Sessió Alumne 4t - Escola

Dilluns i divendres, 26 i 30/11/12
Avui aprofito per explicar com ha anat una mica la setmana pel que fa a trobades amb la psicopedagoga i treball de pràctiques. Es va canviar una mica l'agenda preestablerta, i dilluns va venir la psicopedagoga a l'escola, quan sol venir els divendres. Com vaig comentar en posts anteriors, vaig estar passant les proves perceptives a l'alumne de 4t i vam fer el traspàs juntes. Realment és un cas que resulta complex, doncs s'hi suma el canvi d'escola i de metodologia, doncs l'altra escola defensava una manera de fer més lliure per part de l'alumne, molt experimental i basada en la defensa per l'escriptura natural, no corregint en funció dels errors comesos; mentre que la present escola, resulta més "tradicional", on es treballa molt el tema de la lectoescriptura i altres mecanismes matemàtics sistemàticament en l'horari. Per tant, s'afegeix a les seves problemàtiques lectoescriptores aquest afegit. Pensem com ens caldria acabar de valorar aquestes vessants més lingüístiques, concretament d'expressió escrita (escriptura - redactat, còpia i dictat). Trobem que estaria bé seguir el model que proposa la prova Talec. 

D'aquesta manera, m'encarrego d'aquesta tasca, i avui mateix, he agafat al l'alumne i he procedit a realitzar aquest procés de forma conjunta. L'alumne fixa molt la vista (aspecte a avaluar junt amb les proves perceptives), li costa la direccionalitat d'algunes grafies, fa alguna omissió... També cal considerar com es fixa molt i triga uns 5-8' per prova. Pel que fa a la proposta de redactat, penso que és molt important la contextualització i el foment de l'interès per part de l'alumne. D'aquesta manera, encetem una conversa a arrel d'allò que ha fet al matí a l'escola, abans de la nostra trobada. Em comenta com una de les seves companyes ha exposat davant tota la classe la seva conferència sobre el tema d'Egipte. Aquesta és una pràctica que es realitza des de la present escola i que fomenta un seguit de competències, entre elles la lingüística i d'autonomia, i, aprendre a aprendre. Parlem sobre quin tema farà ell la seva, tot i tenir-la a final de curs, i em sobta veure com diu que ja la té preparada. Em comenta que serà sobre "La selva", a la qual cosa jo li pregunto perquè aquest tema. La seva resposta és perquè li encanta la natura. A partir d'aquesta motivació, proposo fer el redactat a l'alumne, de manera que m'expliqui perquè li agrada i si hi ha alguna cosa específica a aquella que es vulgui dedicar quan sigui adult, més gran. En el seu redactat hi ha molts errors ortogràfics, lèxics i d'estructuració espacial. Pel que fa a la proposta del dictat, observem com necessita més temps, i continua fent molts errors de diferent temàtica. 

Una vegada observats tots aquests punts, mantinc contacte amb la psicopedagoga i ens coordinem pel proper dimecres, on farem seguiment d'un de casos que seguiré a l'IES; alhora, trobarem espais conjunts per comentar tots els aspectces observats amb el cas de l'alumne de 4t a l'escola. També trobo interessant comentar la trobada realitzada per una alumna d'infantil, la qual vaig explicar una mica el seu cas, així com del alumne de P4 amb TGD, per tal de coordinar una entrevista amb els pares per tot el tema logopèdic. Aniré comentant tots els aspectes que anem treballant i a les consecutives conclusions diagnòstiques que vagi elaborant conjuntament amb la psicopedagoga que em tutoritza. 

Realment, l'aplicació de proves i la coordinació dels seus resultats, resulta una tasca compartida que compensa moltes de les mancances temporals que avui dia passen en el nostre sistema educatiu públic. Penso que des de les pràctiques estic observant i seguint molt a la psicopedagoga, però alhora, hem pactat petites tasques de seguiment de proves, que ajuden a l'agilització del procés diagnòstic, i que hem permeten anar agafant autonomia i confiança en aquestes pràctiques.

Notícia: Taps Solidaris que poden salvar vides

Notícia diari 20 minuts:

http://www.20minutos.es/noticia/1662474/0/campanas/tapones/nacho/

Deixo el link a una notícia que de ben segur heu sentit a parlar. Es tracta d'una proposta solidària per tal de recopilar taps des de totes les parts d'Espanya amb l'objectiu d'ajudar econòmicament per la recerca sobre malalties estranyes. El cas referent és el d'en Nacho, el qual té Síndrome de Dent. Per tal de conèixer més sobre aquest síndrome, deixo l'enllaç a l'associació Asdent, on descriu en què consisteix aquest síndrome i el cas d'en Nacho, el qual ha esdevingut un referent de lluita. Penso que aquest tipus de notícia ens fan pensar en com, a part de les dificultats i els trastorns més comuns, com el TDAH, existeixen molts més, alguns protagonitzats per una minoria, però que necessiten de la seva investigació per tal de poder ajudar a aquestes personetes.

Associació Asdent: http://www.asdent.es/

Article: Fracàs Escolar

Aquí us deixo un article que he extret del recull de premsa del portal USTEC-STEs, on hi ha notícies destacades del món de l'educació. Aquest article fa pensar sobre la importància de la detecció primerenca dels possibles trastorns i problemes d'aprenentatge en els infants, la necessitat d'eines, per tal de poder reduïr el fracàs escolar. Penso que des de la branca de la psicopedagogia és prou interessant l'enfocament des de la psicologia, psiquiatria i neurociències, el saber mai ocupa lloc.

Fracàs escolar

http://www.sindicat.net/n.php?n=17179

L’èxit escolar i acadèmic és un indicador fonamental del nivell cultural, dels valors ciutadans, de la capacitat de progrés i de la qualitat de vida de les societats desenvolupades. Per tant, s’ha de pressuposar que el nostre país hauria de tenir un èxit escolar i acadèmic similar al dels països de l’entorn. Però dades recents mostren l’elevat i sorprenent fracàs escolar que experimenta la nostra educació, molt superior a la majoria de països europeus i que, d’acord amb l’excel·lent anàlisi de la doctora Anna Sans a Temes de Debat de La Vanguardia del 18 de novembre passat, poden ser atribuïts als trastorns d’aprenentatge no identificats a la infància. Molts d’aquests trastorns són ja ben coneguts, però, malauradament, en el nostre país la seva rellevància està freqüentment qüestionada per certs col·lectius professionals. Com exemple paradigmàtic trobem el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH), amb errònies opinions sobre el seu sobrediagnòstic o sobre un excés de prescripció de tractaments farmacològics. A la mateixa pàgina del diari, Jordi Carmona planteja que les escoles necessiten eines cada vegada més eficaces per detectar les diferències i tractar precoçment la diversitat si volen disminuir el fracàs escolar i, estant plenament d’acord amb la seva asseveració, hem de convenir que psicopatologia i problemes d’aprenentatge generen una gran part d’aquestes diferències. Des del servei de psiquiatria de l’hospital Vall d’Hebron s’està duent a terme un ampli projecte de recerca dirigit a detectar i tractar, en l’entorn escolar, el conjunt de trastorns psicopatològics i d’aprenentatge que poden interferir en el normal rendiment acadèmic infantil i juvenil. Els primers resultats són clars, els nens que presenten alguna d’aquestes patologies i no reben tractament adequat tenen, significativament, molts més problemes escolars. És per això que, sense haver de canviar novament el sistema educatiu, ni haver de responsabilitzar de forma injustificada els mestres o les famílies, es pot proposar, de forma realista, reduir el fracàs escolar a nivells nord-europeus, enfocant-lo de manera científica des de la psicologia, la psiquiatria i les neurociències. Tot i així, encara quedarà un 14%-15% de fracàs que caldrà solucionar amb l’esforç de pares, ensenyants i pedagogs.

Estudi: Els joves i la seva percepció del món virtual

Notícia 324.cat:

http://www.324.cat/noticia/1986892/ciencia/Els-joves-perceben-el-mon-virtual-com-si-fos-una-extensio-de-la-realitat-segons-un-estudi

Per si voleu llegir la notícia des del Blog, aquí la teniu. L'he trobat interessant, doncs tractem casos amb adolescents i les xarxes virtuals resulten avui dia un dels contextos més propers. És curiós d'analitzar.

 

Els joves perceben el món virtual com si fos una extensió de la realitat, segons un estudi

 

Moltes vegades els pares tenen dificultats per saber en quina mesura la influència que exerceixen les noves tecnologies i, més concretament, les xarxes socials en els seus fills adolescents és una font d'ajuda al seu desenvolupament o més aviat tot el contrari. Ara, un estudi sobre la bretxa digital entre adults i adolescents revela interessants afirmacions per a la reflexió i la reeducació d'uns i altres.

 

Un estudi sobre l'escletxa digital entre adults i adolescents fet durant tres anys a col·legis de Barcelona, Madrid, Saragossa, Sevilla i Santiago de Compostel·la ha revelat que els joves perceben el món virtual com si fos una extensió de la realitat, mentre que els adults utilitzen la xarxa com a "instrument". Així ho ha explicat el sociòleg, investigador principal de l'estudi i professor de la Universitat Ramon Llull (URL), Jordi Busquet, qui ha indicat que, per als adolescents "són dues realitats paral·leles que formen part de la pròpia vida".

Els adolescents controlen bastant els riscos de les xarxes, però a vegades pequen d'ingenuïtat

L'estudi porta per títol "L'ús de les TIC i l'escletxa digital entre adults i adolescents" i constata que molts joves no poden viure sense aquestes eines, fis al punt que estan "tot el dia disponibles". Però la investigació no s'ha centrat en les addiccions sinó en altres aspectes, com per exemple en el fet que "no hi ha tanta diferència" entre allò que aquests joves projecten al Facebook i la manera com es mostren en el seu dia a dia, la qual cosa s'explica perquè la majoria d'adolescents utilitzen la xarxa per socialitzar-se i fer bromes entre ells. Tot i que controlen molt la seva relació amb els desconeguts i no solen acceptar sol·licituds de persones amb qui no tenen amistats en comú, els joves descuiden la seva imatge perquè "no són conscients" que la xarxa "és un espai públic i no privat", assenyala Busquets. La seva ingenuïtat els porta moltes vegades a publicar fotografies que poden afectar la seva reputació i, "a la llarga poden ser comprometedores" a l'hora, per exemple, de buscar feina.

Ni por ni prohibicions: que els adults "acompanyin" els joves

L'estudi també "desmitifica" l'escletxa digital entre adults i joves en concloure que no és només l'edat el motiu que els pot allunyar, sinó que hi ha altres variables que també influeixen, com els nivells educatiu i econòmic dels usuaris.

Quan els pares no dominen les noves tecnologies, diu l'estudi que tendeixen a reaccionar de dues maneres: o bé "dimiteixen de la tasca de fer de pares" o estableixen prohibicions. Ni una reacció ni l'altra ajuden als adolescents, els quals poden perdre la confiança en la seva família i camuflar casos tan greus com el setge, que també s'ha detectat en la investigació. Per això, Busquets recomana que els adults "acompanyin" els joves, tot i que els pugui resultar difícil i no fer servir la por ni la prohibició.

No dominar les noves tecnologies resta autoritat als professors

Tot i això, els investigadors també han constatat que l'actitud de les famílies en relació amb internet és "molt més positiva" que la que tenen els col·legis, que mantenen un posicionament més conservadora i reticent. Moltes escoles s'han modernitzat tecnològicament però no han renovat els seus mètodes pedagògics i, a més, "donen l'esquena a les xarxes socials", la qual cosa resta autoritat als docents perquè els alumnes es mostren molt crítics amb els professors que no dominen les noves tecnologies.

L'estudi, en el qual s'ha entrevistat 120 estudiants d'ESO i Batxillerat, i 60 adults, entre professors i pares, ha estat liderat per investigadors de la Facultat de Comunicació Blanquerna de la URL, en col·laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), la Universitat de Sevilla, la Universitat de Salamanca i la Universitat Juan Carlos I de Madrid.

Reunió CDIAP

Ahir vam fer la trobada al CDIAP (Centre Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç) pel cas d'infantil que vaig comentar.  Vam assistir la psicòloga i logopeda que tracta el cas en el CDIAP, l'especialista d'EE de l'escola, les tutores de l'alumne, la psicopedagoga i jo mateixa. Penso que va ser una trobada molt profitosa, doncs es van posar molts punts en comú i el posicionament de la professional del CDIAP amb l'escola va ser molt coincident. La professional del CDIAP estava una mica a l'expectativa per veure quines eren les impressions de les tutores sobre l'evolució de l'alumne, però al veure que trobaven també una evolució positiva a nivell social, va quedar molt més alleugerida. La psicopedagoga està d'acord amb les aportacions, i comenta com en les seves observacions en el pati i altres moments a l'aula, veu com és un nen acceptat i es mou lliurement pel pati, corrent, seguint a algun company/a... Fins i tot, algun company el va a buscar i el porta a alguna zona de joc. El canvi ha estat molt gran des de fa dos anys, quan va entrar a l'escola. Aleshores, tot apuntava cap a un TA (trastorn autista), però gràcies a la implicació tan gran de l'escola, el nen ha anat progressant en aquest àmbit social i d'hàbits. Fins i tot, aporto com ha començat a fer algún petó i ha assimilar una mica que el felicitin. 

No obstant, es comenta i totes estem d'acord, com a nivell d'expressió oral - verbal no hi ha hagut aquesta evolució. Ara ha arribat a dir la paraula "mama", però la utilitza en molts contextos. La professional del CDIAP comenta que aquest mateix matí ha tingut una entrevista amb la mare, la qual té problemes d'ansietat i sempre ha mostrat una actitud molt protectora, deixant que el nen sigués qui manés a casa. No obstant, en la mesura que pot, segueix algunes indicacions. Pel que fa al retard en la parla, ens comenta la professional de l'EAP com estan pendents d'una prova neurològica per determinar si hi ha problemes en el procés de mielinització de les neurones. Però, indepentment d'això, la psicopedagoga i la professional, i també d'acord amb la resta, pensem que estem en el punt que necessita un servei extern d'ajuda logopèdica, doncs hi ha una gran variabilitat entre l'evolució emocional que ha fet i la part de llenguatge que és aquella que cal potenciar. Es segueix el fil de disfàsia en la seva problemàtica. Des de l'escola ja s'han pres moltes mesures i es seguirà fent el treball que es fa, però a part, es troba necessari fer una reunió amb els pares i fer-lis aquesta proposta.  Penso que en la reunió, la figura de la psicopedagoga ha sigut molt important, i ha aportat moltes dades per tal de poder derivar a un servei o un altre, sempre cercant la proximitat per la família. 

Aquestes trobades interprofessionals resulten vitals, doncs es posen en comú punts de vista i es coordinen les tasques que es fan amb l'alumne, per tal de poder anar en la mateixa direcció i poder avançar cap a un mateix camí.

La Dislèxia

M'agradaria afegir una nova entrada sobre el trastorn de la Dislèxia, doncs molts de nosaltres hem sentit a parlar d'aquest, però trobo molt adient contextualitzar-ho dins el meu Blog, ja que avui mateix he narrat el cas d'un alumne que pateix les dificultats d'aquest trastorn. Des dels presents estudis de Psicopedagogia vam tractar específicament aquest trastorn, sobretot dins l'assignatura Dificultats d'Aprenentatge i Intervenció Psicopedagògica. Recordo com des dels mòduls se'ns específicava la vessant de la dislèxia des de dues vies, la fonològica i la lèxica, així com les dificultats que s'associaven a cadascuna d'aquestes. Recordo aquest aspecte, doncs penso que els casos que anem vivenciant a les pràctiques ens poden fer pensar i tornar a aquells apunts que vam treballar fa uns semestres i ens fan actualitzar tots aquests coneixements. Per tant, us animo a fer aquesta pràctica, doncs resulta molt enriquidora i ens fa afrontar amb els mòduls i els treballs que hem anat realitzant. 

A grans trets, entenem per dislèxia a la dificultat específica en l'adquisició del llenguatge i amb repercussions en l'escriptura. Veiem, doncs, una afectació en la codificació visual a la verbal, la memòria a curt termini, la percepció de l'ordre i la seqüenciació. Es mostra aquesta dificultat en l'automatització en la lectura, l'ortografia, principalment.  Una frase que fa entendre molt aquesta problemàtica és la dificultat d'associar les lletres als seus sons. Aquestes dificultats fan molt conscients a qui les pateixen, com és el cas de l'alumne que he narrat anteriorment. Cal acompanyar, ajudar i crear un espai compartit entre tot l'entorn de cada alumne que pateix dislèxia, doncs és un trastorn que l'acompanyarà al llarg de la seva vida, però és important anar superant obstacles i facilitant l'esperit de superació, doncs hi ha grans professionals que viuen amb aquest trastorn però són conscients i han treballat a fons per millorar, però sempre hi ha darrera una família, una escola, uns professionals.., que han ajudat a afavorir-ho.  

Per acabar, us deixo el vídeo "Palabras al viento", documental de TVE que vam visionar en l'assignatura que he citat, i que tornar-l'ho a veure ens fa reviure i contextualitzar totes les reflexions que he anat comentant. Espero que us sigui de profit tan com a mi mateixa. També el podeu trobar a: 

http://www.rtve.es/alacarta/videos/documentos-tv/documentos-tv-palabras-viento/1458092/ 

 

Seguiment Cas Nou Institut 2. I, Reflexions

Seguiment institut 2 - 21/11/12

Avui he començat a veure el seguiment d'un cas en aquest institut. El cas que he acompanyat amb la psicopedagoga resultarà segurament un dels quals em centraré en el PRC-2 per la intervenció. Es tracta d'un alumne de 3r d'ESO, S.L., el qual està diagnosticat de dislèxia (des del 2006, és a dir, fa 6 anys, 3r-4t de Primària). Va repetir a 1r d'ESO i mostra moltes dificultats a l'institut i les respectives avaluacions que es realitzen. Té un professor particular 1h cada dia i, a l'IES, té una adaptació dels continguts i de les actuacions a dur a terme amb l'alumne a través de Dictamen. No obstant, fa molt temps que se li van passar les proves considerades oportunes per l'avaluació diagnòstica (WISC, TALEC i STROOP). Aquestes proves van donar com a resultat un baix vocabulari, baix nivell atencional i una escala manipulativa molt justa, entre d'altre variables (WISC); alhora, es van detectar les dificultats lectoescriptores a arrel de la dislèxia (TALEC); i, nivells alterats d'atenció o distractibilitat (SCROOP). El diagnòstic de dislèxia es va fer des d'un gabinet privat i es va fer també un seguiment des de la professional que havia a l'EAP. Com he comentat, ja fa molt temps d'aquesta avaluació, i la psicopedagoga ara revisa el cas i es pretén acabar d'ajustar els ajuts necessaris, així com ajudar a orientar i assessorar sobre que es farà. 

Avui he pogut observar com la psicopedagoga passava el WISC (una part) a l'alumne, doncs és una prova que requereix molt de temps. He observat com se li passava un exercici on havia de triar tres imatges que tinguessin relació de cada bloc; un exercici de memòria referent a claus; un altre exercici on havia de repetir la numeració que li deia la psicopedagoga, primer per ordre, i en una segona part, en sentit contrari; i una darrera activitat, on havia d'escriure el codi que corresponia a cada número de manera que comptabilitzava el temps per veure fins a quin punt es quedava. En tots els exercicis proposats ha trobat dificultats, sobretot quan anava augmentant mínimament la progressió de números, com és el cas de l'exercici de repetició. Es perdia quan havia de repetir 6 números seguits. Quan es tractava de repetir els números en ordre invers, li costava processar i dir tres números en sentit contrari. Per exemple, la psicopedagoga deia 3-6-9 i l'alumne hauria de dir 9-6-3. Observo com l'alumne és molt conscient de les seves dificultats i s'angoixa, tot i que li costa expressar-ho, quan se li pregunta es veu com pateix i la seva expressió ho corrobora. La psicopedagoga li pregunta si fa extraescolars, i ell comenta que no, però si que té un professor particular. Pacta amb la psicopedagoga la següent trobada, en la qual estaran una mica més d'estona i així s'acabarà de passar el WISC i es podrà valorar. Per tant, el proper 5 de desembre, acabarem aquesta part amb l'alumne, on jo també acompanyaré per acabar de valorar aquesta prova. 

Parlant amb la psicopedagoga, em comenta com mostra un nivell molt pobre a l'hora d'expressar-se, emprant paraules frase quan se li proposa relacionar imatges en alguna activitat, o relacionar els significats. Resulta un cas on l'alumne mostra moltes ganes per millorar, doncs és ell mateix qui vol que li tornin a passar les proves per veure com se li pot ajudar... Realment penso que és bo tornar a fer l'avaluació per tal de poder ajustar els ajuts i poder encaminar una direccionalitat cap a 4t d'ESO i orientar cap a quina opció professional es vol decantar. Casos com aquest fan veure la importància de poder oferir uns ajuts i unes orientacions precises tan a l'alumne, com als professors i la família. Tinc ganes de veure com encaminem el cas i com afavorim a revisar i millorar els ajuts que se li ofereixen, valorant com s'actua i si realment es realitzen adequadament, en quin grau i de quina manera per part dels agents del seu entorn.

Quan acomiadem a l'alumne, trobem un espai de diàleg amb la psicopedagoga de l'EAP i la psicopedagoga de l'IES, sobre un altre alumne, A.L, de 1r d'ESO. Aquest cas deriva en un trastorn per dèficit d'atenció detectat a 5è de Primària, però que des de 3r-4t es va començar a observar. El treball que es vol fer consisteix en revisar el cas, i fer una nova valoració diagnòstica per tal de fer un bon traspàs i derivació al CSMIJ, doncs fins ara anava per via privada, però per motius econòmics, es demanda a l'EAP aquesta transició. L'alumne es medica per aquest trastorn, el qual va estar avaluat per via privada per nombroses proves, entre les quals hi ha les escales de conductes i de TDAH, en consonància amb les proves WISC, PROLEC-R (avaluació processos lectors) i TALEC. Ara es vol iniciar a passar el WISC de nou amb la psicopedagoga per fer l'avaluació que comentava i tenir unes dades actualitzades per fer un traspàs. L'alumne compta amb unes pautes per a seguir a l'escola, alhora. 

Parlant amb les psicopedagogues, comentem com ara hi ha molt "coneixement" per part del professorat sobre els possibles trastorns que pot presentar un alumne, i es "diagnostica" per després passar el testimoni al psicopedagog/a. Ja està bé aquesta predisposició, però realment allò que resulta interessant i necessari quan es fa una demanda al psicopedagog/a, són les observacions i actuacions que s'han fet per part del professorat amb un alumne determinat per tal de poder saber cap a on dirigir-te en l'avaluació diagnòstica. És una reflexió que trobo interessant i realment es dóna perquè he viscut aquest discurs a l'escola. És important derivar però s'ha de saber per quins motius i que es fa aquesta demanda perquè realment s'han cobert tots els ajuts que des del sentit comú s'han pogut facilitar per la millora. És molt fàcil dir, "És que és justet i li costa", per tal que ens situem a través d'un exemple. Alhora, i en sentit global, s'han realitzat molts Dictamens i Plans Individualitzats a alumnes que potser no requerien d'aquests, doncs es podia tractar a través d'unes indicacions o pautes determinades més globals. Amb tot això, penso que cal molt bé saber en quina realitat estem i situar cada cas en la seva dimensionalitat, relativitzant i projectant unes actuacions adequades a cada cas.

Proves Perceptives

Seguiment escola - 20/11/12

Avui he acabat de realitzar una de les tasques acordades amb la psicopedagoga. He acabat de passar el conjunt de proves perceptives a l'alumne de 4t, i per tant, ara em resta posar en comú les observacions i resultats amb la psicopedagoga per tal de poder establir processos compartits i avançar en l'avaluació diagnòstica de l'alumne en una sessió conjunta. Les proves que se li han passat a l'alumne responen a l'observació de la psicopedagoga d'aquestes possibles dificultats perceptives, en l'àmbit visual, donades les característiques de la demanda i les dificultats que mostra l'alumne en l'àrea de llengua i, en general, en els processos d'escriptura i lectura en la seva vida diària. El conjunt d'exercicis ens permet observar quin és el processament de la informació visual per part de l'alumne, concretament en:

• Percepció visual
• Discriminació visual
• Memòria visual
• Relació visuo-espacial
• Constància de forma
• Memòria visual seqüencial
• Figura fons
• Tancament visual

• Integració visuo-motora
• Lateralitat, direccionalitat i dominància
• Dominància motora
• Visió llunyana
• Visió propera

Les observacions que he dut a terme en el transcurs de les propostes d'exercicis perceptius a l'alumne són:

• Té molta pressa per acabar ràpid cada exercici que se li proposa;
• Li costa distingir D/E (lateralitat) de la persona del davant. Una vegada agafa l'estratègia, ho reconeix fàcilment.
• Mostra dominància motora de l'ull esquerre. Alhora, és l'ull del qual es queixava en l'anterior sessió. Podria haver-hi un poc ús de l'ull dret i una sobrecàrrega de l'esquerre. 

Aquestes observacions es complementen amb les realitzades en l'anterior sessió (veure dia 31/10), on vaig anotar com transcorria la seva lectura en les proves ACL. Les dificultats observades en la seva lectura eren diverses, tals com fer salts de línia, no distingir les àtones, parar-se per llegir-les (és conscient de les dificultats), atrancar-se força vegades, necessitar el seguiment amb el dit pel canvi de línia, dificultats en les paraules més llargues, omissions en paraules compostes, etc. En aquesta sessió, com vam estar més estona, es fregava els ulls i comentava com l'ull esquerre li molestava més. 

Amb totes aquestes valoracions, penso que es pot fer un bon traspàs i podem començar a orientar quines són les seves necessitats i com treballar-les, assessorant a les mestres i la família.  L'alumne mostra un nivell de comprensió dins la normalitat, realitza les activitats proposades força bé, però mostra les dificultats comentades. Hi ha altres variables a tenir en compte, tals com el canvi d'escola i les observacions PRODISCAT. Demà em trobo amb la psicopedagoga i caldrà trobar espais de temps per valorar i orientar el cas. 

Tot i així, demà aniré al institut 2, en el qual hem parlat com segurament hi seran els casos de Secundària que trobaré profitosos per iniciar un treball pel PRC-2. Divendres anirem al CDIAP per tal de coordinar-nos amb el cas de l'alumne TGD de l'escola. 

Valoro molt positivament "el suc" que estic treient de les pràctiques, ja que tot i haver d'ajustar l'agenda i trobar espais en diferents moments, està resultant possible i, alhora, molt interessant per mi mateixa. Trobo que la visió dels casos a través de la pròpia pràctica i de les observacions que porto a terme, fan que aporti unes reflexions i un treball que de ben segur serà un bon bagatge professional.

Canvis i projectes

Hem fet uns quants canvis en la planificació d'aquesta setmana, doncs dimecres al ser vaga, no hi havien alumnes al centre; i, demà divendres fan sortida de tardor tot el dia els alumnes de l'escola, i per tant, no podrem agafar casos. Avui dijous s'ha cancelat la trobada en l'EAP, doncs els ha sorgit un compromís d'alta importància, i deixem aquesta trobada per més endavant. Resulta una mica difícil trobar una data en l'EAP, doncs els dies que realitzen trobades interprofessionals són els dijous, i molts estan marcats per canvis i compromisos, que es veuen magnificats per les retallades de dedicació als centres.

No obstant, hem tingut espais de diàleg amb la psicopedagoga, perfilant una mica el treball del proper pràcticum. Sobretot, tenim força clar que treballarem el cas de l'alumne d'Infantil amb TGD. Com ja s'està treballant el cas, el divendres vinent assistiré a la coordinació amb el CDIAP, per tal de veure el treball que s'està duent a terme de forma paral·lela. Hi assistirà: tutora, mestra educació especial, psicopedagoga i jo mateixa, com a alumna de pràctiques. Penso que pot resultar un trobada on podré analitzar els diferents rols de cada professional i on seguiré el camí d'anàlisi d'aquest cas. D'aquest cas, s'han proporcionat unes pautes orientatives per tal de poder actuar amb l'alumne en els moments d'hàbits i normes a l'aula. Aquest recull m'agradaria comentar-lo a través de les meves pròpies observacions i valoracions al llarg de les trobades que realitzi. D'una altra banda, el cas de l'alumne de 4t, amb problemes de lectoescriptura, seria el darrer cas de Primària a valorar i seguir. 

Pel que fa a l'Institut, seria interessant analitzar un cas des de valoració O, és a dir, des de demanda i que segueix tots els passos d'una avaluació diagnòstica; i un cas en el qual s'hagi de fer seguiment, doncs ja té elaborat un dictamen. 

Penso que pot resultar un treball molt enriquidor, que permetrà veure el rol del psicopedagog des de les dues etapes escolars (Primària i Secundària), i alhora, des del treball que avui dia pot exercir un psicopedagog des de la via pública, a través de la dedicació horària que li és assignada i dels recursos que disposa. Personalment, em penso involucrar a nivell d'observadora, però al mateix temps, fent intervencions i participant activament en el seu anàlisi, seguiment i presa de contacte amb els casos, orientant i assessorant.

Xerrada Integració Sensorial

" Si només m'ho dius, ho oblido... Si només m'ho mostres, ho veig... Si m'ajudes a participar-hi activament... llavors ho entenc i aprenc!"

Tal i com vaig proposar la setmana passada, dimarts vaig anar a la xerrada sobre integració sensorial que s'oferia en una escola propera i que era difosa pel Servei Educatiu de Zona. Va resultar una experiència molt enriquidora i que em va fer pensar molt i molt. Des de la neurociència, se'ns parla com les connexions que s'estableixen entre neurones són immenses entre les edats de 0-3 anys i tot seguit, fins els 7 anys. En aquest període és importantíssim enriquir les experiències dels infants, de manera que puguin manipular, vivenciar, experimentar..., a través del moviment, el tacte, és a dir, a mode sensorial, per tal d'afavorir al desenvolupament neurològic i garantir bones respostes maduratives per part dels nens. Des de les aules es poden detectar dificultats en el processament sensorial per part dels nens/es (bellugar-se molt, caure molt de la cadira, no voler ni tocar el menjar, o no saber si fa fred o calor, molestar molt la llum...). És molt important aprendre de les experiències sensorials i veure com si no hi ha una evolució en un nen/a,  se'ns pot demostrar com segurament hi haurà dificultats en la integració sensorial. 

Els indicadors específics d'una alteració en la integració sensorial són:

- Reacció exagerada als estímuls - Hipersensibilitats (no es concentra, s'aïlla fàcilment, té moltes pors, plora i té rabietes freqüentment...)

- Reacció reduïda - Baix registre sensorial (és massa valent, no nota el dolor, no escolta, no s'adona del que passa al seu voltant...)

- Nivell d'activitat molt alt (no para quiet, sempre està buscant el moviment)

- Presenta descoordinació motriu, cau a terra, xoca...

- Es distreu fàcilment, es despista i no es concentra

- Presenta dificultats d'aprenentatge

- Manifesta impulsivitat, no controla les seves reaccions, té molta força

- Presenta debilitat física, es cansa fàcilment, té un baix to muscular

- Li costa fer cas, busca els límits, no accepta normes

- Li costen les activitats motrius bilaterals i les seqüències (vestir-se, retallar amb tisores, fer la tombarella, pedalejar un tricicle o bicicleta...)

Penso que aquest tipus d'alteració sensorial no és prou coneguda, personalment se m'ha obert un camp de visió molt més ample, doncs potser ara quan em trobi amb un cas amb alguna d'aquestes característiques, en el meu cap hi serà present la possibilitat d'aquesta disfunció. Ha sigut interessant algun cas pràctic exposat, per exemple, quan ens trobem amb un alumne amb problemes de motricitat fina, en el traç, moltes vegades es recurreixen a caligrafies o altres tècniques, i pot ser molt més senzill, com ara un problema en l'automatització del moviment del braç i la mà, que es pot treballar a través d'un treball motriu i de conscienciació. També han sorgit anècdotes d'algun professional en la xerrada, on s'ha trobat amb un alumne amb fòbia a la música... També m'ha sorprés la formació de la professional que ha fet la xerrada, la qual és directora del centre d'estimulació infantil a Barcelona, i dels quals, hi ha molt pocs a Catalunya. Aquesta formació és la  de terapeuta ocupacional, al igual que la de la resta d'integrants del seu equip. Penso que com a futures psicopedagogues, és un àmbit molt proper i des del qual està molt bé poder tenir aquesta ubicació per adreçar als infants i joves amb dificultats d'aquest tipus. 

Us convido a entrar a la pàgina web del centre, on hi ha una exposició més detallada de tot el seu treball: CEIB. També han publicat un llibre relacionat: "Perquè em sento diferent?" de l'Editorial Miret.

Vaig assistir a la present xerrada amb la psicopedagoga que em tutoritza i la mestra d'educació especial de l'escola, i penso com realment hi ha molt per reflexionar i treballar.

Seguiment escola - 9/10/12

Bona tarda,

El darrer divendres vaig trobar-me amb la psicopedagoga a l'escola de Primària. Haig de dir que la trobada la vaig realitzar una estona al matí, doncs encara estic malalta i vaig haver d'anar al metge. No obstant, penso que va ser molt profitós l'espai que vam compartir. Vaig acompanyar-la en un cas del centre que ja vaig comentar en l'entrada del diumenge, 28 d'octubre. Es tracta del cas de l'alumne, diagnosticat amb TGD (Trastorn General del Desenvolupament), que està realitzant un any més de permanència a P4. Després de la coordinació amb les tutores, vam realitzar un procés d'observació de l'alumne a l'hora d'esbarjo, per tal d'observar com es relaciona amb els companys/es, quin tipus de comunicació estableix, quin és el joc que adopta, quin grau de dependència té de l'adult... En aquest cas, l'alumne no fa ús de l'expressió oral, però si que mostra intenció comunicativa i empra estratègies perquè l'acompanyis quan té un problema, per exemple. Els companys/es el busquen i l'ajuden, sobretot hi ha un nen que s'apropa molt a ell i l'insereix en moments de joc en petit grup. No obstant, ell es mou amb llibertat i entra/surt dels jocs. Comentem la psicopedagoga i jo com està pendent d'una coordinació amb el CDIAP (Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç), el qual treballa amb l'alumne. De moment, hi ha diagnosticat el TGD, però pels problemes de comunicació, es parla de possibilitat de disfàsia, però la psicopedagoga no acaba de veure clar el cas. Abans i, depenent dels moments, sembla adoptar trets autistes, però és un tema complexe. La seva conducta varia molt en funció del docent/vetllador que està amb ell, doncs les persones conegudes resulten un referent clar per ell. Cito una definició que trobat sobre la disfàsia, per tal que entengueu més aquesta alteració en el desenvolupament d'un infant:

 "Dentro de las distintas alteraciones del desarrollo que se presentan en la infancia, una de las más frecuentes es el compromiso total o parcial de la función del lenguaje, lo que se expresa en alteraciones variables en los procesos de comprensión y expresión. Esta variabilidad se expresa en la existencia de retrasos simples del lenguaje, que evolucionan con una adecuada estimulación, y también en la presencia de trastornos severos del lenguaje, de lenta y difícil evolución. En este ámbito se inserta la Disfasia, trastorno que afecta de manera severa la comprensión y expresión del lenguaje. Su naturaleza radicaría en un impedimento para organizar el lenguaje de un modo complejo. Suele acompañarse de alteraciones en otras áreas como trastornos a nivel de la ejecución y coordinación de movimientos finos, en la interacción social y en el control sobre la propia conducta. En ocasiones los menores presentan dificultad para el cambio, mostrándose rígidos y poco flexibles. Esto hace difícil su diagnóstico, sobre todo porque aún no existe acuerdo entre los profesionales respecto al término Hay consenso general respecto la característica fundamental de la disfasia: no existen causas orgánicas evidentes o demostrables como en el caso de la sordera o la deficiencia mental, aún cuando sean niños que presenten importantes alteraciones lingüísticas." 
Extret de: ¿Qué es la Disfasia Infantil?

Alhora, parlem amb una de les tutores de l'alumna, i ens comenta com ha fet una gran evolució des de la seva entrada a l'escola a P3. Ha sigut molt important marcar els límits de manera molt clara a l'alumne i emprar estratègies determinades molt concretes, on se li remarca el llenguatge oral de manera molt incisiva. Alhora, des del CDIAP s'han donat pautes a la família per tal de treballar un vocabulari determinat de manera precisa. És un cas complexe i la psicopedagoga està pendent de fer la trobada amb el CDIAP per acabar de concretar. A tall global, parlem com aniria bé fer servir un sistema alternatiu del llenguatge, però no per substituir el llenguatge oral, sinó per ajudar a agafar confiança a l'alumne a través d'imatges, i fomentar que surti mica en mica la part oral. De moment, diu molt "no" i "vale" i no admet felicitacions quan fa la feina bé, probablement perquè no codifiqui correctament el missatge. Potser aquest resulta un dels casos en els quals seria interessant endinsar-me en el PRC II, però de moment m'és interessant d'analitzar i acompanyar per tal de veure com es projecta un cas amb tanta complexitat. 

Per acabar, hauria de seguir passant les proves a l'alumne de 4t, però ho deixo per la setmana següent, doncs no estava en bones condicions de salut. Quedem amb la psicopedagoga de seguir la propera setmana. Penso que serà molt profitosa, doncs dimarts hi ha la xerrada sobre "Integració Sensorial"; dimecres, en teoria, tinc sessió a l'IES 1, però hi ha vaga, haurem d'acabar de concretar, i dijous, aniré tota la tarda a l'EAP per veure quines  trobades es realitzen per part dels professionals i com tracten casos, temes... Per tant, penso que m'espera una setmana molt profitosa, espero estar al 100%! He fet repòs i estic una mica millor, així que a agafar forces!

Cada moment pot resultar profitós

Seguiment institut 2 - 7/11/12

Avui he anat per segona vegada a aquest institut. Encara no ha arribat el moment de veure en aquest centre una trobada com a tal amb algun alumne en concret, com és el cas dels altres dos centres en els quals assisteixo. No obstant, estic aprofitant per analitzar molt altres moments de trobades interprofessionals, les quals són vitals per tal de poder emmarcar tot un treball amb sentit i significat. Penso que el fet d'anar quinzenalment als instituts dificulta més la tasca del psicopedagog de l'EAP, doncs hi ha moltes coses per dir i per organitzar. Avui, quan he arribat la psicopedagoga que em tutoritza estava realitzant una trobada amb la coordinadora pedagògica del centre, com la darrera vegada. Han anat comentat diversos aspectes, però una de les idees que penso que és interessant de destacar és el procés que segueixen per tal de traspassar la informació de l'alumnat de 6è de Primària que arriba a 1r d'ESO. Des d'aquest institut es realitza com a eina fonamental de traspàs, l'eina oral, és a dir, la verbalització per part dels tutors de 6è i el conseqüent enregistrament per part del institut. La psicopedagoga comenta com existeix un full de traspàs específic que ajuda i coordina aquesta procés de transmissió de coneixements sobre l'alumnat, doncs consisteix en omplir a través de "creuetes" idees concretes que permetin fer una idea global de cada alumne/a nou que arriba al nou centre. Una mica abans d'aquest diàleg, entra una de les dues psicopedagogues del institut, doncs recordo com hi ha dos mitges jornades i per  tant, dues persones que s'han de coordinar per fer la feina de manera molt unificada, com ho podria fer una sola persona. L'he trobat una persona molt propera, amable i interessada per com portava les pràctiques i l'acompanyament amb la psicopedagoga de l'EAP, les quals porten anys de professió de forma propera. La psicopedagoga del centre avala totalment el traspàs amb l'ajut d'aquesta graella, la qual completa molt més el procés, i han quedat que el faran servir i miraran de fer el document seu, mirant que poden conservar i que els interessa adaptar en funció de les seves necessitats. 

Després d'aquesta trobada amb la coordinadora pedagògica, hem anat les dues psicopedagogues (EAP i centre) a l'aula EAP del centre, on ens hem mirat uns quants expedients i hem anat organitzant. Escoltant i valorant les converses entre les dues psicopedagogues, veig com la figura del psicopedagog per part de l'EAP als instituts, mica en mica s'està reduïnt, de manera que possiblement a la llarga només podria existir la figura del psicopedagog de centre, el qual caldria que se'l formés per la tasca que realitza l'EAP... però això són suposicions però no deixa de ser una visió que l'actual situació dóna per pensar. També veig problemàtiques que sorgeixen en els centres, com de vegades, es "trepitjen" tasques entre el psicopedagog i altres professionals. Cal delimitar molt bé les tasques, això si, entenent que entre tots podem crear una visió col·laborativa i col·lectiva enriquidora. Aquest tema m'ha recordat al debat que vam realitzar entre la figura del psicòleg i el psicopedagog. Seria un exemple de la situació que potser s'està vivint amb un cas al centre. 

Penso que, tot i que avui la psicopedagoga em comentà que potser he tret poc profit a la trobada d'avui, jo mateixa valoro cada moment i cada circumstància, diàleg.., com un material molt valuós per poder tenir elements de bagatge en un possible futur com a psicopedagoga.

Xerrada interessant

Bona tarda!

Des del meu Servei Educatiu de Zona (SEZ) han anunciat una xerrada que penso pot ser molt interessant i enriquidora que tracta la integració sensorial, i concretament, la Disfunció del Processament Sensorial. Les problemàtiques que desencadena aquesta disfunció són conegudes (TDA, Hiperactivitat alteracions conductuals...), però m'ha cridat molt l'atenció, doncs relaciono a cop d'ull amb un cas proper al meu centre i no coneixia aquesta disfunció. La xerrada està dirigida a les famílies i professionals del món de l'educació i la terapia. Jo ja m'he reservat la data i, en cas que no passi res, faré un buidatge d'idees per aquells/es que no pugueu anar i us resulti interessant la seva informació. Personalment tinc moltes ganes de saber més sobre aquesta disfunció i construir coneixements, potser aplicables a casos propers. Per accedir a la informació podeu entrar: Xerrada integració sensorial.

A cop d'ull, aquest és el cartell informatiu:

Visió d'un trastorn força present: TDAH

Bona nit companys/es,

Avui m'agradaria fer una entrada diferent al registre i narració de trobades del Pràcticum. Pensant en les dificultats principals que presenten els nens/es i joves, una d'elles és el TDAH: Trastorn per Dèficit d'Atenció amb o sense Hiperactivitat. Segur que molts de vosaltres trobeu casos en el seguiment amb el psicopedagog/a, o bé, n'heu sentit a parlar. Cada vegada sembla que es reprodueixi més i més aquesta falta d'atenció i dispersió per part de bona part de l'alumnat, però penso que cal saber distingir entre els casos que són diagnosticats com a trastorn, i aquells en els quals influeixen altres factors, com ara la motivació o problemes emocionals, familiars... Relacionat amb aquest  trastorn, a principis de setembre, van fer un documental molt interessant a TV3.
Us convido a entrar al reportatge del programa 30 minuts. Podeu accedir-hi des del següent vincle: Un toc d'atenció. 

Espero que us sigui d'utilitat! 

Seguiment escola - 31/10/12

Sumo un dia més a les meves pràctiques, doncs ahir dimecres no estava dins la meva programació horària, però la psicopedagoga assisteix a l'escola i ens trobem una estona per comentar un cas que em resulta molt proper, així com la posterior trobada que realitzaré amb l'alumne de 4t per passar-li uns quants exercicis de les proves plantejades en l'anterior entrada. 

• El cas que comentem també el vaig presentar en la darrera entrada, l'alumna de P3. Parlem de la coordinació amb la psicomotricista per part de l'EAP, així com de la seva evolució. Alhora, s'ha fet una demanda per tal que les logopedes que atenen l'escola, facin una primera exploració. Després que les especialistes s'hagin trobat amb la família de la nena, assisteixo a una reunió entre la psicopedagoga i les logopedes i es fa un intercanvi d'informació. Treballaran dues sessions setmanals per tal de tractar tota la part miofuncional. Adjunto una web cercada per internet, on descriu molt bé el treball que es durà a terme i permetrà contextualitzar molt millor el cas i les seves dificultats: Teràpia Miofuncional Orofacial. A més, l'alumna planteja altres dificultats a la parla, com el treball per les dislàlies que presenta, tot i que es prioritzarà el treball plantejat abans. També és interessant destacar la coordinació que s'està establint en aquest cas amb el CDIAP, des del qual s'iniciarà a partir del novembre, un grup de conversa a través dels contes. Totes aquestes coordinacions i el treball que s'està duent a terme penso que actua correctivament a les seves necessitats, tot i que s'està fent tot molt en consonància amb les dificultats. Aquest cas em resulta molt proper, doncs també sóc la seva mestra, de manera que em visualitzo des d'un posicionament professional, així com des d'un posicionament de futura psicopedagoga, acompanyant al seguiment de la psicopedagoga. Tot i les dificultats horàries i les retallades des de l'EAP.., en casos tan prioritaris, el desplegament d'especialistes i l'empemta de la família, fan que es vagi construint un espai col·laboratiu i propici.

• Després, al migdia, i després de parlar amb la psicopedagoga, començo a passar les proves a l'alumne de 4t. Proposem les proves ACL-3, les qual estan basades en diferents textos (curts), dels quals ha de triar la resposta correcta a través de la formulació tipus test. Per tant, s'avalua la comprensió lectora. Alhora, observo en la seva lectura en veu alta, les dificultats de lectura que presenta. Combinem aquesta prova amb exercicis que detecten la possibilitat d'una disfunció visual, la qual pot ser causa d'interferència en les dificultats que s'observaven des de la demanda. Per tal que veieu des d'on s'extreuen aquestes proves, teniu l'enllaç de l'Associació Catalana d'Optometria i Teràpia Visual. És interessant veure els símptomes i signes que s'observen, les causes i tractament que es recomana. En el cas que estem analitzant, ens falta acabar de concretar, però ja observem com focalitza molt la vista i li molesten els ulls quan porta força estona. Caldrà anar comentant els resultats, així com la confrontació amb l'anàlisi de les produccions de l'alumne que la psicopedagoga va proposar-li (dictat, còpia), els treballs de classe i, si escau, la confrontació amb la prova Talec, des de la qual s'ha iniciat la còpia de paraules. Amb aquest cas, estic aprenent molt i, encara, queda analitzar les observacions per part dels tutors a través del Prodiscat (possibilitat dislèxia).

Per acabar, m'agradaria destacar una definició que explica el sentit de les presents pràctiques: "El diagnòstic psicopedagògic implica un procés complexe de recollida d'informació rellevant del subjecte i del context, que té per finalitat la identificació de les necessitats personals, socials i educatives per tal d'orientar la posterior intervenció." (Puig i Pi, 2011)