l'esperit professional per tal de poder acompanyar i facilitar a cadascun dels casos una adaptabilitat a les seves necessitats actuals. 

** En segon lloc, m'agradaria dir com cada cas m'ha aportat nous coneixements, doncs observades i analitzades les arrels de les dificultats, m'han obert les portes a crear un camp d'investigació a partir de la cerca de formació, i, alhora, de la creació de materials en alguns d'aquests casos. D'aquesta manera, en el Blog he anat aportant totes les xerrades, jornades d'intercanvi professional, vídeos, articles, cerca de materials online... que he trobat interessants per tal de compartir amb tots els companys/es. Les temàtiques que he analitzat a fons han sigut la dislèxia, disfàsia, autisme (TEA); així com he anat aportant idees i reflexions d'altres temàtiques i trastorns, tals com el TDAH, la temàtica de la integració sensorial; materials com el referent augmentatiu del llenguatge, els pictogrames, pictocuentos...; he aportat els meus coneixements en les proves que he pogut observar i analitzar, com el WISC-IV, una iniciació al DN-CAS, CARAS, ACL, IDEA, Battelle, etc. I, també, he proposat alguns centres d'interés pel seu treball en relació amb alguns casos, com per exemple el CEIB (Centre d'Estimulació Infantil Barcelona). De la mateixa manera, haig de dir que els materials i aportacions de tots i totes han estat molt adients i útils. 

En els casos del meu projecte he pogut veure i implicar-me directament amb la tasca psicopedagògica i, personalment, m'han permés poder veure diferents tipus d'intervencions i assessoraments: 

1) En el primer cas (nen de P2, prematur, immaduresa motriu, verbal, etc.) he pogut veure i implicar-me en un assessorament vers la permanència un any més en l'etapa, després de realitzar tot un seguit de coordinacions, reunions, observacions i recull de taules, proves contextualitzades pel present cas.

2) En el segon cas (nen de P4, diagnosticat TGD, disfàsia i possibilitat trets autistes) he de dir que m'he involucrat en gran mesura, fent un seguiment des del primer trimestre i iniciant la tasca psicopedagògica del projecte a inicis del 2n trimestre de manera consistent. La creació d'un material augmentatiu del llenguatge a través d'una proposta sensoriomotriu ha sigut una de les aportacions que  considero rellevants a destacar. 

3) El tercer cas (nen de 4t Primària amb problemes llenguatge) m'ha permés poder implicar-me en un seguiment des de l'assessorament compartit realitzat i en el coneixement de la prova WISC a través de la seva aplicació per tal de veure en quin punt es troba després d'aquest procés i treball aplicat a l'aula amb el llenguatge. 

4) Per últim, el quart cas (nen de 3r d'ESO, dislèxia, poca motivació) m'ha facilitat veure el procés d'assessorament i orientació vers un PQPI i el món d'aquests programes, els quals eren força desconeguts per mi mateixa. Per tal d'apropar-me a la realitat de Secundària, vaig realitzar un curs de formació personal, on vam estar en trobada diferents professionals, molts d'ells psicopedagogs, la qual cosa em va fer poder compartir impressions i contextualitzar una mica més la vida en els INS, casos compartits, materials útils per tots i totes, etc. Aquest curs el vaig desglossar i comentar en els mesos de gener fins a març, quan el vaig finalitzar. Us enllaço la darrera entrada a tall de conclusió per tal que li feu una ullada: 

Finalització Curs Acció Tutorial.

***En tercer i darrer lloc, vull acabar agraïnt sincerament tot l'acompanyament per part de la meva psicopedagoga de pràctiques, sense ella no hagués estat possible realitzar tot aquest any de pràctiques. El seu assessorament ha sigut molt important per mi, i veig realment com he aprés molt de la seva pràctica i de tots els materials, informacions, orientacions.., que ha anat aportant als diferents casos i a mi mateixa. 
També vull agraïr la tasca de la nostra tutora Palmira, la qual ens ha fomentat poder compartir experiències i aprenentatges a través de les entrades dels Blogs de tots i totes, de manera que penso ens hem enriquit a nivell compartit. 
Per últim, gràcies per tots els comentaris que heu anat realitzant en els posts que heu trobat interessants, és molt gratificant veure el seguiment que heu anat fent dels casos que he treballat. 

Vull comentar com, tot i acabar oficialment el Blog, aportaré alguna entrada més, sobretot aquella referent a la jornada TEA, a la qual assistiré dijous vinent i penso que serà d'interés per tots i totes.

Fase 4. Cas 2 - P4. Educació Infantil. Objectiu: Anar configurant PI/ Avaluació Final Curs (Cas 2 - P4)

Ahir vam realitzar la trobada que vaig registrar en l'anterior entrada al Blog:

Actualització PI: Amb la tutora i la mestra d'EE pactem que el proper dimarts realitzarem una reunió per tal d'incorporar el treball que s'està fent amb l'alumne, i veure com s'ha evolucionat des de la seva elaboració el curs passat, quan se li va proposar la retenció un any més a P4.

En aquesta reunió analitzem el Pla Individualitzat (PI) que se li va realitzar el curs passat a l'alumne, en el qual hi figuren les dades personals, la dedicació horària de la vetlladora, mestra EE, l'horari adaptat per tal que pugui tenir una atenció una mica més individualitzada, l'evolució de cada curs i el seguiment realitzat, alhora que les mesures i estratègies emprades amb l'alumne. En les incorporacions en el PI per tal d'actualitzar-lo conforme els avenços que s'han anat realitzant amb l'alumne, parlem de registrar el material sensoriomotriu dissenyat, així com tot el treball augmentatiu del llenguatge, a través dels pictogrames i el calendari diari. En la carpeta de l'alumne, també hi ha un registre complet de totes les reunions i trobades amb els diferents especialistes, així com els acords presos per part de tots els agents involucrats. 

Una vegada feta aquesta primera presa de contacte amb el PI, valorem amb les tutores i la mestra d'EE de seguir adaptant els objectius a avaluar en el darrer trimestre del present curs. Fem una valoració respecte els objectius proposats el darrer trimestre, i pactem aquests, tot tenint en compte una avaluació formativa i una final, que es realitzarà en les properes setmanes. Els objectius, desglossats per àrees, són:

Llenguatge matemàtic	Llenguatge oral	Expressió escrita	Autonomia personal i social
1. Reconèixer fins el nº4	1. Anomenar el nom de les mestres	1. Escriure el propi nom sense model	1. Desplaçar-se autònomament per l’escola
2. Reconèixer quantitat – grafia fins el 4.	2. Ampliar vocabulari referit objectes	2. Reproduir traços	2. Acceptar i seguir normes
3. Fer seriacions fins a 3 elements	3. Utilitzar i expressar Sí/ No		3. Mostrar habilitats motrius
4. Reconèixer els colors treballats.	4. Fer esforç per produir sons / reproduir paraules		4. Realitzar les rutines
5. Reconèixer gran – petit/ dins - fora			5. Col·laborar i participar activament
6. Realitzar la grafia fins el 3

Pel que fa a l'avaluació formativa, valorem com els objectius que més dificultats li presenten són els relacionats amb el llenguatge oral, realitzant bé l'ús del Sí/No, però mostrant un seguiment de treball en la resta. La resta d'objectius els va consolidant progressivament. Valorem, un cop realitzat el període d'avaluacions, i havent realitzat l'entrevista amb la família, de valorar el seguiment de cara al curs vinent, conforme des d'on ens quedem, quin seguiment es farà a l'estiu per part de la logopeda, i quins objectius ens marquem i registrem en el PI. 

Coordinació especialistes Cas 2 - P4

Avui hem realitzat la reunió interprofessional que comentava en l'entrada del passat diumenge 5 de maig. En la trobada hem assistit la psicopedagoga, logopeda, mestra EE, cap d'estudis, com a membre de la CAD de l'escola, una de les tutores de l'alumne i jo mateixa. Hem tractat tot el seguiment que s'està fent amb l'alumne per part dels diferents especialistes. 

Els temes que s'han tractat, a mode esquema, per tal que sigui més visual, són:

- Demanda servei CREDA: estem a la espera de la resolució de places, doncs hi ha una prioritat pels casos d'alumnes sords. Falta veure la valoració de tot l'informe que s'ha passat i veure si entra per problemes de llenguatge (disfàsia). Al setembre es comunica oficialment i, en cas que sigui acceptat, l'especialista logopeda assistiria a la mateixa escola unes 2h setmanals. Aquesta dedicació horària és orientativa, doncs varia en funció del cas amb trastorns de llenguatge. Aquí s'hauria de coordinar el treball amb la logopèdia que s'està fent des del centre.

- Finalització servei CDIAP: Aquest curs acaba per edat l'atenció en aquest centre, per la qual cosa, s'han valorat diferents serveis de caire concertat - privat per tal que fagi un seguiment terapèutic, psicològic i de llenguatge. Cal veure valoració família i si hi ha opció a accedir a beques per tal de facilitar-hi l'accés.

- Atenció psicològica família: Es proposa orientar a la família en un espai que pugui fer un seguiment no només al infant, ja que la mare necessita molt acompanyament i presenta necessitats d'aquest tipus.

- Traspàs treball logopèdia: Es parla del rebuig que el nen té vers imatges de la família, concretament del pare. Només té molt present la figura de la mare. El treball amb imatges està resultant profitós, tot i que la logopeda comenta com el treball hauria de ser diari, i no de dues vegades per setmana. Es proposarà a la reunió que faci amb la mare més endavant, de fer un seguiment a l'estiu per tal de no perdre els avenços que s'estan realitzant. Comenta com observa trets autistes, però es confús. Tenim present el IDEA per veure la evolució.

- Traspàs treball sensoriomotriu (Brain Gym/Kinesiologia) amb pictogrames: Faig devolució del treball que s'ha proposat i com està funcionant amb la mestra d'EE i l'alumne. Està resultant molt positiu, havent començat amb l'exercici del badall energètic, en el qual s'ha pogut introduir alguns pictogrames com a referents per l'alumne (per exemple, boca).

- Actualització PI: Amb la tutora i la mestra d'EE pactem que el proper dimarts realitzarem una reunió per tal d'incorporar el treball que s'està fent amb l'alumne, i veure com s'ha evolucionat des de la seva elaboració el curs passat, quan se li va proposar la retenció un any més a P4.

- Reunió família: Es concerta reunió per d'aquí dues setmanes amb la família, concretament amb la mare, ja que el pare no pot assistir per la feina. Se li farà tot el seguit de propostes que hem comentat. Pactem que només hi siguin la tutora i la mestra d'EE per tal que no hi hagi tantes persones. També parlem que és important comentar-li com seria interessant que es fes la demanda del Certificat de Reconeixement de Discapacitat. Seria una via d'accés a ajuts i, alhora, és una realitat en el cas que ens trobem. 

Material augmentatiu del llenguatge: pictogrames pel treball sensoriomotriu i contes SPC

1) En aquesta entrada exposo cada exercici  sensoriomotriu amb els pictogrames que ajudaran a la seva integració i alhora, a poder crear un vocabulari conegut pel nen amb la intencionalitat que el vagi incorporant i automatitzant pel seu ús en situacions futures de treball amb els exercicis i, més tard, de globalització en altres situacions on pugui emprar aquest vocabulari. Les paraules marcades són aquelles principals, després hi ha una petita ampliació de vocabulari que s'utilitzarà en funció del context i l'evolució del nen. Tot i comunicar-nos amb tot el discurs de cada exercici, es posarà émfasi en les paraules que es consideren més atraients i funcionals de cada exercici. Hi ha una tria de numeració, parts del cos, colors, accions senzilles, animals i elements propers, com és l'exemple de la plastilina. He intentat globalitzar les imatges per exercicis, tot i que la numeració la trobareu en la mateixa imatge. En tot cas, a l'hora de fer la proposta amb l'alumne, s'utilitzaran els pictogrames d'acord les instruccions del funcionament de cada exercici.
Les imatges visuals dels exercicis (respiració, badall i gorra) els podeu recordar a l'entrada: http://practicumdescobrintpsicopedagogia.blogspot.com.es/2013/04/activitats-per-laprenentatge-amb-tot-el.html

1. Respiració abdominal (o, inflar el globus)

Ens podem imaginar la nostra panxa com si fos un globus que nosaltres podem emplenar d’aire cada vegada que inspirem i després, quan espirem (respira - nas) el globus es desinfla. Per començar, buidem d’aire la panxa, buidem-la del tot fins que no hi quedi res. Es clar, ara la tenim buida i l’hem d’emplenar d’aire. Ompliu-la bé, del tot, fins que no pugueu més. Teniu el globus ben ple? Hi ha algú que li surt el melic cap enfora? Hem de fer tres respiracions (inspirar i espirar). 

2. Badall energètic

Fem un massatge sobre els punts que tenim a les galtes sota els ulls, on hi queda com una mena de foradet quan obrim la boca. També podem relaxar les mandíbules massatjant-les allà on s’ajunten els ossos de dalt i de baix de la boca quan mosseguem. Fem-ho relaxadament, i si per casualitat tenim ganes de badallar, badallem, que això és el que busquem: un bon badall que ens faci oblidar les coses que ens fan anar el cap com si tinguéssim a dins un disc ratllat. Quan acabem de badallar deixem-nos anar, estirant-nos tan com ens sigui possible, igual que fan els gats. 

3. La gorra de pensar

Escolteu un moment al vostre voltant. Ho sentiu tot bé? Ara ens pessigarem les orelles de dalt a baix i de dins a fora com si les desenrotlléssim i les estiréssim com si fossin de plastilina. Unes cinc vegades. No passa res si queden vermelletes, això vol dir que les estem regant per dins. Tornem a escoltar. Hi trobeu alguna diferència amb abans?

2) Per acabar, m'agradaria compartir amb vosaltres un material del portal edu365 que ens resulta molt interessant pel present cas i per tots els alumnes que presentin dificultats en la comunicació, especialment en el llenguatge i expressió oral. És un recull de contes (Contes SPC), els quals treballen els Sistemes Augmentatius i Alternatius de la Comunicació (SAAC) d'una manera lúdica i motivadora per potenciar la comunicació:  

- Informació del material Contes SPC

- Material contes SPC

Reunió interprofessional. Cas 2 - P4

Tal i com vam acordar amb la psicopedagoga, el proper divendres 10 de maig, realitzarem una trobada entre especialistes del Cas 2 - P4, per tal de coordinar totes les accions que s'estan realitzant i poder plantejar el PI amb totes les dades aportades. Aquesta reunió és vital per tal de poder fer una devolució a la família del treball de tot el curs, quin ha estat el seguiment i/o acompanyament per part de la família, i per tal de situar-los en les adaptacions i el treball que es pretén seguir de cara al curs vinent. 

En la reunió de divendres, ens trobarem la psicopedagoga, la mestra d'EE, la logopeda, una de les tutores i jo mateixa. Ja s'ha mantingut contacte amb el CDIAP, i ara es pretén enllaçar el treball que es fa des de la pròpia escola i com es planteja el cas amb cadascú. 

Aquesta trobada l'emmarco dins la darrera fase (fase 4: Establiment d'un procés de seguiment per realitzar ajustos en la resposta educativa), doncs és un dels elements cabdals per tal de poder configurar el PI i les mesures acordades òptimes en funció de la visió dels diferents agents. 

La idea és poder tenir molt present el document IDEA que vam valorar en la darrera fase (fase 3) junt les tutores, psicopedagoga i mestra EE; valorar el treball logopèdic que s'ha iniciat per treballar la disfàsia; tenir en compte el treball que ens han traspassat des del CDIAP i la demanda de CREDA; el treball a l'aula a través dels diferents elements augmentatius del llenguatge (calendari, activitats...) per part de les tutores; i, el treball de la mestra d'EE amb l'alumne. 

En aquest treball, també es valorarà l'iniciació en el treball de kinesiologia o brain gym que he proposat, seguint una línia fidel al treball amb imatges (sistema augmentatiu del llenguatge).

És per aquest motiu, que en la tria dels 3 exercicis principals que vaig comentar en l'entrada de la setmana passada, he confeccionat un material i una guia explicativa del ús d'aquests per tal de treballar de forma individual (ampliant després en petit grup) amb l'alumne, de manera que es pretén potenciar l'expressió d'un vocabulari bàsic a través d'un treball sensoriomotriu que fomenti l'ús del llenguatge oral. 

La mestra d'EE, psicopedagoga i jo mateixa estem molt ilusionades per veure l'evolució d'aquesta proposta, junt amb les altres que s'estan realitzant, entre elles els pictocuentos, eina que també vaig proposar i comentar en aquest Blog. Estic treballant en una entrada on us adjuntaré el material dels pictogrames amb la proposta de cada exercici. 

Activitats per a l'aprenentatge amb tot el cervell

Dins la cerca de materials i recursos relacionats amb el CAS 2-P4 (disfàsia i altres trets TEA), endinsats dins la fase 3 d'intervenció i la fase 4 del pla de treball del present cas, m'agradaria comentar-vos la proposta d'activitats Brain Gym/ Kinesiologia, la qual compartiré el proper dia amb la psicopedagoga i la mestra d'Educació Especial de l'escola. 

Aquesta proposta va relacionada amb un treball d'integració sensorial i aprenentatge sensoriomotriu que facilita la creació d'associacions memorístiques. En relació amb aquesta idea, el missatge clau que rau en la proposta que faré és que el moviment desenvolupa habilitats d'organització, participació i comunicació. La realització d'activitats i moviments corporals triats amb uns objectius específics, tenen l'objectiu de fer possible la creació d'un ambient de seguretat, emocional i espacial, alhora que prepara al cos i la ment per afrontar experiències noves. 

Hi ha 26 moviments o activitats,  dels quals compartirem espai per debatre aquells més idonis. La tria que penso adequada per començar pretén treballar habilitats d'autoconsciència, tot utilitzant la retroalimentació externa i interna, alhora que la planificació per l'escolta activa. Aquesta escolta que es vol cercar demana la recepció i el processament del significat i representa un prerequisit per la comunicació. La retroalimentació i la planificació permeten la comprensió i l'expressió. Veieu els exercicis de proposta:

• 
  La respiració abdominal (o, inflar el globus): Ens podem imaginar la nostra panxa com si fos un globus que nosaltres podem emplenar d’aire cada vegada que inspirem i després, quan espirem el globus es desinfla. Per començar, buidem d’aire la panxa, buidem-la del tot fins que no hi quedi res. Es clar, ara la tenim buida i l’hem d’emplenar d’aire. Ompliu-la bé, del tot, fins que no pugueu més. Teniu el globus ben ple? Hi ha algú que li surt el melic cap enfora? Hem de fer tres respiracions completes (inspirar i espirar) com a mínim.

• El badall energètic: Fem un massatge sobre els punts que tenim a les galtes sota els ulls, on hi queda com una mena de foradet quan obrim la boca. També podem relaxar les mandíbules massatjant-les allà on s’ajunten els ossos de dalt i de baix de la boca quan mosseguem. Fem-ho relaxadament, i si per casualitat tenim ganes de badallar, badallem, que això és el que busquem: un bon badall que ens faci oblidar les coses que ens fan anar el cap com si tinguéssim a dins un disc ratllat. Quan acabem de badallar deixem-nos anar, estirantnos tan com ens sigui possible, igual que fan els gats. Gaudim d’aquesta llibertat!

• La gorra de pensar: Escolteu un moment al vostre voltant. Ho sentiu tot bé? Ara ens pessigarem les orelles de dalt a baix i de dins a fora com si les desenrotlléssim i les estiréssim com si fossin de plastilina. Unes cinc vegades. No passa res si queden vermelletes, això vol dir que les estem regant per dins. Tornem a escoltar. Hi trobeu alguna diferència amb abans?

A partir d'aquests, es poden anar ampliant exercicis, un exemple interessant pot ser:

• L'elefant: Hem de posar el braç enganxat a l’orella com si fos la trompa d’un elefant. Quan tingueu el braç allà posat us imagineu que amb aquesta trompa dibuixeu EL VUIT ADORMIT (en el present cas, és important donar la imatge visual del vuit adormit - a través de diferents propostes- per tal que pugui seguir el recorregut, com si d'un camí es tractés). Si a més a més podeu imaginar que els vostres dits són un pinzell ple de pintura i podeu seguir el moviment que fan amb els ulls farem l’elefant de veritat.

En aquest cas, i amb les activitats observades, es vol crear un marc contextual òptim que afavoreixi la confiança amb el llenguatge, alhora que fomenti una motivació per comunicar-se. Recordem el cas de disfàsia de l'alumne, associat a un diagnòstic anterior TGD i a la possibilitat de trets TEA als inicis de la seva escolarització. L'alumne està realitzant un any més de permanència a P4 i s'està fent un seguiment ara per tal d'una configuració compartida i coordinada entre tots els agents envers un Pla Individualitzat adient de cara al curs vinent. 

La proposta d'exercicis normalment es realitzen en grup i per imitació, previ a l'escolta del/la professional. No obstant, el treball amb l'alumne vol anar més enllà, de manera que es treballi l'expressió oral i hi hagi una ampliació de vocabulari parlat per part del nen. Tant és així, que la idea és fotografiar els moviments dels exercicis que es triin, de manera que aconseguim un conjunt d'imatges, símils als pictogrames. D'aquesta manera, es pot fer un treball previ que porti a parlar de les parts del cos que s'utilitzen, com es mouen,  si es fan ràpids o lents... És molt important fer entendre molt bé el discurs i dónar èmfasi en les paraules clau (vocabulari) que pensem interessants per l'alumne, de manera que les interioritzi i pugui intentar reproduir aquestes paraules en un futur quan es tornin a plantejar els exercicis. 

L'objectiu és que realitzi un procés d'interiorització, correspondència i globalització per altres situacions on cregui necessari reproduir les paraules que trobi útils per comunicar-se i fer-se entendre a través del llenguatge convencional, i no a través d'un seguit de sons inintel·ligibles. Aquest treball és molt interessant de realitzar-lo dins l'espai setmanal que la mestra d'EE i vetlladora tenen amb l'alumne, i alhora, amb altres alumnes que li poden resultar molt beneficiosos aquests exercicis. També és interessant anar compartint amb el grup classe les descobertes i emprar als matins alguns exercicis amb el conjunt d'alumnat i les mestres.

Junt amb aquesta proposta a compartir, obrirem un espai de seguiment sobre les adaptacions metodològiques emprades a l'aula (horari amb imatges, activitats amb pictogrames, estratègies de comunicació de les professionals per tal de fomentar la parla del nen (ex: a través de la repetició del model adequat, del foment de paraules a través d'imatges, etc). Aquest espai el compartirem junt la psicopedagoga, la mestra d'EE, jo mateixa, previ a un espai de diàleg amb les tutores, CDIAP, logopeda que atén a l'alumne a l'escola i la família. Així, es podran valorar les eines, estratègies.., adequades; quin avenç s'ha anat observant en els diferents contextos; quina implicació s'ha produït per part dels diferents agents; i, quina és la línia adequada que volem plantejar en el Pla Individualitzat (PI) per tal de d'afrontar el curs vinent a l'escola, alhora que afavoreixi el seu entorn més proper i la seva relació d'expressió comunicativa a través de la parla. 

Bibliografia essencial: 
·   Denisson, P.E i G.E. (2011). Brain Gym. Llibre per al professorat. Barcelona. Graó.

Construcció Blog; Seguiment Casos i Materials; i, proves d'aprenentatge en el marc de pràctiques

Abans de comentar la present entrada, m'agradaria parlar dels canvis de format que he realitzat en el present Blog de pràctiques:

Fa dies que hi porto donant voltes, i volia donar-li un toc personal, que identifiqués la pàgina que empro de diari de pràctiques amb les experiències que estic vivint i, sobretot, que es capti l'essència del sentit i significat que estan tenint per mi mateixa tot el conjunt d'experiències i aprenentatges compartits amb la psicopedagoga i els agents de cada cas. Així doncs, veureu una imatge de capçalera que representa el camí que es descobreix dia a dia. La imatge de la formiga a la flor és representativa d'aquest significat i pot donar moltes interpretacions. Penso que el fet de personalitzar el Blog amb una imatge pròpia i escollida amb un sentit diu molt a la persona que accedeix a la pàgina, de manera que ja s'endinsa dins la temàtica del Blog i el seu significat. També he citat una frase cèlebre, la qual dóna un missatge positivista, una manera d'afrontar els dies amb energia, força i vitalitat. Penso que com a professionals de l'educació i futurs/es psicopedagogs/gues, aquest és el pensament que convé adoptar. Sempre hi ha moments difícils, però els missatges d'aquest tipus fan que vegis les coses d'una altra manera.  També veureu que hi ha dos pestanyes: entrades i fases/objectius. D'aquesta manera, i tot i haver posat en una entrada les fases i objectius, està més a mà el quadre dels casos del meu projecte, junt els seus objectius, fases, materials, tipus d'avaluacions... És una manera de tenir-ho més present i més accessible. Gràcies a la visió dels vostres Blogs vaig construint i millorant, penso que els resultats són fruit dels usos compartits de tots i totes.

Un cop comentat aquests aspectes de renovació del Blog, volia comentar com la setmana vinent realitzarem l'entrevista amb els pares del CAS 1- P2, per tal de comentar la prova Battelle i el traspàs de dades per part de la família i els professionals de la Llar d'Infants. També compartiré amb la psicopedagoga els resultats de la prova WISC-IV del CAS 3 - 4t. Totes aquestes tasques ja s'endinsen dins les darreres fases del pla de treball o projecte. Quan tingui el registre de les accions realitzades i els resultats, compartiré de forma més detallada els avenços i ho plasmaré molt visualment. 
Amb els altres dos casos seguirem continuïtat en funció de cada punt: 

CAS 2 - P4-> Valoració i plasmació activitats realitzades i iniciació PI. Aquest cap de setmana afegiré una entrada d'activitats cercades molt interessants pel cas (Brain Gym/ Kinesiologia).

CAS 4 - 3r d'ESO-> Seguiment coordinacions i entrevistes d'orientació i assessorament vers el curs vinent.

Per últim, m'agradaria comentar materials que descobreixo amb la psicopedagoga i amb els quals, realitzo aprenentatges compartits, alhora que assumeixo tasques de forma autònoma, un cop he observat, analitzat i après el funcionament i el perquè de la seva pràctica. Penso que són materials que podeu emprar i que estan molt bé per conèixer i ampliar coneixements. En aquest cas, parlo de la prova CSAT i CARAS. 

La primera, CSAT (Children Sustain Attention Task) consisteix en una prova que mesura la capacitat d'atenció sostinguda, de manera que és òptima pels casos que mostren manca d'atenció a les aules i possibilitat de TDAH. En funció de la demanda d'observació per part dels tutors/es, i un cop el/la psicopedagog/ga veu al nen/a i el contextualitza en tots els seus àmbits, és quan es creu convenient poder passar aquesta prova per tal de tenir un registre de resultats. 

Per més informació: https://web.teaediciones.com/CSAT--TAREA-DE-ATENCION-SOSTENIDA-EN-LA-INFANCIA.aspx i http://www.csat.es/index_flash.html

La segona, CARAS consisteix en avaluar l'aptitud per percebre, de forma ràpida i correcta, semblances i diferències. És un complement útil per passar amb CSAT, però sempre depèn de les característiques de cada cas i de les observacions que es vulguin prendre com a complement avaluatiu. Per més informació:    http://web.teaediciones.com/CARAS-R-Test-de-Percepcion-de-Diferencias---Revisado.aspx i http://www.web.teaediciones.com/Ejemplos/CARAS-R%20Manual_2012.pdf

Xerrades d'interès: TEA i alumnat amb dificultats llenguatge oral

Com us havia comentat, faré una aportació de les idees principals de les xerrades a les quals he anat assistint al llarg d'aquest període. 

En aquesta primera entrada, i fent referència al SeuSeminari sobre Trastorns del llenguatge i dificultats d'aprenentatge, concretament l'autisme, m'agradaria aportar el vídeo de la ponència per part de Ramon Duch i Almo, que és qui va conduïr aquest espai de traspàs d'idees vitals i la seva experiència amb aquest tipus de trastorn. 

He de dir, i contextualitzant en el CAS 2- P4, que tot i l'alumne no té diagnosticat TEA, va mostrar molts signes des dels inicis de la seva escolarització i, per la relació amb les dificultats per accedir al llenguatge i la gran quantitat de recursos útils que s'empren amb el llenguatge augmentatiu, penso que és interessant aportar les idees i poder adaptar les opcions a cada cas. Alguns dels recursos que s'aporten des de la ponència són aplicables al cas i permeten ajudar a avançar en la disfàsia per part de l'alumne. 

He volgut esperar a que el vídeo estigués disponible per poder compartir-lo amb vosaltres:

Activitats a la Xarxa Territorial » Vídeo del seminari sobre autisme. Cicle SEUminaris del Màster en Dificultats de l’Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge

   

                       

Algunes de les idees que trobo interessants amb els TEA i amb alumnat que té en concret problemes de comunicació i accés al llenguatge oral són:

• Que un nen no parli, no significa que no es comuniqui:
• Cal comprendre el comportament del nen autista, així com de l'alumnat amb dificultats, abans de pretendre transformar-lo o eliminar-lo. En aquest sentit, hi ha una predisposició a que l'alumnat TEA mantingui "manies" posant smepre objectes de la mateixa manera. En el cas que porto, l'alumne sempre té obsessió amb no embrutar-se, cada cop que s'embruta una mica, necessita anar a rentar-se ràpidament, del contrari es posa molt nerviós;
• En el nostre acompanyament hem d'intentar introduir la confiança;
• S'han de valorar els contextos i no només les característiques i necessitats del nen/a.
• És interessant proporcionar fotografies dels seus interessos (exemples: dibuixos animats, música que els agrada a  través de l'ordinador, etc).
• Pot resultar molt útil la creació d'un horari hipervinculat (proposta TIC)
• Més que la realització de proves psicomètriques, és més útil tenir en compte per la valoració i la proposta d'estratègies, l'observació i l'acompanyament.
• És molt important un context de referència proper, amb persones de referència específiques.
• Resulta molt important el treball en equip amb la família, així com l'habilitació d'un petit espai propi amb els professionals adients.

Coordinació treball logopèdia - Cas 2 / P4

M'agradaria aportar diferents entrades, doncs al llarg d'aquesta setmana s'han realitzat diferents trobades per tal de seguir amb el treball dels casos. Alhora, d'aquí una estona penjaré les idees principals i les reflexions de la xerrada sobre la dislèxia, a la qual vaig assistir fa dos dies, dijous 11 d'abril. 

En aquesta entrada concretament parlaré de com avança el seguiment amb el CAS 2, alumne de P4 amb disfàsia. Després d'engegar el servei de logopèdia, que al final es realitza des de l'escola per part d'una professional del centre que es va recomanar a la família, comentem impressions amb la professional per tal de veure com veu l'evolució i en quin punt el situa. 

Al igual que ens comentava el CDIAP, la família té una estructura peculiar i una organització personal que no beneficia al nen. No se'l motiva per la parla, se li dóna allò que demana per senyals, alhora que no hi ha un contacte amb l'entorn proper gaire fluïd. Des de logopèdia, proposàren a la mare que realitzés amb el nen unes fotografies d'accions concretes qüotidianes de les rutines a casa. Per exemple: "En Pere esmorza", tenint així imatges properes amb agents familiars, com és en Pere, el seu germà gran. Tot i la demanda, el treball va trigar molt a arribar a mans de la logopeda, fet que mostra com costa fer el treball escola - casa. Amb aquestes imatges es pretèn que l'alumne tingui uns referents d'imatge més propers per tal de potenciar el llenguatge. Tot i així, i quan es van aconseguir les imatges, el nen no va reaccionar bé, per la qual cosa, s'han seguit amb les imatges generals d'accions, sense contextualitzar-les en l'àmbit proper (imatges tipus Pictogrames). 

Pel que fa als avenços, el infant repeteix les paraules que se li proposen en un context proper, però cal insistir-hi i fer-li veure la importància. Les reprodueix sense obtenir una repetició totalment fidel, però ja és un avenç important. Quan parla, reprodueix un parafraseig intel·ligible, per la qual cosa s'està intentant que inicïï la reproducció pròpia de paraules significatives, per tal que vagi deixant el parafraseig i doni importància al llenguatge oral i al significat de les paraules. Ahir, vam realitzar una sortida a l'entorn, i va ser una gran descoberta per ell mateix, doncs estava molt motivat i els elements de la natura van ser un gran avenç per tal de potenciar paraules com "salta", "tronc", "flors", "gespa", "abella"; i conjunts de dues paraules: "vinga, vine!"... Emocionalment, està molt millor que a inicis de curs, de manera que tots aquests elements són molt importants a tenir en compte per tal de valorar i anar creant un ideari de cara al PI de l'any vinent (darrera fase proposada en el projecte d'aquest cas). La psicopedagoga em comentà com ahir anava a coordinar amb el CDIAP tot el tema que acrediti formalment la valoració de disfàsia, tema important pel CREDA.

D'aquí una estona, segueixo amb les aportacions del CAS 3, així com amb les idees i reflexions de la xerrada sobre la dislèxia.

Pictocuentos: una nova eina per ajudar a les dificultats d'expressió relacionades amb el llenguatge oral

Dins la recerca de materials útils pel cas 2, i complementant amb el Pictotraductor, el qual vaig explicar a la entrada del 17/2: Cas EI - IDEA i Pictotraductor , ara han creat Pictocuentos. Aquesta eina parteix de la motivació del món dels contes a través de l'ús de pictogrames. D'aquesta manera, es pretén ajudar a les persones a comprendre millor el seu entorn, alhora que es permet estimular i exercitar tots els aspectes relacionats amb el llenguatge. Us annexo dos imatges representatives. La primera, de la portada que us trobareu al inici de la web. La segona, una captura d'una imatge del conte "Ricitos de oro", amb els pictogrames i la tipologia d'ús que en fan. Espero que us agradi! 

Podeu accedir-hi a través del link: http://www.pictocuentos.com/ 

Coordinació casos

En la trobada d'avui hem organitzat una mica més en quin punt estem després de Setmana Santa en cadascun dels casos. Alhora, he seguit els casos de l'escola i el seguiment que s'està fent, fet que fa que vegi una gran varietat de casos i de tipologies d'actuacions per la seva avaluació i assessorament.

Cas 1 - P2. Fita: Orientació vers permanència etapa 0-3 ó pas a etapa 3-6: 

Pactem una proposta de data per tal de poder dur a terme una reunió amb la família de l'alumne de P2 i comentar els resultats de la prova Battelle. El dia serà el proper dilluns, 29 d'abril, tot i que està subjecte a possibles canvis. D'aquesta manera, hi ha prou temps per tal de poder recollir les informacions necessàries i fer un bon registre per comentar. En la presa de contacte amb la mare, se li proposa que els ítems siguin valorats per la família, així com per la tutora de la LLI, la qual també té una visió de les fites del infant en un altre ambient. A part del servei CDIAP, s'ha iniciat un treball des del servei CEIB, el qual treballa la estimulació sensorial. Aquest centre va ser una de les propostes recomanades i també serà un ambient a tenir en compte per tal d'acabar el procés valoratiu i tenir unes dades fiables de cara a l'assessorament i el registre del present curs. En el Pràcticum I vaig registrar com a Xerrada d'Integració Sensorial, el treball d'aquest centre. 

Veure etiqueta Xerrada I.S. ó entrada: http://practicumdescobrintpsicopedagogia.blogspot.com.es/2012/11/xerrada-integracio-sensorial.html

Cas 2 - P4. Fita: Orientació serveis útils davant disfàsia i pautes PI:

S'acaba de fer la demanda al servei CREDA (Centre de Recursos per a Deficients Auditius). Aquest centre atèn a alumnat amb greus dificultats d’audició, llenguatge i/o comunicació que interfereixen en el seu desenvolupament personal, social i curricular. 

Per tal de saber més d'aquest centre, entreu a: XTEC. Informació CREDA

S'està treballant tot el tema acreditatiu oficial que faci constar disfàsia per part del CDIAP. En una nova entrada faré constar la recerca de materials útils per a la seva aplicació a l'aula que estic realitzant.

Cas 3 - 4t. Fita: Assessorament problemes reeducació llenguatge:

Després de la reunió sobre una necessària reeducació del llenguatge i l'assessorament de centres, ens endinsem en afrontar activitats complementàries per tal d'avaluar ajustos en funció del treball que s'ha anat duent a terme en reeducació del llenguatge. Estem valorant tenir com a elements la prova DN-CAS i/o WISC, i veure quina ha estat la evolució i poder tancar l'assessorament d'aquest curs. 

Cas 4 - 3r ESO. Fita: Orientació vers la opció més adequada -PQPI o 4t ESO amb adaptacions:

S'està treballant en l'assessorament vers un PQPI, tot i que hi ha reticències per part de la família. S'ha fet el traspàs de les proves realitzades en l'anterior fase i s'està valorant la implicació per part de l'alumne (aplicació elements contractes pedagògics). Hi ha un treball d'orientació important que ha d'anar completant-se al llarg d'aquest darrer trimestre, per tal d'afrontar 4t d'ESO o altres opcions. Per tal de contextualitzar el present cas, faré una entrada explicativa de la seva evolució des de que se li va detectar dislèxia a la Primària i quin ha sigut el camí des de l'EAP i les escoles.

SEUminari: L'autisme

Aquest dijous a la tarda es realitzarà un seminari al voltant de l'Autisme, organitzat per la UOC a la seu de Granollers. Us convido a que entreu en el link i li feu una ullada per si és del vostre interès. En el meu cas, penso que pot resultar molt interessant, sobretot per un dels casos que he anat comentant al llarg del Pràcticum. Quan assisteixi aportaré els temes més importants tractats i la meva valoració.

Tota la informació a: http://territori.blogs.uoc.edu/2013/02/seuminari_autisme/

Cas EI - IDEA i Pictotraductor

Un dels casos que estem fent un seguiment important és el de l'alumne d'EI que he anat comentant al llarg de moltes entrades i que, en la darrera entrada (Final Pràcticum I) del 15 de desembre, vaig anotar la darrera trobada i els aspectes que quedaven pendents de seguir treballant, valorant i planificant. 

Des d'aquest punt, ens vam reunir el darrer divendres, la psicopedagoga, la mestra d'EE i jo mateixa, per tal de valorar les escales del qüestionari IDEA. Recordo com l'any passat se li va diagnosticar TGD (Trastorn General Desenvolupament); com aquest curs, el CDIAP valora disfàsia en l'alumne, però des de l'EAP es veu, alhora, la possibilitat de trets autistes que cal valorar. Es va proposar el treball logopèdic extern i cal realitzar una coordinació per veure com està anant aquest procés.  

El qüestionari IDEA s'ha proposat per veure on es situa l'alumne a cada nivell per tal de cercar recursos que ens permetin passar a nivells ascendents de millora. Les escales que es valoren són:

• Escala de Desenvolupament Social
• Escala de Comunicació i el Llenguatge
• Escala de Pensament: Anticipació i Flexibilitat
• Escala de Simbolització
• Altres capacitats (Desenvolupament Psicomotriu) 

Després d'aquesta trobada interprofessional, el dijous passat vam traspassar la informació del IDEA i vam reomplir la situació de l'alumne a cada escala, d'acord les tutores i les seves percepcions. En aquest sentit, s'està realitzant tot un treball amb imatges per tal de fomentar la comunicació de l'alumne (sistema augmentatiu) i està resultant positiu. Amb la psicopedagoga parlem d'un material que podria complementar molt bé: l'ús del Pictotraductor i de Pictogrames, en general. Aquest programa interpreta les paraules i frases, i les codifica en imatges, que poden resultar d'ajut perquè l'ajudin a comunicar-se i per tal que es fomenti la seva parla, doncs li permetrà guanyar confiança i seguretat en ell mateix. 

Us deixo dos enllaços interessants d'acord tot el procés que estem realitzant amb l'alumne, espero que us siguin útils per entendre el cas i per vosaltres mateixes com a professionals:

Qüestionari IDEA:  http://blocs.xtec.cat/cctgdteascg/files/2011/12/Q%C3%BCestionari-IDEA.pdf 

Pictotraductor:  http://www.pictotraductor.com/ 

Reunió CDIAP

Ahir vam fer la trobada al CDIAP (Centre Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç) pel cas d'infantil que vaig comentar.  Vam assistir la psicòloga i logopeda que tracta el cas en el CDIAP, l'especialista d'EE de l'escola, les tutores de l'alumne, la psicopedagoga i jo mateixa. Penso que va ser una trobada molt profitosa, doncs es van posar molts punts en comú i el posicionament de la professional del CDIAP amb l'escola va ser molt coincident. La professional del CDIAP estava una mica a l'expectativa per veure quines eren les impressions de les tutores sobre l'evolució de l'alumne, però al veure que trobaven també una evolució positiva a nivell social, va quedar molt més alleugerida. La psicopedagoga està d'acord amb les aportacions, i comenta com en les seves observacions en el pati i altres moments a l'aula, veu com és un nen acceptat i es mou lliurement pel pati, corrent, seguint a algun company/a... Fins i tot, algun company el va a buscar i el porta a alguna zona de joc. El canvi ha estat molt gran des de fa dos anys, quan va entrar a l'escola. Aleshores, tot apuntava cap a un TA (trastorn autista), però gràcies a la implicació tan gran de l'escola, el nen ha anat progressant en aquest àmbit social i d'hàbits. Fins i tot, aporto com ha començat a fer algún petó i ha assimilar una mica que el felicitin. 

No obstant, es comenta i totes estem d'acord, com a nivell d'expressió oral - verbal no hi ha hagut aquesta evolució. Ara ha arribat a dir la paraula "mama", però la utilitza en molts contextos. La professional del CDIAP comenta que aquest mateix matí ha tingut una entrevista amb la mare, la qual té problemes d'ansietat i sempre ha mostrat una actitud molt protectora, deixant que el nen sigués qui manés a casa. No obstant, en la mesura que pot, segueix algunes indicacions. Pel que fa al retard en la parla, ens comenta la professional de l'EAP com estan pendents d'una prova neurològica per determinar si hi ha problemes en el procés de mielinització de les neurones. Però, indepentment d'això, la psicopedagoga i la professional, i també d'acord amb la resta, pensem que estem en el punt que necessita un servei extern d'ajuda logopèdica, doncs hi ha una gran variabilitat entre l'evolució emocional que ha fet i la part de llenguatge que és aquella que cal potenciar. Es segueix el fil de disfàsia en la seva problemàtica. Des de l'escola ja s'han pres moltes mesures i es seguirà fent el treball que es fa, però a part, es troba necessari fer una reunió amb els pares i fer-lis aquesta proposta.  Penso que en la reunió, la figura de la psicopedagoga ha sigut molt important, i ha aportat moltes dades per tal de poder derivar a un servei o un altre, sempre cercant la proximitat per la família. 

Aquestes trobades interprofessionals resulten vitals, doncs es posen en comú punts de vista i es coordinen les tasques que es fan amb l'alumne, per tal de poder anar en la mateixa direcció i poder avançar cap a un mateix camí.