Conclusions finals

Avui finalitza el període d'aportacions al Blog de manera oficial i donat tot el recorregut realitzat al llarg d'aquest període, m'agradaria comentar les meves conclusions i reflexions de tot el treball realitzat en aquesta  darrera etapa dels meus estudis de Psicopedagogia. 

* En primer lloc, i fent una mirada transversal a tot el recorregut realitzat, veig com el camí d'aquest segon Pràcticum no hagués estat possible sense una continuïtat des del Pràcticum I. La meva tria ha estat la del seguiment de casos des d'un EAP i, concretament, a partir de la tasca directa en els centres escolars. 

És per aquest motiu que he pogut veure com el pas d'un psicopedagog/a en les escoles i instituts segueix un horari i un calendari igual a aquell que es programa pels centres des del Departament d'Ensenyament, de manera que la tasca psicopedagògica s'adapta a aquest, tot i que, actualment, es veu reduït en l'atenció als centres per la gran demanda i les retallades que tant s'estan emprant a l'educació pública. Aquesta situació em va preocupar una mica a l'inici de les pràctiques, però gràcies a l'empemta, les ganes d'aprendre i, sobretot, a les oportunitats i aportacions de la meva tutora de pràctiques, tot el treball que he exposat en el present Blog ha estat possible. Així doncs, per tal de poder adaptar les pràctiques i aprenentatges i poder crear un projecte que contemplés una visió global de la tasca psicopedagògica en les diferents etapes, vam decidir que la tria de diversos casos podria resultar molt més enriquidora, al mateix temps que em permetria poder veure diferents realitats i poder establir una comparativa de casos amb necessitats i dificultats  diverses. 

Una de les modificacions més importants del meu pla de treball ha estat la tria d'un cas nou que no contemplava en el pla de treball dissenyat en el Pràcticum I. Quan la psicopedagoga que em tutoritza em comentà la tasca avaluativa i assessora que desenvolupava en les Llars d'Infants Municipals al voltant de casos amb necessitats educatives específiques, em va interessar molt com es projectava aquest treball i de seguida vam veure com contemplar el seguiment d'un cas d'aquesta etapa podria fer-me veure una nova realitat de la tasca que realitzen per part de l'EAP en centres d'Ed. Infantil de primera etapa (0-3anys). L'objectiu és poder facilitar, orientar i començar un seguiment vers la segona etapa d'Ed.Infantil (3-6 anys), és a dir, aquella que s'inicia en una escola. D'aquesta manera, vaig triar pel projecte un dels dos casos que havia proposat de Secundària, junt el present cas de 0-3 anys, el cas de l'etapa 3-6 anys i el cas de l'etapa 6-12 anys. Analitzant cada cas, veig com l'enriquiment que he anat realitzant en cadascun d'ells ha sigut molt profitós i continu. 

La creació de 4 fases que parteixen des de l'anàlisi i treball d'una demanda fins al treball d'avaluació, intervenció i assessorament/ orientació han estat presents en tots els casos, veient com el treball psicopedagògic s'orienta sota unes mateixes bases i principis d'atenció compartida entre tots els agents, de la importància de les observacions i tasques dels alumnes, de la tria de materials avaluatius en funció de les observacions, de la importància de les reunions, coordinacions i, sobretot, de l'esperit professional per tal de poder acompanyar i facilitar a cadascun dels casos una adaptabilitat a les seves necessitats actuals. 

** En segon lloc, m'agradaria dir com cada cas m'ha aportat nous coneixements, doncs observades i analitzades les arrels de les dificultats, m'han obert les portes a crear un camp d'investigació a partir de la cerca de formació, i, alhora, de la creació de materials en alguns d'aquests casos. D'aquesta manera, en el Blog he anat aportant totes les xerrades, jornades d'intercanvi professional, vídeos, articles, cerca de materials online... que he trobat interessants per tal de compartir amb tots els companys/es. Les temàtiques que he analitzat a fons han sigut la dislèxia, disfàsia, autisme (TEA); així com he anat aportant idees i reflexions d'altres temàtiques i trastorns, tals com el TDAH, la temàtica de la integració sensorial; materials com el referent augmentatiu del llenguatge, els pictogrames, pictocuentos...; he aportat els meus coneixements en les proves que he pogut observar i analitzar, com el WISC-IV, una iniciació al DN-CAS, CARAS, ACL, IDEA, Battelle, etc. I, també, he proposat alguns centres d'interés pel seu treball en relació amb alguns casos, com per exemple el CEIB (Centre d'Estimulació Infantil Barcelona). De la mateixa manera, haig de dir que els materials i aportacions de tots i totes han estat molt adients i útils. 

En els casos del meu projecte he pogut veure i implicar-me directament amb la tasca psicopedagògica i, personalment, m'han permés poder veure diferents tipus d'intervencions i assessoraments: 

1) En el primer cas (nen de P2, prematur, immaduresa motriu, verbal, etc.) he pogut veure i implicar-me en un assessorament vers la permanència un any més en l'etapa, després de realitzar tot un seguit de coordinacions, reunions, observacions i recull de taules, proves contextualitzades pel present cas.

2) En el segon cas (nen de P4, diagnosticat TGD, disfàsia i possibilitat trets autistes) he de dir que m'he involucrat en gran mesura, fent un seguiment des del primer trimestre i iniciant la tasca psicopedagògica del projecte a inicis del 2n trimestre de manera consistent. La creació d'un material augmentatiu del llenguatge a través d'una proposta sensoriomotriu ha sigut una de les aportacions que  considero rellevants a destacar. 

3) El tercer cas (nen de 4t Primària amb problemes llenguatge) m'ha permés poder implicar-me en un seguiment des de l'assessorament compartit realitzat i en el coneixement de la prova WISC a través de la seva aplicació per tal de veure en quin punt es troba després d'aquest procés i treball aplicat a l'aula amb el llenguatge. 

4) Per últim, el quart cas (nen de 3r d'ESO, dislèxia, poca motivació) m'ha facilitat veure el procés d'assessorament i orientació vers un PQPI i el món d'aquests programes, els quals eren força desconeguts per mi mateixa. Per tal d'apropar-me a la realitat de Secundària, vaig realitzar un curs de formació personal, on vam estar en trobada diferents professionals, molts d'ells psicopedagogs, la qual cosa em va fer poder compartir impressions i contextualitzar una mica més la vida en els INS, casos compartits, materials útils per tots i totes, etc. Aquest curs el vaig desglossar i comentar en els mesos de gener fins a març, quan el vaig finalitzar. Us enllaço la darrera entrada a tall de conclusió per tal que li feu una ullada: 

Finalització Curs Acció Tutorial.

***En tercer i darrer lloc, vull acabar agraïnt sincerament tot l'acompanyament per part de la meva psicopedagoga de pràctiques, sense ella no hagués estat possible realitzar tot aquest any de pràctiques. El seu assessorament ha sigut molt important per mi, i veig realment com he aprés molt de la seva pràctica i de tots els materials, informacions, orientacions.., que ha anat aportant als diferents casos i a mi mateixa. 
També vull agraïr la tasca de la nostra tutora Palmira, la qual ens ha fomentat poder compartir experiències i aprenentatges a través de les entrades dels Blogs de tots i totes, de manera que penso ens hem enriquit a nivell compartit. 
Per últim, gràcies per tots els comentaris que heu anat realitzant en els posts que heu trobat interessants, és molt gratificant veure el seguiment que heu anat fent dels casos que he treballat. 

Vull comentar com, tot i acabar oficialment el Blog, aportaré alguna entrada més, sobretot aquella referent a la jornada TEA, a la qual assistiré dijous vinent i penso que serà d'interés per tots i totes.

Fase 4. Cas 4 - 3r d'ESO. Objectiu: Realitzar ajustos i fer seguiment de les decisions preses

Situant el traspàs amb la psicopedagoga avui mateix, situem la reunió realitzada el dimecres sobre l'alumne S.L per tal d'acomplir les activitats o tasques situades en la quarta i darrera fase del cas. 

Per una banda, en aquesta trobada entre professionals s'ha traspassat el seguiment que s'ha estat realitzant de les diferents opcions preses vers la post - obligatòria i la possible tria d'un PQPI.  Aquest traspàs va lligat amb el seguiment del PI i les adaptacions vers l'alumne, les quals han conduït a una progressiva millora de l'actitud de l'alumne. Aquesta situació ha fet plantejar que en funció de l'avaluació de finals de curs, es valori si segueix a 4t d'ESO, o bé, si es tria un PQPI. Aquesta darrera opció s'ha treballat amb la família, doncs mostraven una actitud contrària a la possible tria d'aquests programes. Progressivament s'ha acotat la tria i ja es té en compte una opció de possible matrícula en un centre de Granollers. Per tant, l'assessorament s'ha reconduït cap aquesta opció, tenint en compte, la valoració final per part de la família i dels resultats obtinguts per l'alumne en les avaluacions. Valorant que l'alumne ja ha repetit curs una vegada, no es contempla una nova repetició de curs, de manera que les dues opcions són les plantejades anteriorment (avaluació positiva en les avaluacions per tal de fer 4t d'ESO o PQPI). 

Per tal que veieu les pautes que dóna el centre on s'ha cercat el PQPI sobre aquests programes, us enllaço dos links, un informatiu de la dinàmica d'aquests programes, elaborat pel propi centre; i un altre de la seva pàgina web i l'oferta que ofereix:

Pautes PQPI Escola Pia

Formació Professional Escola Pia (veure pestanyes del costat dret)

També us adjunto un vídeo de la dinàmica realitzada en un PQPI, on surten propis alumnes del centre explicant en que consisteixen. Penso que resulta molt interessant:

Fase 4. Cas 3 - 4t de Primària. Objectiu: Realitzar ajustos i fer seguiment de les decisions preses (Cas 3 - 4t)

Ja finalitzant les entrades referents als casos, doncs ja ens situem en tots els casos en la darrera Fase 4 Establiment d'un procés de seguiment per realitzar els ajustos en la resposta educativa, en la present exposició m'agradaria compartir amb vosaltres el seguiment que estem realitzant en el cas 3, alumne de 4t, al qual vam assessorar als agents directes, professorat i família, vers un treball de reeducació del llenguatge, així com vam facilitar un seguit de pautes d'actuació pel professorat, de manera que es facilités el llenguatge escrit a l'aula ordinària. 

Ara, en la darrera fase, hem deixat passar un temps per veure quina evolució s'està seguint per part de tots els agents, al mateix temps de quin és el progrés de l'alumne. Per tant, hem fet una proposta d'activitats complementàries per avaluar possibles ajustos en funció de les seves capacitats actuals en línia amb la reeducació del llenguatge. Per tal de poder veure en quin punt es situa ara, vam parlar de treballar la prova DN-CAS, doncs podia afavorir una perspectiva interessant avaluativa del cas. No obstant, aquesta prova està iniciant-se per part de l'EAP, i davant la impossibilitat de poder compartir-la amb mi adequadament, doncs necessita d'un temps de formació que no s'ajusta amb el meu període de Pràcticum, vam decidir optar per una altra prova coneguda per mi mateixa en el meu seguiment de pràctiques: WISC-IV. 

Tal i com vaig comentar en anteriors entrades (veieu etiqueta CAS 3 - 4t), he adoptat el rol actiu de passar aquesta prova i de valorar-la junt la psicopedagoga, per tal de després realitzar una reunió devolutiva al professorat i família de seguiment, on poder compartir el treball realitzat a partir de la orientació cap una reeducació del llenguatge a nivell intern i extern al centre, i per tal de veure en quin punt estàvem a principis de curs i ara, després d'un anàlisi dels documents avaluatius, observacions i altres referents del cas. 

Pel que fa als resultats de la prova WISC-IV, hem pogut analitzar com a les diferents escales analitzades (comprensió verbal, raonament perceptiu, memòria de treball i velocitat de processament) obté uns resultats mitjans, una mica cap a la baixa, mantenint la velocitat de processament destacada a nivell de puntuació inferior, especialment en una de les proves realitzades (Claus). 

Aquests resultats responen dins les puntuacions escalars, de manera que un cop traslladades aquestes puntuacions a les corresponents compostes, observem amb més deteniment com, manté un CIT dins la franja baixa de la normalitat, destacant uns resultats homogenis en les diferents escales. Per tant, comentem la psicopedagoga i jo mateixa com les dificultats de l'alumne són bastant globals, necessitant la sistematització i el seguiment/ acompanyament de l'adult per tal d'anar avançant, tal i com s'està fent actualment. L'escala de comprensió verbal surt una mica més alta, per tant, es confirma com el treball que s’està realitzant en llenguatge és l’adient i que, tot i sortir una mica a la baixa, els canvis respecte principis de curs estan esdevenint progressius. Comentem aquests aspectes amb el tutor referent de l’alumne, els qual ens aporta les seves impressions, dient com va observant petites millores, i coincidint en que la part a treballar és la relacionada amb el llenguatge. Proposem una reunió amb tots els tutors/es per acabar de compartir el seguiment i una proposta de reunió amb la família per tal de valorar el final de curs i el seguiment que s’ha de seguir realitzant. 

Reflexions: 
Penso que s'està realitzant un treball col·laboratiu molt important en tots els casos que estic seguint, de manera que es permet un seguiment positiu i beneficiós pels alumnes de cada cas i, alhora, per tal que el propi nen/a vegi com és la seva evolució, esforç, etc. En aquest cas, l'alumne està content i jo mateixa estic satisfeta dels resultats que s'estan obtenint. En els casos 3 i 4 (Primària i Secundària) es pot extreure a partir de la comunicació verbal com veu la seva pròpia evolució cada nen. 
Per una altra banda, en els casos 1 i 2, sobretot en el segon, doncs el primer és un assessorament a adults, la comunicació i expressió no verbal resulta molt important, així com els sentiments i el benestar que adopta l'alumne en les posades en pràctica a partir de les propostes realitzades i dels avenços que ell també pot observar. 
El seguiment de diferents casos m'està oferint una oportunitat de poder aprendre a partir d'alumnes diferents, amb demandes diverses i amb unes necessitats a analitzar complexes però alhora molt enriquidores.

V Jornada de Formació CEE Montserrat Montero: Acompanyem l'Autisme

Dins el marc de formació personal, us volia comentar com amb la psicopedagoga i la mestra d'EE de l'escola, vam trobar molt interessant la possibilitat de poder assistir a les V Jornades del Centre M.Montero, escola d'Educació Especial, la qual organitza espais per compartir i debatre temàtiques d'aquesta tipologia. En aquest cas, el centre d'interès serà: "Acompanyem l'Autisme". 

El dia de les Jornades serà el proper dijous, 30 de maig a la tarda. Tot i que quan hagi assistit ja s'haurà acabat el termini per fer aportacions al Blog, us facilitaré aquelles informacions i reflexions personals que són constructives de compartir entre tots i totes. 

Us deixo dos links, un per tal que coneixeu més el centre Montserrat Montero de Granollers; i l'altre, on s'explica l'ordre del dia de la Jornada i com està organitzat:

Centre EE M.M:

http://www.granollers.cat/educacio/educacio-especial-centre-d%E2%80%99educacio-especial-montserrat-montero

Programa de la Jornada:

http://www.xtec.cat/crp-granollers/jornades/jornada_montero/index_5montserrat_montero.htm

Videoconsells: ESO, PQPI i altres vies

Dins el seguiment del Cas 4 - 3r d'ESO, trobo molt interessant compartir aquest material que hem cercat i que, audiovisualment, explica l'essència de temes d'orientació i assessorament en l'etapa de l'ESO, així com a altres persones interessades. Enllaço cada tema amb el vídeo corresponent perquè podeu accedir fàcilment:

1. Què són les beques Leonardo D. Vinci?
2. Les sales d'estudi nocturnes
3. La preparació dels examens
4. Puc arribar a la universitat un cop acabat un Cicle Formatiu?
5. Puc estudiar idiomes sense pagar un ronyó?
6. On puc obtenir l'ESO si encara no la tinc?
7. Què és un camp de treball a l'estranger?
8. On puc formar-me per a treballar en el món del lleure?
9. Què he de fer si vull estudiar cinema?
10. Puc començar els meus estudis en una universitat catalana i acabar-los a l'estranger?
11. Què és un curs de Formació Ocupacional?
12. Què he d'estudiar si em vull dedicar al món de l'esport?
13. Què cal fer per inscriure's en ensenyaments artístics?
14. Existeixen altres propostes a l'estiu que no siguin universitàries?
15. Com funcionen els instituts nocturns?
16. On puc preparar-me i fer les proves d'accés als Cicles Formatius?
17. Vull formar-me pel meu compte: on puc trobar recursos pels autodidactes?
18. Si tinc més de 25 anys, com puc accedir a la universitat?
19. Es poden cursas Cicles Formatius i Batxillerat online?
20. Què és un PQPI i com pot obrir les meves portes?
21. Què és un tastet d'oficis? A qui s'adreça?
22. No he acabat l'ESO: quines opcions tinc per continuar formant-me?

Destaco en negreta els vídeos que trobo relacionats amb el cas que treballem a l'Institut. Dimecres vinent es realitzarà una trobada per tal de valorar com ha anat el seguiment des de la revisió del cas; com s'ha seguit el PI i les seves adequacions; i, quines mesures s'han acordat per part del professorat, família i alumnat. D'aquesta manera, es posarà en comú tota la informació de forma compartida i es redreçarà la seva situació i continuïtat en els estudis (via) -orientació final. Recordem que en darreres trobades informatives, la família estava molt reticent vers un PQPI, tot i veure les opcions que se'n oferien. Cal veure quina via resulta més adequada i útil en el seu cas, per tal d'iniciar el seu projecte acadèmic i laboral en un futur proper. 

Pàgina de referència: http://www.barcelonesjove.net/

Fase 4. Cas 2 - P4. Educació Infantil. Objectiu: Anar configurant PI/ Avaluació Final Curs (Cas 2 - P4)

Ahir vam realitzar la trobada que vaig registrar en l'anterior entrada al Blog:

Actualització PI: Amb la tutora i la mestra d'EE pactem que el proper dimarts realitzarem una reunió per tal d'incorporar el treball que s'està fent amb l'alumne, i veure com s'ha evolucionat des de la seva elaboració el curs passat, quan se li va proposar la retenció un any més a P4.

En aquesta reunió analitzem el Pla Individualitzat (PI) que se li va realitzar el curs passat a l'alumne, en el qual hi figuren les dades personals, la dedicació horària de la vetlladora, mestra EE, l'horari adaptat per tal que pugui tenir una atenció una mica més individualitzada, l'evolució de cada curs i el seguiment realitzat, alhora que les mesures i estratègies emprades amb l'alumne. En les incorporacions en el PI per tal d'actualitzar-lo conforme els avenços que s'han anat realitzant amb l'alumne, parlem de registrar el material sensoriomotriu dissenyat, així com tot el treball augmentatiu del llenguatge, a través dels pictogrames i el calendari diari. En la carpeta de l'alumne, també hi ha un registre complet de totes les reunions i trobades amb els diferents especialistes, així com els acords presos per part de tots els agents involucrats. 

Una vegada feta aquesta primera presa de contacte amb el PI, valorem amb les tutores i la mestra d'EE de seguir adaptant els objectius a avaluar en el darrer trimestre del present curs. Fem una valoració respecte els objectius proposats el darrer trimestre, i pactem aquests, tot tenint en compte una avaluació formativa i una final, que es realitzarà en les properes setmanes. Els objectius, desglossats per àrees, són:

Llenguatge matemàtic	Llenguatge oral	Expressió escrita	Autonomia personal i social
1. Reconèixer fins el nº4	1. Anomenar el nom de les mestres	1. Escriure el propi nom sense model	1. Desplaçar-se autònomament per l’escola
2. Reconèixer quantitat – grafia fins el 4.	2. Ampliar vocabulari referit objectes	2. Reproduir traços	2. Acceptar i seguir normes
3. Fer seriacions fins a 3 elements	3. Utilitzar i expressar Sí/ No		3. Mostrar habilitats motrius
4. Reconèixer els colors treballats.	4. Fer esforç per produir sons / reproduir paraules		4. Realitzar les rutines
5. Reconèixer gran – petit/ dins - fora			5. Col·laborar i participar activament
6. Realitzar la grafia fins el 3

Pel que fa a l'avaluació formativa, valorem com els objectius que més dificultats li presenten són els relacionats amb el llenguatge oral, realitzant bé l'ús del Sí/No, però mostrant un seguiment de treball en la resta. La resta d'objectius els va consolidant progressivament. Valorem, un cop realitzat el període d'avaluacions, i havent realitzat l'entrevista amb la família, de valorar el seguiment de cara al curs vinent, conforme des d'on ens quedem, quin seguiment es farà a l'estiu per part de la logopeda, i quins objectius ens marquem i registrem en el PI. 

Notícia: En què ets intel·ligent? (La Vanguardia): Les intel·ligències múltiples a valorar desde la psicopedagogia

En què ets intel·ligent?

http://epaper.lavanguardia.com/epaper/viewer.aspx

La teoria de les intel·ligències múltiples cerca el desenvolupament global de l’alumne.

La intel·ligència és global; Howard Gardner n’ha identificat nou tipus, de moment.

El col·legi Montserrat de Barcelona aplica aquesta teoria des del 1994 i forma escoles de tot el món.

La música que componien algunes orquestres de presoners als camps d’extermini nazis va servir als alumnes d’ESO del col·legi Montserrat de Barcelona per estudiar la Segona Guerra Mundial. El plor convertit en melodia explica moltes qüestions sobre aquella etapa. Així, a través de notes i partitures, es van introduir en aquest període del segle XX. O, dit d’una altra manera, van partir de la intel·ligència musical per estudiar història. Aquest centre concertat, que escolaritza un miler d’alumnes, ha posat en pràctica la teoria de les intel·ligències múltiples, desenvolupada pel professor de Harvard Howard Gardner.

La teoria reformula el concepte de capacitat intel·lectual: la intel·ligència és plural, múltiple. D’intel·ligent no ho és només algú que és molt bo en matemàtiques o llengua –les àrees que mesuren els tests d’intel·ligència–. També hi ha la capacitat física, emocional, interpersonal, espaciovisual, naturalista o musical. Aquests conjunts d’habilitats també són intel·ligències. Segons Gardner, totes les persones les posseeixen en menor o major grau. Reconèixer aquestes intel·ligències i treballar-les serveix per donar més oportunitats a l’alumne, perquè desenvolupi el seu talent sigui quin sigui i creixi d’una manera integral, explica Gardner als seus llibres.

Algunes escoles comencen a aplicar aquests supòsits per atendre la diversitat d’estudiants. El Montserrat va introduir la teoria de les intel·ligències múltiples al seu projecte educatiu el 1994. Cada any reben prop de 80 escoles de tot el món que es volen formar sobre la posada en pràctica d’aquesta teoria, que canvia la manera d’ensenyar i avaluar en un centre. “Expliquem temari des de totes les intel·ligències, i així tots els alumnes l’entenen”, assenyala Montserrat del Pozo, directora del col·legi.

El treball en equip permet que els alumnes d’aquesta escola treballin la intel·ligència emocional, per exemple. És el que van fer els estudiants de quart d’ESO aquest curs en haver de crear una empresa. Es van repartir en grups de cinc, van identificar una necessitat social i hi van buscar una solució real. Com les alumnes que van crear una plataforma de recollida de roba nova, però fora de temporada, per a persones sense recursos. Així, també han aplicat la intel·ligència intrapersonal i interpersonal –vegeu definicions més avall–. “Volem que tots els alumnes flueixin, que tinguin la seva oportunitat, treure el millor de cadascun, i les intel·ligències múltiples ens han ajudat a aconseguir-ho”, assenyala la directora del centre.

En una classe de quart de primària, els alumnes dels dos grups es reuneixen davant la mestra. L’explicació no dura més de 20 minuts. Quan acaba, uns s’asseuen en taules per practicar les matemàtiques mentre juguen als escacs, d’altres escriuen... Aquests nois treballen per projectes, no mitjançant classes tradicionals, en què s’introdueixen les intel·ligències múltiples. Les matemàtiques també s’aprenen a través del llenguatge, la música i el moviment; hi són presents des de l’etapa infantil. També l’art i els audiovisuals... En una classe d’infantil, els alumnes de cinc anys fan un “mapa mental” de presentació personal. Escriuen qui són, què els agrada. què fan... Apliquen la intel·ligència lingüística i l’existencial.

Per Gardner, la noció d’intel·ligència ha estat restringida a les capacitats matemàtiques i lingüístiques. Però aquest concepte d’intel·ligència no aconsegueix identificar “el brillant jugador d’escacs, el violinista de fama mundial o el campió esportiu”, escriu al seu llibre Inteligencias múltiples, de la teoría a la práctica. És que aquestes persones excepcionals no són intel·ligents? Per què el terme actual d’intel·ligència no aconsegueix explicar grans àrees de l’activitat humana?, es pregunta el professor de Harvard.

L’escola ha assumit la visió clàssica d’intel·ligència i ha afavorit les persones amb més talent en les àrees de lògica i matemàtica i de llengua. Les altres capacitats han quedat en un segon pla. Del Pozo defensa que la feina amb les intel·ligències múltiples permet que els alumnes es converteixin en persones globals, capaces d’afrontar nous reptes i proposar alternatives. Una pedagogia activa, amb molta participació de l’alumne, i els plans de millora per a cada estudiant també hi ajuden.

Des del Departament d’Ensenyament difonen aquesta teoria entre els professors des de l’any passat. Al web Família i Escola expliquen als pares en què consisteixen les intel·ligències múltiples. Segons explica aquí Ensenyament, cal identificar les intel·ligències que un nen té més desenvolupades i incentivar les altres. “Així, es dóna a l’alumne una educació completa”, explica. “Aquesta educació més global també l’ajudarà a reforçar les competències que ja té més desenvolupades”, continua.

Extret de Premsa. USTEC STEs IAC: http://www.sindicat.net/n.php?n=18510

Casos 1 - 3 - 4

En breu afegiré un post de seguiment de la resta de casos, doncs avui ens hem reunit amb la psicopedagoga per veure i analitzar el procés que s'està seguint ja, situant-nos en la darrera fase en tots aquests. 

A tall de resum:

- Cas 1 - P2: Ja s'ha tramitat informe retenció LLI. Estem acabant de valorar la prova Battelle per deixar-ho enregistrat.

- Cas 3 - 4t: Hem analitzat resultats prova WISC. Proposem reunió devolutiva mestres per tal de veure evolució des de principis de curs i com està seguiment reeducació llenguatge. Igualment, caldrà fer una devolutiva final amb la família.

- Cas 4 - 3r d'ESO: Valorar orientació família i opcions que s'han triat de cara curs vinent. Seguiment PI.

Coordinació especialistes Cas 2 - P4

Avui hem realitzat la reunió interprofessional que comentava en l'entrada del passat diumenge 5 de maig. En la trobada hem assistit la psicopedagoga, logopeda, mestra EE, cap d'estudis, com a membre de la CAD de l'escola, una de les tutores de l'alumne i jo mateixa. Hem tractat tot el seguiment que s'està fent amb l'alumne per part dels diferents especialistes. 

Els temes que s'han tractat, a mode esquema, per tal que sigui més visual, són:

- Demanda servei CREDA: estem a la espera de la resolució de places, doncs hi ha una prioritat pels casos d'alumnes sords. Falta veure la valoració de tot l'informe que s'ha passat i veure si entra per problemes de llenguatge (disfàsia). Al setembre es comunica oficialment i, en cas que sigui acceptat, l'especialista logopeda assistiria a la mateixa escola unes 2h setmanals. Aquesta dedicació horària és orientativa, doncs varia en funció del cas amb trastorns de llenguatge. Aquí s'hauria de coordinar el treball amb la logopèdia que s'està fent des del centre.

- Finalització servei CDIAP: Aquest curs acaba per edat l'atenció en aquest centre, per la qual cosa, s'han valorat diferents serveis de caire concertat - privat per tal que fagi un seguiment terapèutic, psicològic i de llenguatge. Cal veure valoració família i si hi ha opció a accedir a beques per tal de facilitar-hi l'accés.

- Atenció psicològica família: Es proposa orientar a la família en un espai que pugui fer un seguiment no només al infant, ja que la mare necessita molt acompanyament i presenta necessitats d'aquest tipus.

- Traspàs treball logopèdia: Es parla del rebuig que el nen té vers imatges de la família, concretament del pare. Només té molt present la figura de la mare. El treball amb imatges està resultant profitós, tot i que la logopeda comenta com el treball hauria de ser diari, i no de dues vegades per setmana. Es proposarà a la reunió que faci amb la mare més endavant, de fer un seguiment a l'estiu per tal de no perdre els avenços que s'estan realitzant. Comenta com observa trets autistes, però es confús. Tenim present el IDEA per veure la evolució.

- Traspàs treball sensoriomotriu (Brain Gym/Kinesiologia) amb pictogrames: Faig devolució del treball que s'ha proposat i com està funcionant amb la mestra d'EE i l'alumne. Està resultant molt positiu, havent començat amb l'exercici del badall energètic, en el qual s'ha pogut introduir alguns pictogrames com a referents per l'alumne (per exemple, boca).

- Actualització PI: Amb la tutora i la mestra d'EE pactem que el proper dimarts realitzarem una reunió per tal d'incorporar el treball que s'està fent amb l'alumne, i veure com s'ha evolucionat des de la seva elaboració el curs passat, quan se li va proposar la retenció un any més a P4.

- Reunió família: Es concerta reunió per d'aquí dues setmanes amb la família, concretament amb la mare, ja que el pare no pot assistir per la feina. Se li farà tot el seguit de propostes que hem comentat. Pactem que només hi siguin la tutora i la mestra d'EE per tal que no hi hagi tantes persones. També parlem que és important comentar-li com seria interessant que es fes la demanda del Certificat de Reconeixement de Discapacitat. Seria una via d'accés a ajuts i, alhora, és una realitat en el cas que ens trobem. 

Notícia interessant: Esperança sobre l'autisme (La Vanguardia)

Tractar aviat un trastorn autista en frena l’evolució

http://epaper.lavanguardia.com/epaper/viewer.aspx

Notícia esperançadora sobre l'autisme. L’expert David Amaral, neurocientífic i psiquiatre que estudia en un centre de Califòrnia el trastorn de l'espectre autista (TEA) considera que l'evolució d'aquesta malaltia pot arribar a frenar-se si s'aconsegueix aplicar un tractament molt precoç. Aquest tractament primerenc del trastorn de l’espectre autista (TEA) millora la capacitat intel·lectual del nen, suavitza els símptomes d’autisme i disminueix dràsticament la discapacitat. “Fins i tot, en alguns casos, reverteix de tal manera que queden fora de diagnòstic”, resumeix gràficament David Amaral, neurocientífic i psiquiatre que dirigeix la investigació del MIND Institute, un centre de referència mundial en autisme amb seu a Sacramento, Califòrnia.

LLIBERT TEIXIDÓ El neurocientífic David Amaral i la psicòloga experta en autisme de Sant Joan de Déu María Díez

PLASTICITAT El tractament primerenc provoca canvis en les funcions cerebrals EN CREIXEMENT L’autisme creix i se li adjudiquen motius com l’edat dels pares i la pol·lució

“Ho hem pogut provar. A les ressonàncies magnètiques funcionals i als electroencefalogrames els canvis entre l’abans i el després són visibles”.

Amaral, que s’ha dedicat especialment a les investigacions en neuroimatge sobre autisme, va parlar ahir a familiars i professionals relacionats amb el trastorn de l’espectre autista convidat per la Fundació Autisme Mas Casadevall i CosmoCaixa. El científic especifica que el moment òptim per posar en marxa el tractament seria els 18 mesos de vida. “Però avui és molt difícil, pràcticament només es detecten a aquesta edat els germans de nens amb aquest trastorn, entre els quals hi ha un 25% de probabilitats de tenir-lo”, indica Amaral.

Els canvis, assegura, són biològics, no només psicològics. “El tractament conductual adequat provoca un canvi en les funcions cerebrals com ho faria un medicament”. Explica l’expert que la raó és la plasticitat neuronal. “El nadó només té el 25% de desenvolupament cerebral i assoleix el 95% als sis anys. Al llarg dels primers anys es produeixen canvis en les connexions i es pot invertir l’evolució. Perquè el trastorn segueix el seu desenvolupament, com fitxes de dòmino: si no s’actua, es desencadena un desenvolupament cerebral diferent que porta a la discapacitat i a una pitjor qualitat de vida”.

La no-intervenció fa que no es creïn aquestes xarxes neuronals i, per tant, el progrés intel·lectual empitjora. “Però el tractament ha de ser l’adequat, no qualsevol”, indica la psicòloga de la unitat de trastorns del desenvolupament de Sant Joan de Déu, María Díez, resident del MIND Institute per la Fundació Mas Casadevall. “No serveixen pedretes sota el coixí ni tres anys de tombarelles amb la criatura”.

Les investigacions del MIND Institute s’han concentrat especialment en els germans de nens amb TEA, perquè és més fàcil localitzar-los aviat. “Veiem patrons molt diferents. És un trastorn biològic complex i estem intentant identificar-ne les causes. Hi ha, com en el càncer, un centenar de gens relacionats amb el trastorn, que sapiguem; també factors ambientals, com el fet de viure prop d’una autopista, o néixer de pares i mares grans. També sabem que un 10% de les mares de nens amb TEA tenia anticossos contra el cervell del fetus, cosa que pot distorsionar el desenvolupament del nen durant l’embaràs. Però no sabem les causes, que probablement són múltiples, d’un trastorn tan complex”, conclou Amaral.

També saben que n’hi ha més casos, en primer lloc perquè es diagnostiquen més bé, però que, a més a més, hi ha hagut un increment net durant els darrers trenta anys.

El trastorn de l’espectre autista, la nova definició del qual es publicarà el 23 de maig al nou índex de malalties mentals DSM-5, és un sac enorme de diferents graus i problemes de desenvolupament que tenen tres trets en comú: problema de comunicació social, conducta repetitiva i nivell baix d’independència vital que marca per a tota la vida.

Extret de Premsa. USTEC STEs IAC: http://www.sindicat.net/n.php?n=18450

Material augmentatiu del llenguatge: pictogrames pel treball sensoriomotriu i contes SPC

1) En aquesta entrada exposo cada exercici  sensoriomotriu amb els pictogrames que ajudaran a la seva integració i alhora, a poder crear un vocabulari conegut pel nen amb la intencionalitat que el vagi incorporant i automatitzant pel seu ús en situacions futures de treball amb els exercicis i, més tard, de globalització en altres situacions on pugui emprar aquest vocabulari. Les paraules marcades són aquelles principals, després hi ha una petita ampliació de vocabulari que s'utilitzarà en funció del context i l'evolució del nen. Tot i comunicar-nos amb tot el discurs de cada exercici, es posarà émfasi en les paraules que es consideren més atraients i funcionals de cada exercici. Hi ha una tria de numeració, parts del cos, colors, accions senzilles, animals i elements propers, com és l'exemple de la plastilina. He intentat globalitzar les imatges per exercicis, tot i que la numeració la trobareu en la mateixa imatge. En tot cas, a l'hora de fer la proposta amb l'alumne, s'utilitzaran els pictogrames d'acord les instruccions del funcionament de cada exercici.
Les imatges visuals dels exercicis (respiració, badall i gorra) els podeu recordar a l'entrada: http://practicumdescobrintpsicopedagogia.blogspot.com.es/2013/04/activitats-per-laprenentatge-amb-tot-el.html

1. Respiració abdominal (o, inflar el globus)

Ens podem imaginar la nostra panxa com si fos un globus que nosaltres podem emplenar d’aire cada vegada que inspirem i després, quan espirem (respira - nas) el globus es desinfla. Per començar, buidem d’aire la panxa, buidem-la del tot fins que no hi quedi res. Es clar, ara la tenim buida i l’hem d’emplenar d’aire. Ompliu-la bé, del tot, fins que no pugueu més. Teniu el globus ben ple? Hi ha algú que li surt el melic cap enfora? Hem de fer tres respiracions (inspirar i espirar). 

2. Badall energètic

Fem un massatge sobre els punts que tenim a les galtes sota els ulls, on hi queda com una mena de foradet quan obrim la boca. També podem relaxar les mandíbules massatjant-les allà on s’ajunten els ossos de dalt i de baix de la boca quan mosseguem. Fem-ho relaxadament, i si per casualitat tenim ganes de badallar, badallem, que això és el que busquem: un bon badall que ens faci oblidar les coses que ens fan anar el cap com si tinguéssim a dins un disc ratllat. Quan acabem de badallar deixem-nos anar, estirant-nos tan com ens sigui possible, igual que fan els gats. 

3. La gorra de pensar

Escolteu un moment al vostre voltant. Ho sentiu tot bé? Ara ens pessigarem les orelles de dalt a baix i de dins a fora com si les desenrotlléssim i les estiréssim com si fossin de plastilina. Unes cinc vegades. No passa res si queden vermelletes, això vol dir que les estem regant per dins. Tornem a escoltar. Hi trobeu alguna diferència amb abans?

2) Per acabar, m'agradaria compartir amb vosaltres un material del portal edu365 que ens resulta molt interessant pel present cas i per tots els alumnes que presentin dificultats en la comunicació, especialment en el llenguatge i expressió oral. És un recull de contes (Contes SPC), els quals treballen els Sistemes Augmentatius i Alternatius de la Comunicació (SAAC) d'una manera lúdica i motivadora per potenciar la comunicació:  

- Informació del material Contes SPC

- Material contes SPC