Xerrades d'interès: "Estratègies pràctiques i recursos d'intervenció en l'alumnat amb trets dislèctics"

En aquesta segona i darrera entrada d'avui, m'agradaria compartir amb vosaltres les idees més importants d'aquesta xerrada, la qual contextualitzo amb el CAS 4- 3r ESO, el qual és un alumne que des de Primària està diagnosticat amb dislèxia i que porta gairebé tota la seva escolarització amb el seguiment per part de l'EAP i els agents involucrats. 

Al llarg de la setmana vinent, aportaré una mica l'història d'aquest alumne i com ara, a l'ESO, se li aplica un Pla Individualitzat en les diferents àrees. No obstant, l'actitud/ predisposició no és gaire positiva, per la qual cosa, el treball a l'aula és difícil, així com el consens amb el professorat - alumne. Ara estem treballant en temes d'assessorament i orientació en la darrera etapa de la obligatòria, però trobo molt útil saber quin ha estat la seva trajectòria, els recursos i eines utilitzats abans i ara, i com, s'ha fet el tractament de la dislèxia. 

Per entendre-ho millor, la meva formació en aquest trastorn és indispensable, i tot i tenir un bagatge comú, aporto les idees significatives de la xerrada:

• La dislèxia és un trastorn inesperat, perdurable i resistent al tractament. 
• La dislèxia és un trastorn neurològic, no visual. Es presenten problemes amb el llenguatge (lectura i escriptura). Per tant, és un trastorn lingüístic, no de lateralitat.
• La dislèxia és una dificultat, no una impossibilitat.
• L'ortografia natural s'hauria de contemplar fins a finals de 2n de Primària. A partir del Cicle Mig (3r Primària), caldria començar a treballar l'ortografia arbitrària.
• La història familiar és un dels factors de risc més importants.
• És molt important tenir en compte el criteri clínic. Quan hi ha una desviació alarmant, és moment d'intervenir-hi.
• Es produeixen fluctuacions de capacitat, doncs han d'invertir sempre un mateix i alt nivell d'esforç. Per aquest motiu, tenen dificultats per respondre a les exigències escolars en totes les àrees d'estudi.
• Cal proposar mesures d'accessibilitat en les tasques escolars (exemple: examens mixtes, perquè no hi hagi discriminació). Cal valorar la qualitat més que no pas la quantitat.
• És important treballar la consciència fonològica: "Entrenar a escoltar i sentir els sons de la parla. Ajudar-los a centrar l'atenció".
• És igual d'important que els mestres llegeixin molt als nens/es; les famílies poden realitzar la lectura modelada. El sistema o model analític de lectoscriptura ajuda molt més a aquest tipus d'alumnat.
• Alguns mites de la dislèxia que NO són veritat:
• L'escriptura en mirall és un símptoma de dislèxia.
• L'entrenament visual és un tractament per la dislèxia.
• La dislèxia és més freqüent en nens que en nenes.
• La dislèxia desapareix amb el creixement.
• Les persones dislèxiques són més intel·ligents.

Per acabar, us deixo un enllaç interessant de la ACD (Associació Catalana de la Dislèxia), de la qual és presidenta la ponent de la conferència, Neus Buisán:  www.acd.cat

Xerrada "Estratègies pràctiques i recursos d'intervenció en l'alumnat amb trets dislèctics"

Aquest dijous assistiré a una xerrada molt interessant al voltant de la dislèxia. Intentaré fer un resum de les idees clau, de la mateixa manera que traspassaré la informació significativa del SEUseminari de fa diverses entrades. D'aquesta manera, aportaré informació d'interès sobre dos temàtiques que contemplo en els casos que treballo: TEA i Dislèxia. També, en el marc del TEA, a finals de maig es realitza al CEE M. Montero de Granollers, unes jornades de formació pedagògica amb professionals vinculats directament amb aquest alumnat. També assistiré i podré seguir compartint experiències a través del Blog.
 

La Dislèxia

M'agradaria afegir una nova entrada sobre el trastorn de la Dislèxia, doncs molts de nosaltres hem sentit a parlar d'aquest, però trobo molt adient contextualitzar-ho dins el meu Blog, ja que avui mateix he narrat el cas d'un alumne que pateix les dificultats d'aquest trastorn. Des dels presents estudis de Psicopedagogia vam tractar específicament aquest trastorn, sobretot dins l'assignatura Dificultats d'Aprenentatge i Intervenció Psicopedagògica. Recordo com des dels mòduls se'ns específicava la vessant de la dislèxia des de dues vies, la fonològica i la lèxica, així com les dificultats que s'associaven a cadascuna d'aquestes. Recordo aquest aspecte, doncs penso que els casos que anem vivenciant a les pràctiques ens poden fer pensar i tornar a aquells apunts que vam treballar fa uns semestres i ens fan actualitzar tots aquests coneixements. Per tant, us animo a fer aquesta pràctica, doncs resulta molt enriquidora i ens fa afrontar amb els mòduls i els treballs que hem anat realitzant. 

A grans trets, entenem per dislèxia a la dificultat específica en l'adquisició del llenguatge i amb repercussions en l'escriptura. Veiem, doncs, una afectació en la codificació visual a la verbal, la memòria a curt termini, la percepció de l'ordre i la seqüenciació. Es mostra aquesta dificultat en l'automatització en la lectura, l'ortografia, principalment.  Una frase que fa entendre molt aquesta problemàtica és la dificultat d'associar les lletres als seus sons. Aquestes dificultats fan molt conscients a qui les pateixen, com és el cas de l'alumne que he narrat anteriorment. Cal acompanyar, ajudar i crear un espai compartit entre tot l'entorn de cada alumne que pateix dislèxia, doncs és un trastorn que l'acompanyarà al llarg de la seva vida, però és important anar superant obstacles i facilitant l'esperit de superació, doncs hi ha grans professionals que viuen amb aquest trastorn però són conscients i han treballat a fons per millorar, però sempre hi ha darrera una família, una escola, uns professionals.., que han ajudat a afavorir-ho.  

Per acabar, us deixo el vídeo "Palabras al viento", documental de TVE que vam visionar en l'assignatura que he citat, i que tornar-l'ho a veure ens fa reviure i contextualitzar totes les reflexions que he anat comentant. Espero que us sigui de profit tan com a mi mateixa. També el podeu trobar a: 

http://www.rtve.es/alacarta/videos/documentos-tv/documentos-tv-palabras-viento/1458092/ 

 

Seguiment Cas Nou Institut 2. I, Reflexions

Seguiment institut 2 - 21/11/12

Avui he començat a veure el seguiment d'un cas en aquest institut. El cas que he acompanyat amb la psicopedagoga resultarà segurament un dels quals em centraré en el PRC-2 per la intervenció. Es tracta d'un alumne de 3r d'ESO, S.L., el qual està diagnosticat de dislèxia (des del 2006, és a dir, fa 6 anys, 3r-4t de Primària). Va repetir a 1r d'ESO i mostra moltes dificultats a l'institut i les respectives avaluacions que es realitzen. Té un professor particular 1h cada dia i, a l'IES, té una adaptació dels continguts i de les actuacions a dur a terme amb l'alumne a través de Dictamen. No obstant, fa molt temps que se li van passar les proves considerades oportunes per l'avaluació diagnòstica (WISC, TALEC i STROOP). Aquestes proves van donar com a resultat un baix vocabulari, baix nivell atencional i una escala manipulativa molt justa, entre d'altre variables (WISC); alhora, es van detectar les dificultats lectoescriptores a arrel de la dislèxia (TALEC); i, nivells alterats d'atenció o distractibilitat (SCROOP). El diagnòstic de dislèxia es va fer des d'un gabinet privat i es va fer també un seguiment des de la professional que havia a l'EAP. Com he comentat, ja fa molt temps d'aquesta avaluació, i la psicopedagoga ara revisa el cas i es pretén acabar d'ajustar els ajuts necessaris, així com ajudar a orientar i assessorar sobre que es farà. 

Avui he pogut observar com la psicopedagoga passava el WISC (una part) a l'alumne, doncs és una prova que requereix molt de temps. He observat com se li passava un exercici on havia de triar tres imatges que tinguessin relació de cada bloc; un exercici de memòria referent a claus; un altre exercici on havia de repetir la numeració que li deia la psicopedagoga, primer per ordre, i en una segona part, en sentit contrari; i una darrera activitat, on havia d'escriure el codi que corresponia a cada número de manera que comptabilitzava el temps per veure fins a quin punt es quedava. En tots els exercicis proposats ha trobat dificultats, sobretot quan anava augmentant mínimament la progressió de números, com és el cas de l'exercici de repetició. Es perdia quan havia de repetir 6 números seguits. Quan es tractava de repetir els números en ordre invers, li costava processar i dir tres números en sentit contrari. Per exemple, la psicopedagoga deia 3-6-9 i l'alumne hauria de dir 9-6-3. Observo com l'alumne és molt conscient de les seves dificultats i s'angoixa, tot i que li costa expressar-ho, quan se li pregunta es veu com pateix i la seva expressió ho corrobora. La psicopedagoga li pregunta si fa extraescolars, i ell comenta que no, però si que té un professor particular. Pacta amb la psicopedagoga la següent trobada, en la qual estaran una mica més d'estona i així s'acabarà de passar el WISC i es podrà valorar. Per tant, el proper 5 de desembre, acabarem aquesta part amb l'alumne, on jo també acompanyaré per acabar de valorar aquesta prova. 

Parlant amb la psicopedagoga, em comenta com mostra un nivell molt pobre a l'hora d'expressar-se, emprant paraules frase quan se li proposa relacionar imatges en alguna activitat, o relacionar els significats. Resulta un cas on l'alumne mostra moltes ganes per millorar, doncs és ell mateix qui vol que li tornin a passar les proves per veure com se li pot ajudar... Realment penso que és bo tornar a fer l'avaluació per tal de poder ajustar els ajuts i poder encaminar una direccionalitat cap a 4t d'ESO i orientar cap a quina opció professional es vol decantar. Casos com aquest fan veure la importància de poder oferir uns ajuts i unes orientacions precises tan a l'alumne, com als professors i la família. Tinc ganes de veure com encaminem el cas i com afavorim a revisar i millorar els ajuts que se li ofereixen, valorant com s'actua i si realment es realitzen adequadament, en quin grau i de quina manera per part dels agents del seu entorn.

Quan acomiadem a l'alumne, trobem un espai de diàleg amb la psicopedagoga de l'EAP i la psicopedagoga de l'IES, sobre un altre alumne, A.L, de 1r d'ESO. Aquest cas deriva en un trastorn per dèficit d'atenció detectat a 5è de Primària, però que des de 3r-4t es va començar a observar. El treball que es vol fer consisteix en revisar el cas, i fer una nova valoració diagnòstica per tal de fer un bon traspàs i derivació al CSMIJ, doncs fins ara anava per via privada, però per motius econòmics, es demanda a l'EAP aquesta transició. L'alumne es medica per aquest trastorn, el qual va estar avaluat per via privada per nombroses proves, entre les quals hi ha les escales de conductes i de TDAH, en consonància amb les proves WISC, PROLEC-R (avaluació processos lectors) i TALEC. Ara es vol iniciar a passar el WISC de nou amb la psicopedagoga per fer l'avaluació que comentava i tenir unes dades actualitzades per fer un traspàs. L'alumne compta amb unes pautes per a seguir a l'escola, alhora. 

Parlant amb les psicopedagogues, comentem com ara hi ha molt "coneixement" per part del professorat sobre els possibles trastorns que pot presentar un alumne, i es "diagnostica" per després passar el testimoni al psicopedagog/a. Ja està bé aquesta predisposició, però realment allò que resulta interessant i necessari quan es fa una demanda al psicopedagog/a, són les observacions i actuacions que s'han fet per part del professorat amb un alumne determinat per tal de poder saber cap a on dirigir-te en l'avaluació diagnòstica. És una reflexió que trobo interessant i realment es dóna perquè he viscut aquest discurs a l'escola. És important derivar però s'ha de saber per quins motius i que es fa aquesta demanda perquè realment s'han cobert tots els ajuts que des del sentit comú s'han pogut facilitar per la millora. És molt fàcil dir, "És que és justet i li costa", per tal que ens situem a través d'un exemple. Alhora, i en sentit global, s'han realitzat molts Dictamens i Plans Individualitzats a alumnes que potser no requerien d'aquests, doncs es podia tractar a través d'unes indicacions o pautes determinades més globals. Amb tot això, penso que cal molt bé saber en quina realitat estem i situar cada cas en la seva dimensionalitat, relativitzant i projectant unes actuacions adequades a cada cas.