Final Pràcticum I

En aquesta entrada narraré i analitzaré les dues darreres trobades de Pràctiques, junt a un petit escrit de valoració d'aquesta etapa de Pràcticum coordinat per un EAP i realitzat en diferents centres de titularitat pública de la Generalitat de Catalunya.

 El dimecres vaig anar a l'Institut 1, on vaig acompanyar a la psicopedagoga amb un nou cas d'un alumne de 1r d'ESO, el qual mostra una conducta disruptiva i rebel a l'aula. Se li comença a passar la prova WISC-IV, per petició de la psicopedagoga del centre, tot i que ja ens comenta que segurament sortiran uns bons resultats, doncs el noi mostra capacitats. A l'inici de la trobada amb el noi i la psicopedagoga, s'estableix un diàleg contextualitzat amb la situació que ell viu a l'aula. M'agrada l'analogia que li exposa la psicopedagoga: "Es com si tens un cotxe nou descapotable però si no li poses benzina no anirà". En aquest sentit, fa referència a les seves capacitats i la vàlua de la seva persona a través d'un cotxe espectacular, però amb la necessitat del combustible (parar atenció, preparar treballs, participar, tenir una conducta adient...) per tal de poder fer servir el cotxe i disfrutar d'aquest. La veritat és que en el transcurs de les proves d'orientació i estructuració espacial s'ensurt molt bé i té molt bons resultats. En les proves de llengua també molt bé, a mida que es van complicant mostra menys puntuació, però en general molt bé. Quedem amb l'alumne d'acabar el WISC-IV tornant de vacances, alhora jo també hi seré per tal de veure la totalitat de proves i corregirem juntes les proves, establint la puntuació en una gràfica que ens permetrà veure en quin punt està en cada vessant que s'analitza.

El divendres vam realitzar la reunió amb la mare de l'alumne d'EI. Hi vam ser: mestra EE de l'escola, la psicopedagoga, les tutores i jo mateixa. La reunió es va centrar en comunicar el tema de logopèdia, si serà més viable fer-ho en el centre (intern) o fora del centre (extern). La psicopedagoga recalca molt la necessitat de fomentar l'expressió verbal en el transcurs de cada acció que es realitzi o es pretengui realitzar. En aquest sentit, cal un treball d'estimulació per part de tots els agents de la família. L'alumne té ganes per comunicar-se però li manquen les eines, que són aquelles que li hem d'anar proporcionant. Se li informa a la mare que s'està treballant molt la facilitació de la imatge, de manera que a nivell visual se li proporcioni un ajut per treure llenguatge. També es comenta que s'anirà veient com evoluciona i a mitjans 2n trimestre/ 3r trimestre, se li anirà pautant els ajuts, recursos.., per tal d'anar elaborant un PI de cara a P5, doncs en aquesta escola hi ha un canvi molt important en aquesta etapa. La mare es mostra d'acord amb totes les aportacions i manté un rol poc participatiu, més d'escolta i acceptació.  
  

En espais de diàleg amb la psicopedagoga, pautem els dos casos de l'escola com els enfocarem en els següents trimestres. 
En el cas de l'alumne d'EI, comentem com si que és veritat que cal treballar tot el tema de llenguatge -disfàcia-, però com es pot veure la possibilitat de trets de TA. En aquest sentit, se li passarà a l'alumne una bateria de gradació per alumnes TA (qüestionari IDEA), el qual ens donarà orientacions per tal de cercar recursos d'Atenció a la Diversitat. Parla del material de Planeta Visual. Aquesta informació ja l'aniré aportant al Blog, així com els links d'on podreu accedir-hi si us interessa. Serà molt útil per la creació del PI de cara a P5. També li comento a la psicopedagoga l'àmbit de la kinesiologia i brain gym. Faré un buidatge i aportaré informació per veure en que consisteix i quina utilitat té. 

En el cas de l'alumne de 4t, hem citat a principis de gener una devolució amb els tutors per tal de traspassar totes les proves que se li han passat a l'alumne i com veiem el cas. Alhora, per acabar de tancar l'avaluació, al 2n/3r trimestre li passarem el WISC-IV o la prova DN-CAS, la qual he parlat en l'anterior entrada.   

Resum de la meva valoració en el Pràcticum I:  
Amb aquestes trobades narrades he finalitzat el primer període de Pràcticum, el qual m'ha sigut molt útil i he après de manera molt significativa. Realment he vist com es situa un psicopedagog en un centre i les diferències entre la seva atenció en un centre de Primària i Secundària. He pogut observar coordinacions, reunions entre professionals, pares, realització de proves diagnòstiques amb diferent alumnat, entre molts altres aspectes que he anat comentant al llarg de totes les entrades del Blog. Alhora, el Blog ha resultat un espai on poder compartir notícies i on he pogut veure la pràctica de companyes en diferents centres i àmbits. Tinc una tutora de pràctiques amb molta experiència i molt implicada amb la seva feina, tot i les dificultats que es presenten per la gran quantitat de centres que atèn. Estic aprenent molt de la pràctica i ambdues mantenim molt contacte, fet que ens facilita un bon feedback.  Realment valoro molt positivament aquest període i enfoco el darrer període amb el plantejament de dos casos per centre (Primària i Secundària), que em permetran veure tota l'evolució en un curs escolar de casos de diferent tipologia.  Em queda desitjar-vos molt Bon Nadal i que gaudiu de les festes!

Temps per parlar

Fa una estona que acabo d'arribar a casa. Aquesta tarda hem aconseguit trobar temps per poder parlar tranquil·lament la psicopedagoga i jo mateixa sobre les pràctiques. 

Hem fet una valoració d'aquest període, alhora que hem començat a mirar l'agenda pel següent semestre, tot organitzant els casos en els quals em cenyiré en el Pràcticum II. Hem pogut parlar de moltes coses, i realment no m'havia adonat de la necessitat que teniem les dues de disposar d'un espai amè i tranquil on poder parlar sense la pressió del temps... A les escoles es segueix un ritme marcat per una gran quantitat de casos, reunions, coordinacions amb professionals.., i resulta difícil tenir un espai com el d'avui. Hem aprofitat també per traspassar informació de casos i per coordinar-nos en les nostres dues darreres trobades de Pràcticum I, el proper dimecres (seguiment institut 1) i divendres, on s'ha concertat l'entrevista amb l'alumne d'Infantil, del qual vaig parlar a la trobada amb el CDIAP. 

Valoro molt positivament aquesta trobada entre les dues, i reconec que la psicopedagoga que em tutoritza disposa de molts coneixements, també gràcies a la seva iniciativa, i la seva empemta per tal de seguir formant-se. Aquest fet i tota la seva experiència em fan veure com els seus raonaments i la seva lògica és molt coherent i fonamentada. Des de l'inici del Pràcticum I, ella s'ha mostrat molt oberta a compaginar la seva agenda amb la meva, i ara veig una progressió molt positiva per tot allò que he pogut observar i que he anat narrant en aquest Blog de Pràctiques.

Per acabar, m'agradaria citar un seguit d'informacions molt interessants, proporcionades per la psicopedagoga. Penso que us pot interessar i li podeu fer un cop d'ull:

- Autor de llibres pedagògics i de projectes com la Universitat de Pares. Podeu accedir al seu Blog: http://jose-antonio-marina.blogspot.com.es

- DN-CAS: Prova Avaluació Psicopedagògica innovadora, basada en la neurociència, que ajuda a detectar, entre molts altres aspectes, si les dificultats venen innates de la persona o hi intervenen altres factors. Valora els processos. Des de l'EAP, estan formant-se per la seva utilització. Cercant per la xarxa, he trobat aquest link: http://www.psicologoescolar.com/EVALUACION/bateria_dn_cas_sistema_de_evaluacion_cognitiva.htm

Article d'actualitat: Els exconsellers rebutgen l'atac més greu a l'escola catalana

Els exconsellers rebutgen l'atac més greu a l'escola catalana

Article Diari Ara: http://www.ara.cat/premium/societat/exconsellers-rebutgen-lescola-catalana-preguntes_0_824917584.html

Adjunto part de l'article al Blog. Teniu l'enllaç per tal de tenir la informació més detallada. Crec interessant compartir aquest article, el qual ens dóna una visió des de diferents representants polítics sobre el tema d'actualitat del català i el ministre Wert. Ens hi juguem molt en la defensa del català a les aules i com a blog de pràctiques en psicopedagogia, calia tenir una entrada en aquesta defensa del nostre sistema lingüístic i l'entesa de la llengua catalana com un signe propi de la nostra cultura. Destaco: "El ministre Wert ve a dir que es pugui créixer a Catalunya sense necessitat del català, el dret al no-català, però així s'està carregant el dret a la riquesa que suposa aprendre el patrimoni individual i col·lectiu del territori on vius. Això és empobrir educativament, culturalment i lingüísticament els alumnes."
 
ARTICLE:
Els predecessors d'Irene Rigau alerten del perill que comporta la proposta del ministre Wert per al model d'immersió lingüística

SÒNIA SÁNCHEZ / JOAN SERRA

Barcelona | Actualitzada el 08/12/2012 00:00

 

L'avantprojecte de reforma educativa del govern espanyol lamina la presència del català a les aules i trenca el model d'immersió lingüística aplicat a Catalunya en les tres últimes dècades. La consellera Irene Rigau rebutja la proposta presentada pel ministre José Ignacio Wert. L'ARA ha parlat amb cinc exconsellers d'Educació, que avalen la decisió de la Generalitat de plantar-se davant la tramitació de la nova llei estatal

1. Quina valoració en fa de la reforma proposada pel ministre Wert?

2. Com va haver de gestionar altres ofensives contra el model lingüístic?

3. Per què l'estat espanyol proposa ara un canvi tan profund?

4. Com actuaria si vostè fos l'actual conseller d'Ensenyament? 

Frases representatives:

XAVIER HERNÁNDEZ: "Amb actitud ferma i tranquil·la, cal dir prou de barbaritats i imposicions"

CARME-LAURA GIL: "És el més desesperat que ha fet mai l'estat espanyol en la qüestió catalana"

MARTA CID: "El Govern s'ha de plantar, amb el suport del Parlament"

JOAN M. DEL POZO: "La llei és sectària i retrògrada, sense justificació educativa

ERNEST MARAGALL: "Acabarem guanyant, no en tinc cap dubte, però cal serenitat i fermesa"

PQPI - Programes de Qualificació Professional Inicial

La darrera entrada d'avui és pels Programes de Qualificació Professional Inicial. Em va sobtar el nom de les sigles, doncs no sabia ben bé que volien dir, però conforme anava avançant l'entrevista vaig relacionar-ho amb els Programes de Garantia Social. Cercant i actualitzant-me, he vist com responen a una mateixa finalitat, substituint els PGS pels PQPI:

"En el curso 2009-2010 se establecieron los Programas de Cualificación Profesional Inicial (PCPI) en sustitución a los Programas de Garantía Social (PGS).  Los Programas de Cualificación Profesional Inicial están destinados al alumnado mayor de 15 años que no haya obtenido el título de Graduado en ESO, con el objetivo de que todos alcancen competencias profesionales propias de una cualificación de nivel 1 de la estructura actual del Catálogo Nacional de Cualificaciones Profesionales, así como que tengan la posibilidad de una inserción sociolaboral satisfactoria y amplíen sus competencias básicas para proseguir estudios en las diferentes enseñanzas."

Extret de: http://www.educaweb.com/contenidos/educativos/formacion-profesional/programas-cualificacion-profesional-inicial-pcpi/

Així doncs, sobre els PQPI...
Què són? 
Els Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI)  tenen com a finalitat proporcionar-te una formació bàsica i professional que et permet, si no tens l'ESO, incorporar-te al món laboral o accedir als Cicles Formatius de Grau Mitjà.

Qui pot accedir?
Hi poden accedir els joves de 16 anys complerts i prioritàriament menors de 21 anys que no han obtingut el Graduat d'ESO.

Quina és la seva durada?

Els mòduls obligatoris tenen, amb caràcter general, una durada d’un curs escolar. 

Com s'estructuren?
 Els PQPI s’estructuren en mòduls obligatoris (mòduls A i B) i mòdul voluntari (mòduls C).

MÒDULS A	Mòduls de formació professional específica
	Mòdul de formació professional de nivell 1 del Catàleg de Qualificacions Professionals Formació Pràctica en empreses. FCT Projecte integrat
MÒDULS B	Mòduls de Formació General
	Mòdul de desenvolupament i recursos personals Mòdul de coneixement de l’entorn social i laboral Mòdul d’aprenentatges instrumentals bàsics Tutoria
MÒDULS C	Mòduls opcionals per a l’obtenció del títol de graduat/ada en Educació Secundària Obligatòria
	Formació optativa que et condueix a l’obtenció del títol de graduat en ESO. Es pot cursar paral·lelament o amb posterioritat al PQPI. Segons la formació prèvia que tinguis, pots necessitar realitzar mòduls preparatoris complementaris o pots tenir exempció de realitzar algun dels mòduls C. En general, es cursen en els centres de formació de persones adultes.

Les opcions que es tenen quan s'acaba són:
- Pots incorporar-te al món laboral,
- Fer un cicle formatiu de grau mitjà, si has fet el mòdul que permet obtenir el graduat en ESO o si has superat una prova d’accés o un curs específic d’accés.
- Preparar la prova d’accés als Cicles Formatius de Grau Mitjà,
- O bé, realitzar el curs específic d’accés als Cicles Formatius de Grau Mitjà.

Més informació
www.gencat.cat/ensenyament
www.edubcn.cat

Contracte pedagògic

El contracte pedagògic s'inscriu dins les metodologies inclusives i resulta un document que organitza les situacions d’aprenentatge o de comportament, en virtut del qual una o vàries persones es comprometen, després d’una negociació, a portar a terme els acords als quals han arribat per assolir uns objectius que poden ser de caire cognitiu, metodològic o de comportament.
 

El contracte pot ser un instrument per a:
· Oferir una porta oberta i una proposta cap a l’èxit de l’alumnat, atrapat en el fracàs escolar i desmotivat per als aprenentatges.
· Complementar altres estratègies metodològiques inclusives de treball escolar.
· Assegurar un desenvolupament positiu de l’alumnat, ja que li permet de poder pensar, imaginar, expressar idees i opinions, decidir i actuar.
· Desbloquejar la motivació i mantenir)la per aprendre tot allò que en un marc de treball habitual no farien.
· Estimular la diversificació pedagògica, perquè quan se signa un contracte l’alumnat i el professorat ho fa en funció dels seus propis processos d’aprenentatge.
· Facilitar i enriquir la comunicació entre l’alumnat i el professorat, fent-los copartícips de la seva educació, en especial l’alumnat que té més dificultats d’ús del llenguatge. El contracte canvia les relacions de poder existents a l’aula i al centre i estableix un model relacional diferent que sorprèn i sedueix l’alumnat implicat.
· Afavorir la interacció social perquè posa l’alumnat davant diversos conflictes sociocognitius que haurà de resoldre.
 

Els PRINCIPIS FONAMENTALS són:
· El consentiment mutu.
· L’acceptació positiva de l’alumne/a tal com és.
· La negociació de tots els elements que constitueixen l’aprenentatge supervisat pel
contracte.
· El compromís recíproc de complir el contracte.

Les CARACTERÍSTIQUES DELS CONTRACTES PEDAGÒGICS són que responen a:

Instrument de desenvolupament positiu
Element de motivació

Instrument de socialització

Instrument de pedagogia diferenciada
Instrument d’ajut metodològic
Instrument d’ajut psicopedagògic
Instrument per a l’elaboració d’un projecte de l’alumnat

ETAPES PER ARRIBAR A L’EXPLICITACIÓ D’UN CONTRACTE
Definició dels elements previs necessaris
El professorat quan es planteja la possibilitat de proposar l’elaboració d’un contracte ha de tenir molt clar amb quin objectiu ho fa, quin tipus de contracte plantejarà, a qui se li proposa el contracte (alumne individual, petit grup, grup classe), en quin context es proposa (a classe, al centre), de forma oral o de forma escrita i si l’equip docent està preparat per utilitzar aquest recurs i està disposat a fer-ne el seguiment amb compromís previ al que prendrà l’alumnat. exploratori de la situació
Per tenir una base a partir de la qual poder negociar caldrà obtenir tota la informació per clarificar els següents punts:
· Les raons que han portat al contracte i, si hi ha un problema que s’hagi de tractar, fer-ne una descripció detallada del mateix per definir-lo.
· Les expectatives dels diferents participants amb relació al contracte i/o la situació que el provoca.
· La situació escolar, a vegades personal, de l’alumnat quan comenta els seus èxits o dificultats, interessos, projectes personals.

Formulació de l’objectiu del contracte
Habitualment identifiquem l’objectiu com una intencionalitat del professorat sobre l’alumnat. En el contracte l’objectiu no pertany a la persona que el proposa sinó que ha de ser l’alumnat a partir de l’anàlisi de la situació i la presa de consciència del que ha de fer qui formuli l’objectiu. Aquest objectiu s’ha de concretar de forma que sigui entès per totes les parts. Ha de ser realista i avaluable, agradable i atractiu, adaptable en funció de l’evolució del contracte.

La negociació del contracte
Un cop analitzada la situació i formulat l’objectiu es negocien tots els elements que constitueixen el contracte. Aquesta negociació consisteix a intercanviar informació sobre un objectiu d’aprenentatge i proposar idees amb el fi de decidir conjuntament quan i com realitzar-lo.

Elements que s’han de negociar:
· L’organització de la metodologia del contracte.
· Tipus de producció final que concreta el contracte i el seu suport.
· Els mitjans i ajuts per assolir l’objectiu.
· L’avaluació de l’èxit del contracte: Qui? Com? Amb quins criteris? Quan? On?
· El termini de vigència del contracte.
· La difusió del contracte: A qui? Com?

Mètode de negociació:
· Tots els participants proposen opcions i solucions.
· L’alumnat escull una o vàries opcions.
· Planifiquem, actuem i verifiquem.

Els compromisos contractuals
El compromís recíproc és un dels principis fonamentals, com ja hem dit anteriorment.
Però el compromís de cada participant pot variar en intensitat i modalitat segons:
· La posició de cadascú (adult/jove, professor/alumne, pares/fills).
· El grau d’interès d’implicació en la realització del contracte.
· La quantitat d’esforç sostingut i d’energia durable que s’ha de proporcionar.
· La personalitat de cadascú, amb els seus diferents nivells (de
dependència/independència, de submissió/rebel—lió, de creativitat/repetició).
És important que aquests compromisos als quals arriben les dues parts quedin molt ben definits, i a partir d’aquí es poden escriure o no, es poden signar o no... sigui quina sigui la modalitat de concreció és important que sigui acceptada per ambdues parts i que si s’arriba a la signatura aquestes estiguin totes al mateix nivell. En aquesta relació ningú no està per damunt de ningú.

TIPUS DE CONTRACTE:
Contracte didàctic

Contracte d’èxit

Contracte de projecte 
Contracte de resolució de conflicte.
Contracte institucional

Més informació detallada a: 
Bloc Contracte Pedagògic. Cercat a través de la pàgina d'internet: http://blocs.xtec.cat/blocdelpec/files/2010/05/metodologies_pedagogia_contracte.pdf

Reunió de pares a Secundària

Ahir vaig assistir a l'institut 2 des del qual faré el seguiment de casos en el PRC II. 

Tal i com vaig parlar prèviament amb la meva tutora i psicopedagoga, vam canviar una mica l'agenda d'allò que teniem previst. Es va concertar una entrevista per petició de la mare de l'alumne de 3r d'ESO, del qual vaig parlar en l'entrada del dia 21.11.12, i per tant, vam ajornar acabar de passar-li el WISC, tal i com haviem iniciat en la darrera sessió. En l'entrevista hi assisteixen la tutora de l'alumne i coordinadora pedagògica; la psicopedagoga (la meva tutora de pràctiques), la mare de l'alumne, i, jo mateixa, com alumna de pràctiques de psicopedagogia.

En el transcurs de l'entrevista vaig poder veure una de les tasques que sovint realitza la meva tutora, així com el rol que assumeix, com contrasta les dades que va obtenint amb les proves, els consells que aporta, de quina manera recondueix a les famílies per tal que visionin una perspectiva contextualitzada, i no parcial, etc. Realment observo com adopta una conducta tranquila, segura de si mateixa i realment, amb una visió molt objectiva i realista de la situació de l'alumne. 

D'aquesta manera, comença comentant els exercicis que li ha anat passant a l'alumne, en quins ha anat millor i en quins ha trobat més dificultats. Raona com en les proves de llenguatge realment li costen més, però que es normal donat el seu diagnòstic de dislèxia. En aquest moment, la mare comenta com l'alumne va arribar molt disgustat a casa i que ho va passar força malament perquè el van treure de classe per anar amb la psicopedagoga. Aquesta sensació no la vam sentir, ni la psicopedagoga ni jo mateixa, doncs tot i que l'alumne era conscient de les seves dificultats, tenia molta predisposició i ganes per seguir fent els exercicis. Això dóna a pensar sobre com viuen els alumnes que els treguin de classe en moments puntuals. La psicopedagoga comenta com intenta veure quin és el millor moment, quan passen una pel·lícula, per exemple, com va ser el cas. També es comenta com l'alumne ha anat canviant el seu rol al institut, passant d'un rol més rebel a 1r d'ESO; a ara, que adopta un rol més passiu, de "víctima", on no assumeix responsabilitats, respon a que perd les coses quan se li demana pels deures... Així, no sabem fins a quin punt va viure de malament aquesta trobada amb la psicopedagoga, la qual al meu parer, va resultar positiva, comentant allò que feia bé i allò que li costava. Comenta la mare com té moltes habilitats socials, i la psicopedagoga argumenta que això és molt positiu però que nosaltres l'hem d'acompanyar a que guanyi estratègies acadèmiques, lingüístiques..., per tal de sortir més preparat al acabar la Secundària. Em dóna la sensació que la mare és conscient de les dificultats del seu fill, i en alguns moments retreu al institut determinats aspectes de seguiment. La mare comenta com li han diagnosticat una enfermetat "rara", doncs no pot realitzar el moviment de cap amunt i avall, i necessitarà d'una operació. Aquest fet li dificulta llegir bé i aprop, cordar-se les sabates.., entre d'altres activitats qüotidianes. Sorpren que no se li hagi vist abans, sobretot des del context més proper. 

Destaco de l'entrevista els comentaris de la psicopedagoga, les recomanacions i orientacions generals, doncs encara no ha acabat de passar les proves i tot és molt generalista. Comenta com aquesta avaluació diagnòstica que se li realitza és necessària per actualitzar les adaptacions anteriors, doncs va madurant i cal concretar quines ajudes necessita i des de quin punt se'l pot "estirar". Com d'important és reforçar-li positivament, i alhora, com de necessari és concretar per escrit les ajudes, però sempre amb l'empemta de l'alumne per voler aquests ajuts. Com cal que assumeixi responsabilitats, es parla d'un terme que em sembla molt interessant, el contracte pedagògic. És important que l'alumne sàpiga quins esforçs haurà de posar de la seva part i quins ajuts tindrà. D'aquesta manera, es parla de les dificultats que té a l'ESO, i de la possibilitat de plantejar  un PQPI (Programes de Qualificació Professional Inicial), doncs resulta una altra via per tal de tenir un equivalent al graduat d'ESO. La mare, però, vol que tingui la ESO. Es parla de quines sortides poden haver-hi de cicles formatius, i es fa una mica de tastet, tot i que encara és aviat. Els dos aspectes en negreta són prou interessants, per la qual cosa, faré una nova entrada explicant en què consisteixen i com s'apliquen en l'alumnat.

Ressenya bibliogràfica

M'agradaria citar un llibre que està resultant un acompanyament molt profitós per les pràctiques, alhora que per complementar i cercar estratègies avaluatives pel diagnòstic psicopedagògic. Des dels inicis del Pràcticum, la psicopedagoga que em tutoritza me'l va recomanar i ara el vull compartir amb tots vosaltres.  El llibre és:

"Bonals, J.; Sánchez - Cano, M. (coords). (2007) La evaluación psicopedagógica. Barcelona: Ed. Graó"

Resum del seu contingut: "El llibre és un manual de consulta que ofereix un ampli ventall de situacions específiques d'avaluació molt àmplies. La primera part del llibre emmarca els aspectes conceptuals de l'avaluació. La demanda sol ser el punt de partida que posa en marxa el procés d'intervenció psicopedagògica. La segona part està dedicada a les característiques de l'avaluació psicopedagògica en les diferents necessitats educatives que generen demanda d'avaluació a les escoles: el llenguatge escrit, les matemàtiques, la comunicació, necessitats educatives generades per les situacions especials que poden viure determinats alumnes, com aquells que tenen un entorn desafavorit o les característiques de l'avaluació en l'alumnat nouvingut; necessitats educatives que deriven de les situacions de handicap personal degut a dèficit visual, auditiu o motriu; necessitats educatives relacionades amb el desenvolupament intel·lectual, contemplant les dels alumnes que presenten discapacitat i la dels superdotats."

Sessió Alumne 4t - Escola

Dilluns i divendres, 26 i 30/11/12
Avui aprofito per explicar com ha anat una mica la setmana pel que fa a trobades amb la psicopedagoga i treball de pràctiques. Es va canviar una mica l'agenda preestablerta, i dilluns va venir la psicopedagoga a l'escola, quan sol venir els divendres. Com vaig comentar en posts anteriors, vaig estar passant les proves perceptives a l'alumne de 4t i vam fer el traspàs juntes. Realment és un cas que resulta complex, doncs s'hi suma el canvi d'escola i de metodologia, doncs l'altra escola defensava una manera de fer més lliure per part de l'alumne, molt experimental i basada en la defensa per l'escriptura natural, no corregint en funció dels errors comesos; mentre que la present escola, resulta més "tradicional", on es treballa molt el tema de la lectoescriptura i altres mecanismes matemàtics sistemàticament en l'horari. Per tant, s'afegeix a les seves problemàtiques lectoescriptores aquest afegit. Pensem com ens caldria acabar de valorar aquestes vessants més lingüístiques, concretament d'expressió escrita (escriptura - redactat, còpia i dictat). Trobem que estaria bé seguir el model que proposa la prova Talec. 

D'aquesta manera, m'encarrego d'aquesta tasca, i avui mateix, he agafat al l'alumne i he procedit a realitzar aquest procés de forma conjunta. L'alumne fixa molt la vista (aspecte a avaluar junt amb les proves perceptives), li costa la direccionalitat d'algunes grafies, fa alguna omissió... També cal considerar com es fixa molt i triga uns 5-8' per prova. Pel que fa a la proposta de redactat, penso que és molt important la contextualització i el foment de l'interès per part de l'alumne. D'aquesta manera, encetem una conversa a arrel d'allò que ha fet al matí a l'escola, abans de la nostra trobada. Em comenta com una de les seves companyes ha exposat davant tota la classe la seva conferència sobre el tema d'Egipte. Aquesta és una pràctica que es realitza des de la present escola i que fomenta un seguit de competències, entre elles la lingüística i d'autonomia, i, aprendre a aprendre. Parlem sobre quin tema farà ell la seva, tot i tenir-la a final de curs, i em sobta veure com diu que ja la té preparada. Em comenta que serà sobre "La selva", a la qual cosa jo li pregunto perquè aquest tema. La seva resposta és perquè li encanta la natura. A partir d'aquesta motivació, proposo fer el redactat a l'alumne, de manera que m'expliqui perquè li agrada i si hi ha alguna cosa específica a aquella que es vulgui dedicar quan sigui adult, més gran. En el seu redactat hi ha molts errors ortogràfics, lèxics i d'estructuració espacial. Pel que fa a la proposta del dictat, observem com necessita més temps, i continua fent molts errors de diferent temàtica. 

Una vegada observats tots aquests punts, mantinc contacte amb la psicopedagoga i ens coordinem pel proper dimecres, on farem seguiment d'un de casos que seguiré a l'IES; alhora, trobarem espais conjunts per comentar tots els aspectces observats amb el cas de l'alumne de 4t a l'escola. També trobo interessant comentar la trobada realitzada per una alumna d'infantil, la qual vaig explicar una mica el seu cas, així com del alumne de P4 amb TGD, per tal de coordinar una entrevista amb els pares per tot el tema logopèdic. Aniré comentant tots els aspectes que anem treballant i a les consecutives conclusions diagnòstiques que vagi elaborant conjuntament amb la psicopedagoga que em tutoritza. 

Realment, l'aplicació de proves i la coordinació dels seus resultats, resulta una tasca compartida que compensa moltes de les mancances temporals que avui dia passen en el nostre sistema educatiu públic. Penso que des de les pràctiques estic observant i seguint molt a la psicopedagoga, però alhora, hem pactat petites tasques de seguiment de proves, que ajuden a l'agilització del procés diagnòstic, i que hem permeten anar agafant autonomia i confiança en aquestes pràctiques.

Notícia: Taps Solidaris que poden salvar vides

Notícia diari 20 minuts:

http://www.20minutos.es/noticia/1662474/0/campanas/tapones/nacho/

Deixo el link a una notícia que de ben segur heu sentit a parlar. Es tracta d'una proposta solidària per tal de recopilar taps des de totes les parts d'Espanya amb l'objectiu d'ajudar econòmicament per la recerca sobre malalties estranyes. El cas referent és el d'en Nacho, el qual té Síndrome de Dent. Per tal de conèixer més sobre aquest síndrome, deixo l'enllaç a l'associació Asdent, on descriu en què consisteix aquest síndrome i el cas d'en Nacho, el qual ha esdevingut un referent de lluita. Penso que aquest tipus de notícia ens fan pensar en com, a part de les dificultats i els trastorns més comuns, com el TDAH, existeixen molts més, alguns protagonitzats per una minoria, però que necessiten de la seva investigació per tal de poder ajudar a aquestes personetes.

Associació Asdent: http://www.asdent.es/

Article: Fracàs Escolar

Aquí us deixo un article que he extret del recull de premsa del portal USTEC-STEs, on hi ha notícies destacades del món de l'educació. Aquest article fa pensar sobre la importància de la detecció primerenca dels possibles trastorns i problemes d'aprenentatge en els infants, la necessitat d'eines, per tal de poder reduïr el fracàs escolar. Penso que des de la branca de la psicopedagogia és prou interessant l'enfocament des de la psicologia, psiquiatria i neurociències, el saber mai ocupa lloc.

Fracàs escolar

http://www.sindicat.net/n.php?n=17179

L’èxit escolar i acadèmic és un indicador fonamental del nivell cultural, dels valors ciutadans, de la capacitat de progrés i de la qualitat de vida de les societats desenvolupades. Per tant, s’ha de pressuposar que el nostre país hauria de tenir un èxit escolar i acadèmic similar al dels països de l’entorn. Però dades recents mostren l’elevat i sorprenent fracàs escolar que experimenta la nostra educació, molt superior a la majoria de països europeus i que, d’acord amb l’excel·lent anàlisi de la doctora Anna Sans a Temes de Debat de La Vanguardia del 18 de novembre passat, poden ser atribuïts als trastorns d’aprenentatge no identificats a la infància. Molts d’aquests trastorns són ja ben coneguts, però, malauradament, en el nostre país la seva rellevància està freqüentment qüestionada per certs col·lectius professionals. Com exemple paradigmàtic trobem el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH), amb errònies opinions sobre el seu sobrediagnòstic o sobre un excés de prescripció de tractaments farmacològics. A la mateixa pàgina del diari, Jordi Carmona planteja que les escoles necessiten eines cada vegada més eficaces per detectar les diferències i tractar precoçment la diversitat si volen disminuir el fracàs escolar i, estant plenament d’acord amb la seva asseveració, hem de convenir que psicopatologia i problemes d’aprenentatge generen una gran part d’aquestes diferències. Des del servei de psiquiatria de l’hospital Vall d’Hebron s’està duent a terme un ampli projecte de recerca dirigit a detectar i tractar, en l’entorn escolar, el conjunt de trastorns psicopatològics i d’aprenentatge que poden interferir en el normal rendiment acadèmic infantil i juvenil. Els primers resultats són clars, els nens que presenten alguna d’aquestes patologies i no reben tractament adequat tenen, significativament, molts més problemes escolars. És per això que, sense haver de canviar novament el sistema educatiu, ni haver de responsabilitzar de forma injustificada els mestres o les famílies, es pot proposar, de forma realista, reduir el fracàs escolar a nivells nord-europeus, enfocant-lo de manera científica des de la psicologia, la psiquiatria i les neurociències. Tot i així, encara quedarà un 14%-15% de fracàs que caldrà solucionar amb l’esforç de pares, ensenyants i pedagogs.

Estudi: Els joves i la seva percepció del món virtual

Notícia 324.cat:

http://www.324.cat/noticia/1986892/ciencia/Els-joves-perceben-el-mon-virtual-com-si-fos-una-extensio-de-la-realitat-segons-un-estudi

Per si voleu llegir la notícia des del Blog, aquí la teniu. L'he trobat interessant, doncs tractem casos amb adolescents i les xarxes virtuals resulten avui dia un dels contextos més propers. És curiós d'analitzar.

 

Els joves perceben el món virtual com si fos una extensió de la realitat, segons un estudi

 

Moltes vegades els pares tenen dificultats per saber en quina mesura la influència que exerceixen les noves tecnologies i, més concretament, les xarxes socials en els seus fills adolescents és una font d'ajuda al seu desenvolupament o més aviat tot el contrari. Ara, un estudi sobre la bretxa digital entre adults i adolescents revela interessants afirmacions per a la reflexió i la reeducació d'uns i altres.

 

Un estudi sobre l'escletxa digital entre adults i adolescents fet durant tres anys a col·legis de Barcelona, Madrid, Saragossa, Sevilla i Santiago de Compostel·la ha revelat que els joves perceben el món virtual com si fos una extensió de la realitat, mentre que els adults utilitzen la xarxa com a "instrument". Així ho ha explicat el sociòleg, investigador principal de l'estudi i professor de la Universitat Ramon Llull (URL), Jordi Busquet, qui ha indicat que, per als adolescents "són dues realitats paral·leles que formen part de la pròpia vida".

Els adolescents controlen bastant els riscos de les xarxes, però a vegades pequen d'ingenuïtat

L'estudi porta per títol "L'ús de les TIC i l'escletxa digital entre adults i adolescents" i constata que molts joves no poden viure sense aquestes eines, fis al punt que estan "tot el dia disponibles". Però la investigació no s'ha centrat en les addiccions sinó en altres aspectes, com per exemple en el fet que "no hi ha tanta diferència" entre allò que aquests joves projecten al Facebook i la manera com es mostren en el seu dia a dia, la qual cosa s'explica perquè la majoria d'adolescents utilitzen la xarxa per socialitzar-se i fer bromes entre ells. Tot i que controlen molt la seva relació amb els desconeguts i no solen acceptar sol·licituds de persones amb qui no tenen amistats en comú, els joves descuiden la seva imatge perquè "no són conscients" que la xarxa "és un espai públic i no privat", assenyala Busquets. La seva ingenuïtat els porta moltes vegades a publicar fotografies que poden afectar la seva reputació i, "a la llarga poden ser comprometedores" a l'hora, per exemple, de buscar feina.

Ni por ni prohibicions: que els adults "acompanyin" els joves

L'estudi també "desmitifica" l'escletxa digital entre adults i joves en concloure que no és només l'edat el motiu que els pot allunyar, sinó que hi ha altres variables que també influeixen, com els nivells educatiu i econòmic dels usuaris.

Quan els pares no dominen les noves tecnologies, diu l'estudi que tendeixen a reaccionar de dues maneres: o bé "dimiteixen de la tasca de fer de pares" o estableixen prohibicions. Ni una reacció ni l'altra ajuden als adolescents, els quals poden perdre la confiança en la seva família i camuflar casos tan greus com el setge, que també s'ha detectat en la investigació. Per això, Busquets recomana que els adults "acompanyin" els joves, tot i que els pugui resultar difícil i no fer servir la por ni la prohibició.

No dominar les noves tecnologies resta autoritat als professors

Tot i això, els investigadors també han constatat que l'actitud de les famílies en relació amb internet és "molt més positiva" que la que tenen els col·legis, que mantenen un posicionament més conservadora i reticent. Moltes escoles s'han modernitzat tecnològicament però no han renovat els seus mètodes pedagògics i, a més, "donen l'esquena a les xarxes socials", la qual cosa resta autoritat als docents perquè els alumnes es mostren molt crítics amb els professors que no dominen les noves tecnologies.

L'estudi, en el qual s'ha entrevistat 120 estudiants d'ESO i Batxillerat, i 60 adults, entre professors i pares, ha estat liderat per investigadors de la Facultat de Comunicació Blanquerna de la URL, en col·laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), la Universitat de Sevilla, la Universitat de Salamanca i la Universitat Juan Carlos I de Madrid.

Reunió CDIAP

Ahir vam fer la trobada al CDIAP (Centre Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç) pel cas d'infantil que vaig comentar.  Vam assistir la psicòloga i logopeda que tracta el cas en el CDIAP, l'especialista d'EE de l'escola, les tutores de l'alumne, la psicopedagoga i jo mateixa. Penso que va ser una trobada molt profitosa, doncs es van posar molts punts en comú i el posicionament de la professional del CDIAP amb l'escola va ser molt coincident. La professional del CDIAP estava una mica a l'expectativa per veure quines eren les impressions de les tutores sobre l'evolució de l'alumne, però al veure que trobaven també una evolució positiva a nivell social, va quedar molt més alleugerida. La psicopedagoga està d'acord amb les aportacions, i comenta com en les seves observacions en el pati i altres moments a l'aula, veu com és un nen acceptat i es mou lliurement pel pati, corrent, seguint a algun company/a... Fins i tot, algun company el va a buscar i el porta a alguna zona de joc. El canvi ha estat molt gran des de fa dos anys, quan va entrar a l'escola. Aleshores, tot apuntava cap a un TA (trastorn autista), però gràcies a la implicació tan gran de l'escola, el nen ha anat progressant en aquest àmbit social i d'hàbits. Fins i tot, aporto com ha començat a fer algún petó i ha assimilar una mica que el felicitin. 

No obstant, es comenta i totes estem d'acord, com a nivell d'expressió oral - verbal no hi ha hagut aquesta evolució. Ara ha arribat a dir la paraula "mama", però la utilitza en molts contextos. La professional del CDIAP comenta que aquest mateix matí ha tingut una entrevista amb la mare, la qual té problemes d'ansietat i sempre ha mostrat una actitud molt protectora, deixant que el nen sigués qui manés a casa. No obstant, en la mesura que pot, segueix algunes indicacions. Pel que fa al retard en la parla, ens comenta la professional de l'EAP com estan pendents d'una prova neurològica per determinar si hi ha problemes en el procés de mielinització de les neurones. Però, indepentment d'això, la psicopedagoga i la professional, i també d'acord amb la resta, pensem que estem en el punt que necessita un servei extern d'ajuda logopèdica, doncs hi ha una gran variabilitat entre l'evolució emocional que ha fet i la part de llenguatge que és aquella que cal potenciar. Es segueix el fil de disfàsia en la seva problemàtica. Des de l'escola ja s'han pres moltes mesures i es seguirà fent el treball que es fa, però a part, es troba necessari fer una reunió amb els pares i fer-lis aquesta proposta.  Penso que en la reunió, la figura de la psicopedagoga ha sigut molt important, i ha aportat moltes dades per tal de poder derivar a un servei o un altre, sempre cercant la proximitat per la família. 

Aquestes trobades interprofessionals resulten vitals, doncs es posen en comú punts de vista i es coordinen les tasques que es fan amb l'alumne, per tal de poder anar en la mateixa direcció i poder avançar cap a un mateix camí.

La Dislèxia

M'agradaria afegir una nova entrada sobre el trastorn de la Dislèxia, doncs molts de nosaltres hem sentit a parlar d'aquest, però trobo molt adient contextualitzar-ho dins el meu Blog, ja que avui mateix he narrat el cas d'un alumne que pateix les dificultats d'aquest trastorn. Des dels presents estudis de Psicopedagogia vam tractar específicament aquest trastorn, sobretot dins l'assignatura Dificultats d'Aprenentatge i Intervenció Psicopedagògica. Recordo com des dels mòduls se'ns específicava la vessant de la dislèxia des de dues vies, la fonològica i la lèxica, així com les dificultats que s'associaven a cadascuna d'aquestes. Recordo aquest aspecte, doncs penso que els casos que anem vivenciant a les pràctiques ens poden fer pensar i tornar a aquells apunts que vam treballar fa uns semestres i ens fan actualitzar tots aquests coneixements. Per tant, us animo a fer aquesta pràctica, doncs resulta molt enriquidora i ens fa afrontar amb els mòduls i els treballs que hem anat realitzant. 

A grans trets, entenem per dislèxia a la dificultat específica en l'adquisició del llenguatge i amb repercussions en l'escriptura. Veiem, doncs, una afectació en la codificació visual a la verbal, la memòria a curt termini, la percepció de l'ordre i la seqüenciació. Es mostra aquesta dificultat en l'automatització en la lectura, l'ortografia, principalment.  Una frase que fa entendre molt aquesta problemàtica és la dificultat d'associar les lletres als seus sons. Aquestes dificultats fan molt conscients a qui les pateixen, com és el cas de l'alumne que he narrat anteriorment. Cal acompanyar, ajudar i crear un espai compartit entre tot l'entorn de cada alumne que pateix dislèxia, doncs és un trastorn que l'acompanyarà al llarg de la seva vida, però és important anar superant obstacles i facilitant l'esperit de superació, doncs hi ha grans professionals que viuen amb aquest trastorn però són conscients i han treballat a fons per millorar, però sempre hi ha darrera una família, una escola, uns professionals.., que han ajudat a afavorir-ho.  

Per acabar, us deixo el vídeo "Palabras al viento", documental de TVE que vam visionar en l'assignatura que he citat, i que tornar-l'ho a veure ens fa reviure i contextualitzar totes les reflexions que he anat comentant. Espero que us sigui de profit tan com a mi mateixa. També el podeu trobar a: 

http://www.rtve.es/alacarta/videos/documentos-tv/documentos-tv-palabras-viento/1458092/ 

 

Seguiment Cas Nou Institut 2. I, Reflexions

Seguiment institut 2 - 21/11/12

Avui he començat a veure el seguiment d'un cas en aquest institut. El cas que he acompanyat amb la psicopedagoga resultarà segurament un dels quals em centraré en el PRC-2 per la intervenció. Es tracta d'un alumne de 3r d'ESO, S.L., el qual està diagnosticat de dislèxia (des del 2006, és a dir, fa 6 anys, 3r-4t de Primària). Va repetir a 1r d'ESO i mostra moltes dificultats a l'institut i les respectives avaluacions que es realitzen. Té un professor particular 1h cada dia i, a l'IES, té una adaptació dels continguts i de les actuacions a dur a terme amb l'alumne a través de Dictamen. No obstant, fa molt temps que se li van passar les proves considerades oportunes per l'avaluació diagnòstica (WISC, TALEC i STROOP). Aquestes proves van donar com a resultat un baix vocabulari, baix nivell atencional i una escala manipulativa molt justa, entre d'altre variables (WISC); alhora, es van detectar les dificultats lectoescriptores a arrel de la dislèxia (TALEC); i, nivells alterats d'atenció o distractibilitat (SCROOP). El diagnòstic de dislèxia es va fer des d'un gabinet privat i es va fer també un seguiment des de la professional que havia a l'EAP. Com he comentat, ja fa molt temps d'aquesta avaluació, i la psicopedagoga ara revisa el cas i es pretén acabar d'ajustar els ajuts necessaris, així com ajudar a orientar i assessorar sobre que es farà. 

Avui he pogut observar com la psicopedagoga passava el WISC (una part) a l'alumne, doncs és una prova que requereix molt de temps. He observat com se li passava un exercici on havia de triar tres imatges que tinguessin relació de cada bloc; un exercici de memòria referent a claus; un altre exercici on havia de repetir la numeració que li deia la psicopedagoga, primer per ordre, i en una segona part, en sentit contrari; i una darrera activitat, on havia d'escriure el codi que corresponia a cada número de manera que comptabilitzava el temps per veure fins a quin punt es quedava. En tots els exercicis proposats ha trobat dificultats, sobretot quan anava augmentant mínimament la progressió de números, com és el cas de l'exercici de repetició. Es perdia quan havia de repetir 6 números seguits. Quan es tractava de repetir els números en ordre invers, li costava processar i dir tres números en sentit contrari. Per exemple, la psicopedagoga deia 3-6-9 i l'alumne hauria de dir 9-6-3. Observo com l'alumne és molt conscient de les seves dificultats i s'angoixa, tot i que li costa expressar-ho, quan se li pregunta es veu com pateix i la seva expressió ho corrobora. La psicopedagoga li pregunta si fa extraescolars, i ell comenta que no, però si que té un professor particular. Pacta amb la psicopedagoga la següent trobada, en la qual estaran una mica més d'estona i així s'acabarà de passar el WISC i es podrà valorar. Per tant, el proper 5 de desembre, acabarem aquesta part amb l'alumne, on jo també acompanyaré per acabar de valorar aquesta prova. 

Parlant amb la psicopedagoga, em comenta com mostra un nivell molt pobre a l'hora d'expressar-se, emprant paraules frase quan se li proposa relacionar imatges en alguna activitat, o relacionar els significats. Resulta un cas on l'alumne mostra moltes ganes per millorar, doncs és ell mateix qui vol que li tornin a passar les proves per veure com se li pot ajudar... Realment penso que és bo tornar a fer l'avaluació per tal de poder ajustar els ajuts i poder encaminar una direccionalitat cap a 4t d'ESO i orientar cap a quina opció professional es vol decantar. Casos com aquest fan veure la importància de poder oferir uns ajuts i unes orientacions precises tan a l'alumne, com als professors i la família. Tinc ganes de veure com encaminem el cas i com afavorim a revisar i millorar els ajuts que se li ofereixen, valorant com s'actua i si realment es realitzen adequadament, en quin grau i de quina manera per part dels agents del seu entorn.

Quan acomiadem a l'alumne, trobem un espai de diàleg amb la psicopedagoga de l'EAP i la psicopedagoga de l'IES, sobre un altre alumne, A.L, de 1r d'ESO. Aquest cas deriva en un trastorn per dèficit d'atenció detectat a 5è de Primària, però que des de 3r-4t es va començar a observar. El treball que es vol fer consisteix en revisar el cas, i fer una nova valoració diagnòstica per tal de fer un bon traspàs i derivació al CSMIJ, doncs fins ara anava per via privada, però per motius econòmics, es demanda a l'EAP aquesta transició. L'alumne es medica per aquest trastorn, el qual va estar avaluat per via privada per nombroses proves, entre les quals hi ha les escales de conductes i de TDAH, en consonància amb les proves WISC, PROLEC-R (avaluació processos lectors) i TALEC. Ara es vol iniciar a passar el WISC de nou amb la psicopedagoga per fer l'avaluació que comentava i tenir unes dades actualitzades per fer un traspàs. L'alumne compta amb unes pautes per a seguir a l'escola, alhora. 

Parlant amb les psicopedagogues, comentem com ara hi ha molt "coneixement" per part del professorat sobre els possibles trastorns que pot presentar un alumne, i es "diagnostica" per després passar el testimoni al psicopedagog/a. Ja està bé aquesta predisposició, però realment allò que resulta interessant i necessari quan es fa una demanda al psicopedagog/a, són les observacions i actuacions que s'han fet per part del professorat amb un alumne determinat per tal de poder saber cap a on dirigir-te en l'avaluació diagnòstica. És una reflexió que trobo interessant i realment es dóna perquè he viscut aquest discurs a l'escola. És important derivar però s'ha de saber per quins motius i que es fa aquesta demanda perquè realment s'han cobert tots els ajuts que des del sentit comú s'han pogut facilitar per la millora. És molt fàcil dir, "És que és justet i li costa", per tal que ens situem a través d'un exemple. Alhora, i en sentit global, s'han realitzat molts Dictamens i Plans Individualitzats a alumnes que potser no requerien d'aquests, doncs es podia tractar a través d'unes indicacions o pautes determinades més globals. Amb tot això, penso que cal molt bé saber en quina realitat estem i situar cada cas en la seva dimensionalitat, relativitzant i projectant unes actuacions adequades a cada cas.