Activitats per a l'aprenentatge amb tot el cervell

Dins la cerca de materials i recursos relacionats amb el CAS 2-P4 (disfàsia i altres trets TEA), endinsats dins la fase 3 d'intervenció i la fase 4 del pla de treball del present cas, m'agradaria comentar-vos la proposta d'activitats Brain Gym/ Kinesiologia, la qual compartiré el proper dia amb la psicopedagoga i la mestra d'Educació Especial de l'escola. 

Aquesta proposta va relacionada amb un treball d'integració sensorial i aprenentatge sensoriomotriu que facilita la creació d'associacions memorístiques. En relació amb aquesta idea, el missatge clau que rau en la proposta que faré és que el moviment desenvolupa habilitats d'organització, participació i comunicació. La realització d'activitats i moviments corporals triats amb uns objectius específics, tenen l'objectiu de fer possible la creació d'un ambient de seguretat, emocional i espacial, alhora que prepara al cos i la ment per afrontar experiències noves. 

Hi ha 26 moviments o activitats,  dels quals compartirem espai per debatre aquells més idonis. La tria que penso adequada per començar pretén treballar habilitats d'autoconsciència, tot utilitzant la retroalimentació externa i interna, alhora que la planificació per l'escolta activa. Aquesta escolta que es vol cercar demana la recepció i el processament del significat i representa un prerequisit per la comunicació. La retroalimentació i la planificació permeten la comprensió i l'expressió. Veieu els exercicis de proposta:

• 
  La respiració abdominal (o, inflar el globus): Ens podem imaginar la nostra panxa com si fos un globus que nosaltres podem emplenar d’aire cada vegada que inspirem i després, quan espirem el globus es desinfla. Per començar, buidem d’aire la panxa, buidem-la del tot fins que no hi quedi res. Es clar, ara la tenim buida i l’hem d’emplenar d’aire. Ompliu-la bé, del tot, fins que no pugueu més. Teniu el globus ben ple? Hi ha algú que li surt el melic cap enfora? Hem de fer tres respiracions completes (inspirar i espirar) com a mínim.

• El badall energètic: Fem un massatge sobre els punts que tenim a les galtes sota els ulls, on hi queda com una mena de foradet quan obrim la boca. També podem relaxar les mandíbules massatjant-les allà on s’ajunten els ossos de dalt i de baix de la boca quan mosseguem. Fem-ho relaxadament, i si per casualitat tenim ganes de badallar, badallem, que això és el que busquem: un bon badall que ens faci oblidar les coses que ens fan anar el cap com si tinguéssim a dins un disc ratllat. Quan acabem de badallar deixem-nos anar, estirantnos tan com ens sigui possible, igual que fan els gats. Gaudim d’aquesta llibertat!

• La gorra de pensar: Escolteu un moment al vostre voltant. Ho sentiu tot bé? Ara ens pessigarem les orelles de dalt a baix i de dins a fora com si les desenrotlléssim i les estiréssim com si fossin de plastilina. Unes cinc vegades. No passa res si queden vermelletes, això vol dir que les estem regant per dins. Tornem a escoltar. Hi trobeu alguna diferència amb abans?

A partir d'aquests, es poden anar ampliant exercicis, un exemple interessant pot ser:

• L'elefant: Hem de posar el braç enganxat a l’orella com si fos la trompa d’un elefant. Quan tingueu el braç allà posat us imagineu que amb aquesta trompa dibuixeu EL VUIT ADORMIT (en el present cas, és important donar la imatge visual del vuit adormit - a través de diferents propostes- per tal que pugui seguir el recorregut, com si d'un camí es tractés). Si a més a més podeu imaginar que els vostres dits són un pinzell ple de pintura i podeu seguir el moviment que fan amb els ulls farem l’elefant de veritat.

En aquest cas, i amb les activitats observades, es vol crear un marc contextual òptim que afavoreixi la confiança amb el llenguatge, alhora que fomenti una motivació per comunicar-se. Recordem el cas de disfàsia de l'alumne, associat a un diagnòstic anterior TGD i a la possibilitat de trets TEA als inicis de la seva escolarització. L'alumne està realitzant un any més de permanència a P4 i s'està fent un seguiment ara per tal d'una configuració compartida i coordinada entre tots els agents envers un Pla Individualitzat adient de cara al curs vinent. 

La proposta d'exercicis normalment es realitzen en grup i per imitació, previ a l'escolta del/la professional. No obstant, el treball amb l'alumne vol anar més enllà, de manera que es treballi l'expressió oral i hi hagi una ampliació de vocabulari parlat per part del nen. Tant és així, que la idea és fotografiar els moviments dels exercicis que es triin, de manera que aconseguim un conjunt d'imatges, símils als pictogrames. D'aquesta manera, es pot fer un treball previ que porti a parlar de les parts del cos que s'utilitzen, com es mouen,  si es fan ràpids o lents... És molt important fer entendre molt bé el discurs i dónar èmfasi en les paraules clau (vocabulari) que pensem interessants per l'alumne, de manera que les interioritzi i pugui intentar reproduir aquestes paraules en un futur quan es tornin a plantejar els exercicis. 

L'objectiu és que realitzi un procés d'interiorització, correspondència i globalització per altres situacions on cregui necessari reproduir les paraules que trobi útils per comunicar-se i fer-se entendre a través del llenguatge convencional, i no a través d'un seguit de sons inintel·ligibles. Aquest treball és molt interessant de realitzar-lo dins l'espai setmanal que la mestra d'EE i vetlladora tenen amb l'alumne, i alhora, amb altres alumnes que li poden resultar molt beneficiosos aquests exercicis. També és interessant anar compartint amb el grup classe les descobertes i emprar als matins alguns exercicis amb el conjunt d'alumnat i les mestres.

Junt amb aquesta proposta a compartir, obrirem un espai de seguiment sobre les adaptacions metodològiques emprades a l'aula (horari amb imatges, activitats amb pictogrames, estratègies de comunicació de les professionals per tal de fomentar la parla del nen (ex: a través de la repetició del model adequat, del foment de paraules a través d'imatges, etc). Aquest espai el compartirem junt la psicopedagoga, la mestra d'EE, jo mateixa, previ a un espai de diàleg amb les tutores, CDIAP, logopeda que atén a l'alumne a l'escola i la família. Així, es podran valorar les eines, estratègies.., adequades; quin avenç s'ha anat observant en els diferents contextos; quina implicació s'ha produït per part dels diferents agents; i, quina és la línia adequada que volem plantejar en el Pla Individualitzat (PI) per tal de d'afrontar el curs vinent a l'escola, alhora que afavoreixi el seu entorn més proper i la seva relació d'expressió comunicativa a través de la parla. 

Bibliografia essencial: 
·   Denisson, P.E i G.E. (2011). Brain Gym. Llibre per al professorat. Barcelona. Graó.

Aportació de formació en el marc de pràctiques II. Aprendre @vui de D. Cassany

Complemento l'entrada sobre les 13enes Jornades d'Intercanvi d'Experiències, i concretament, us adjunto dos enllaços que us portaran directament a la conferència tant interessant que ens va proporcionar Daniel Cassany, el passat dissabte 20 d'abril. 
Veieu l'entrada anterior a aquesta per contextualitzar els vídeos: 
Aportacions de formació en el marc de pràctiques (21-4-13)

Espero que us sigui d'utilitat:

1. Vídeo en imatges de la conferència D. Cassany
2. Conferència Aprendre @vui

Construcció Blog; Seguiment Casos i Materials; i, proves d'aprenentatge en el marc de pràctiques

Abans de comentar la present entrada, m'agradaria parlar dels canvis de format que he realitzat en el present Blog de pràctiques:

Fa dies que hi porto donant voltes, i volia donar-li un toc personal, que identifiqués la pàgina que empro de diari de pràctiques amb les experiències que estic vivint i, sobretot, que es capti l'essència del sentit i significat que estan tenint per mi mateixa tot el conjunt d'experiències i aprenentatges compartits amb la psicopedagoga i els agents de cada cas. Així doncs, veureu una imatge de capçalera que representa el camí que es descobreix dia a dia. La imatge de la formiga a la flor és representativa d'aquest significat i pot donar moltes interpretacions. Penso que el fet de personalitzar el Blog amb una imatge pròpia i escollida amb un sentit diu molt a la persona que accedeix a la pàgina, de manera que ja s'endinsa dins la temàtica del Blog i el seu significat. També he citat una frase cèlebre, la qual dóna un missatge positivista, una manera d'afrontar els dies amb energia, força i vitalitat. Penso que com a professionals de l'educació i futurs/es psicopedagogs/gues, aquest és el pensament que convé adoptar. Sempre hi ha moments difícils, però els missatges d'aquest tipus fan que vegis les coses d'una altra manera.  També veureu que hi ha dos pestanyes: entrades i fases/objectius. D'aquesta manera, i tot i haver posat en una entrada les fases i objectius, està més a mà el quadre dels casos del meu projecte, junt els seus objectius, fases, materials, tipus d'avaluacions... És una manera de tenir-ho més present i més accessible. Gràcies a la visió dels vostres Blogs vaig construint i millorant, penso que els resultats són fruit dels usos compartits de tots i totes.

Un cop comentat aquests aspectes de renovació del Blog, volia comentar com la setmana vinent realitzarem l'entrevista amb els pares del CAS 1- P2, per tal de comentar la prova Battelle i el traspàs de dades per part de la família i els professionals de la Llar d'Infants. També compartiré amb la psicopedagoga els resultats de la prova WISC-IV del CAS 3 - 4t. Totes aquestes tasques ja s'endinsen dins les darreres fases del pla de treball o projecte. Quan tingui el registre de les accions realitzades i els resultats, compartiré de forma més detallada els avenços i ho plasmaré molt visualment. 
Amb els altres dos casos seguirem continuïtat en funció de cada punt: 

CAS 2 - P4-> Valoració i plasmació activitats realitzades i iniciació PI. Aquest cap de setmana afegiré una entrada d'activitats cercades molt interessants pel cas (Brain Gym/ Kinesiologia).

CAS 4 - 3r d'ESO-> Seguiment coordinacions i entrevistes d'orientació i assessorament vers el curs vinent.

Per últim, m'agradaria comentar materials que descobreixo amb la psicopedagoga i amb els quals, realitzo aprenentatges compartits, alhora que assumeixo tasques de forma autònoma, un cop he observat, analitzat i après el funcionament i el perquè de la seva pràctica. Penso que són materials que podeu emprar i que estan molt bé per conèixer i ampliar coneixements. En aquest cas, parlo de la prova CSAT i CARAS. 

La primera, CSAT (Children Sustain Attention Task) consisteix en una prova que mesura la capacitat d'atenció sostinguda, de manera que és òptima pels casos que mostren manca d'atenció a les aules i possibilitat de TDAH. En funció de la demanda d'observació per part dels tutors/es, i un cop el/la psicopedagog/ga veu al nen/a i el contextualitza en tots els seus àmbits, és quan es creu convenient poder passar aquesta prova per tal de tenir un registre de resultats. 

Per més informació: https://web.teaediciones.com/CSAT--TAREA-DE-ATENCION-SOSTENIDA-EN-LA-INFANCIA.aspx i http://www.csat.es/index_flash.html

La segona, CARAS consisteix en avaluar l'aptitud per percebre, de forma ràpida i correcta, semblances i diferències. És un complement útil per passar amb CSAT, però sempre depèn de les característiques de cada cas i de les observacions que es vulguin prendre com a complement avaluatiu. Per més informació:    http://web.teaediciones.com/CARAS-R-Test-de-Percepcion-de-Diferencias---Revisado.aspx i http://www.web.teaediciones.com/Ejemplos/CARAS-R%20Manual_2012.pdf

Reflexions WISC-IV

La setmana passada vaig començar a passar la prova WISC-IV a l'alumne que situo dins el CAS-3, 4t. Vam començar amb els tres primers exercicis i, al llarg de dos dies més, hem acabat de passar la prova.

Els exercicis que hem utilitzat per continuar la bateria WISC, junt la seva correlació amb l'àmbit que pretenen avaluar, són:

• CONCEPTES -CO, exercici que valora el raonament perceptiu;
• CLAUS -CL, activitat que valora la velocitat de processament;
• VOCABULARI  -V, exercici que valora la comprensió verbal;
• LLETRES I NÚMEROS -LN, activitat que valora la memòria de treball;
• MATRIUS -M, exercici que valora el raonament perceptiu;
• COMPRENSIÓ -C, activitat que valora la comprensió verbal;
• CERCA DE SÍMBOLS -BS, exercici que valora la velocitat de processament;
• Opcional: ARITMÈTICA -A, activitat que valora la memòria de treball.

Al llarg de la realització de la prova, he anat anotant aspectes que observava del propi alumne, tant pel que fa a la seva actitud, com a les seves respostes i argumentacions. Les proves de comprensió verbal se li fan força feixugues i, alhora presenta dificultats en trobar similituds, definir accions, paraules.., a mesura que puja una mica el nivell de complexitat. D'aquí les dificultats en llenguatge i la necessitat que vam fer de reeducació.  

És també molt destacable com en els exercicis de velocitat de processament, porta un ritme molt lent, afiançant molt la resposta i sense una agilitat observable. En les respostes verbals amb tarannà moral, estableix contradiccions amb la seva actitud positiva. És a dir, contesta amb accions que no mantenen el tarannà de compartir, ajudar... De seguida corregeix i pensa quina és l'actitud adequada en situacions que se li plantegen. Es valora positivament aquelles que respon amb una sinceritat observable i que són fruit de la resposta pensada però no manipulada per l'adult.

No obstant, ara caldrà passar les puntuacions directes en puntuacions escalars, a través de l'anàlisi i comparativa a través de les taules pertinents. Un cop feta aquesta tasca, podrem traslladar els resultats a la gràfica de valors i veure en quin grau es situa l'alumne, en funció de cada escala (comprensió verbal; raonament perceptiu; memòria de treball; i, velocitat de processament). Després, s'establirà una comparativa entre principis de curs i els avenços des de l'assessorament de reeducació del llenguatge que s'està realitzant. En cas contrari, si veiem un retrocés o un seguiment en la mateixa línia, també veurem la comparativa i cercarem els motius. Assumeixo la tasca per després compartir-la amb la meva tutora i poder fer la correcció i valoració juntes. 

30 minuts: "Si un sol alumne ho demana"

Per acabar les entrades d'avui, us adjunto un enllaç del documental "30 minuts" que estan emetent ara mateix per TV3 "Si un sol alumne ho demana". Un documental que ens parla de la problemàtica de les llengües i, concretament, del debat que hi ha sobre la llengua catalana. 

A tall de resum: "La nova interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya torna a posar en qüestió el model lingüístic de l'escola a Catalunya i dispara la indignació entre la societat catalana".

Resulta molt interessant: http://www.tv3.cat/30minuts/reportatges/1878/Si-un-sol-alumne-ho-demana  i http://www.tv3.cat/actualitat/524800/Si-un-sol-alumne-ho-demana-a-30-minuts

Història Cas 4 - 3r ESO

En aquesta segona entrada, i remetent-me al Cas 4, l'alumne de 3r d'ESO amb dislèxia, m'agradaria aportar una mica quina ha estat la seva evolució al llarg de l'escolaritat, en funció de l'anàlisi conjunt del seu expedient. També exposaré les idees essencials del seu PI (Pla Individualitzat) que se li aplica al Institut, així com afecta a la consecució de les diferents àrees i el tractament que en fa el centre. D'aquesta manera, podreu tenir una visió globalitzadora des de que se li va detectar dislèxia i com ha seguit al llarg dels cursos.

En primer lloc, ens situem al juny del 2006, quan l'alumne tenia 8 anys i 7 mesos. El seu nivell era 3r de Primària i la família es va dirigir per assessorament de la psicopedagoga de l'EAP a un Centre de Diagnòstic i Tractament Psicopedagògic, on se li va crear un informe d'intervenció, valoració i orientació psicopedagògica del cas. Previ al informe que exposaré, hi ha el informe per part de la psicopedagoga de l'EAP, la qual orienta en la derivació al centre privat per tal que completi la valoració i segueixi un tractament psicopedagògic, en cas necessari, com va ser el cas.

En aquest informe es fa constar:

• Motiu de consulta, el qual exposa com el nen mostrava dificultats en l'aprenentatge escolar i com aquest fet li causava desmotivació vers els estudis. També fan constar com va assistir a teràpia psicològica per enfortir la seva personalitat i millorar la autoestima. La família es va dirigir al centre per obtenir una valoració més exhaustiva i per saber quin pot ser el tractament adient per una millora a nivell acadèmic i personal. 
• Intervenció i proves administrades durant l'exploració, on s'exposa la coordinació realitzada amb l'EAP, les proves administrades pel centre i els resultats (greus dificultats lectoescriptura acompanyats manca atenció i motivació a l'aula), així com les entrevistes amb l'alumne i la família. Tot seguit s'exposen les proves realitzades en l'alumne, tant per l'EAP com pel centre privat: WISC-R (mesura dels aspectes qualitatius i quantitatius de la intel·ligència), T.A.L.E.C (avalua la lectura, l'escriptura i la comprensió), RAVEN (mesura la capacitat d'intuició o de percepció per a solucionar un problema), REY (estudi de la perceptiva i de la memòria visual), CARAS (avalua aptitud per percebre semblances i diferències), ESPQ (avalua diferents trets de personalitat), STROOP (avalua l'atenció i la distractabilitat). 
• Valoració dels resultats obtinguts, on respon als resultats de cadascuna de les proves i es realitza un resultat de perfil corresponent a una estructura amb trets dislèctics associat a una manca d'atenció.
• Orientació, on s'exposa que cal una reeducació en el treball de la lectoescriptura; treball sobre la manca d'atenció i concentració; i, treball per reforçar l'autoestima i l'autoconcepte.

En el curs següent, 2007, segueix el tractament psicopedagògic, fa servei de logopèdia i acudeix a neurologia  de Sant Joan de Déu, on es situa dins els paràmetres de dèficit d'atenció. En el seguiment per part de la psicopedagoga de l'EAP d'aquest curs, així com dels següents de Primària, s'exposa com manté una bona relació amb els iguals, és ben acceptat, com continua despistat i és conscient del treball que ha de realitzar a casa. La família es troba receptiva. La relació amb l'adult millora, així com el seu raonament. 

Al Institut se li diagnostica diabetes, li costa acceptar i assumir-ho, fet que li repercuteix i repeteix 1r d'ESO. Assisteix a un nou centre de reeducació i assisteix al CSMIJ, servei de psiquiatria. Al diagnòstic de dislèxia es suma el de TDAH i, actualment presenta trastorn adaptatiu mixt que interfereix adaptació socio - acadèmica. Se li realitza un PI (Pla Individualitzat) i té Dictamen. En el PI s'especifica les adaptacions que se li realitzen per dislèxia. Compta amb un professor particular 1h/dia. No obstant, té la sensació que no li va bé a classe, els examens els suspen, li costen els dossiers... Aquest va ser el punt de partida des del qual nosaltres ens vam situar, resituant el cas i fent una nova valoració per tal de contextualitzar el cas des de la Primària fins ara. Vam passar el WISC-IV, vam traspassar resultats família, alumne, altres agents; alhora que, ara situem la necessitat d'orientar i assessorar vers la continuïtat de la ESO, la possibilitat PQPI (li agrada dibuixar i cuinar, per la possible orientació de programes), així com en el assessorament del tractament a l'aula i el cumpliment de les estratègies del PI i altres vessants, com els contractes pedagògics. Cal recordar com l'alumne no posa predisposició amb les feines, i segueix un tarannà passiu. 

Per acabar, m'agradaria aportar les idees essencials que concebeixen les adaptacions de l'alumne per trets dislèctics, amb problemes d'atenció associats (Pla Individualitzat):

1. Segons les seves necessitats educatives, es prioritza: fomentar la competència comunicativa, lingüística i audiovisual;  matemàtica; d'aprendre a aprendre; i, la competència d'autonomia i iniciativa personal i social. 
2. S'especifiquen els professionals que intervenen i els recursos organitzatius, destacant en l'horari de l'alumne, les hores de suport específiques: atenció puntual específica en petit grup fora de l'aula en hores de matemàtiques, socials i català; atenció puntual esporàdica dins l'aula a l'hora de naturals; atenció puntual amb la psicopedagoga del centre.
3. S'expressen les habilitats de l'alumne, a nivell personal, social i d'aprenentatges; les matèries que cursa a l'aula i en projectes de diversitat.
4. S'expressen els objectius i competències de les matèries adaptades. Veieu una mostra:
5. I per últim, les orientacions metodològiques generals, així com la documentació avaluativa per trimestres i la signatura de la CAD. M'agradaria fer constar les orientacions metodològiques on s'expressa que presenta necessitats educatives especials, que li fan susceptible dels següents ajuts:

• Prioritzar continguts relatius a procediments i actituds
• Prioritzar matèries optatives que afavoreixin l'expressió oral
• Ús de material didàctic diversificat (visual, manipulatiu...)
• Prioritzar més els processos que els resultats finals; plantejar, per tant, tasques on s'hagin d'aplicar estratègies de resolució de problemes, d'aprendre a pensar i de tècniques d'estudi..., per tal de dur a terme aprenentatges significatius.
• Fer-lo conscient dels mecanismes que fa servir per aprendre i assolir coneixements.
• Avaluacions adaptades i diversificades; promoure que faci autovaloracions, que planifiqui el treball que ha de fer i com ha de fer-lo.
• Reforçar-li aspectes com la dedicació, l'esforç i el desig de millorar.
• Fer servir més el reforç positiu que el negatiu.
• Afavorir situacions de treball on se'n surti amb èxit per tal de millorar l'autoestima.
• Procurar que estableixi relacions personals amb el grup, per tal d'afavorir una integració escolar positiva.

Aportacions de formació en el marc de pràctiques

Per tal de tancar la setmana,  aporto diverses entrades significatives d'aquests dies. En aquesta primera entrada m'agradaria parlar de la meva estada en les 13nes Jornades d'Intercanvi d'Experiències Educatives de les escoles de la zona on es situa l'EAP des d'on situo les meves pràctiques. 

Aquesta proposta va ser organitzada pel CRP (Centre de Recursos Pedagògics) de Sant Celoni, i va consistir en la presentació d'una xerrada a mà de Daniel Cassany sobre llengua i la importància de l'escriptura, així com del canvi que suposa amb la introducció de les noves tecnologies com a instrument quotidià i essencial de comunicació. Des del meu punt de vista, va resultar una conferència molt útil i fàcil de seguir, sobretot per l'experiència i la dialèctica del conferenciant. Cassany és mestre de la UPF (Universitat Pompeu Fabra) i ha realitzat diverses investigacions i estudis sobre la llengua i el seu ús. Recomano que feu una ullada a la seva biografia, la qual és molt completa, i entreu dins els seus treballs, molt representatius i dels quals es poden extreure moltes idees que s'endinsen dins el món de l'educació i la psicopedagogia, doncs s'obtenen informacions que resulten molt aplicables com a coneixements propis i per realitzar assessoraments i orientacions sota una base estudiada i fiable. Les pàgines cercades són:

Articles D. Cassany i Biografia D. Cassany

A continuació, es van realitzar xerrades simultànies sobre diferents propostes posades en pràctica per diverses escoles de la zona. Em va semblar molt interessant la presentació d'un material creat per unes mestres d'E.Especial per tal de fer arribar la llengua de manera contextualitzada i pràctica a l'alumnat. Per tal que us apropeu una mica a les idees de les autores, un dels seus objectius era capacitar amb aquest material a tot l'alumnat, sobretot a aquell que té més dificultats, per quan surti al carrer (a través dels rètols, cartells...), quan vagi al cinema (a través de les entrades), etc. Penso que és un bon material format per textos de comprensió lectora funcionals que permeten arribar d'una manera més propera i amb sentit i significat. Podeu fer una ullada a: Edicions l'Àlber: A la Carta

També es va presentar un projecte d'escriptura creativa, el qual em va agradar molt, sobretot per la metodologia seguida i els bons resultats que s'obtenen amb els alumnes, doncs troben una motivació i un treball interessant a realitzar en conjunt amb els seus companys/es. D'aquesta manera, escriure té un sentit i un significat. També es van realitzar tres xerrades més, de les quals en destaco el treball d'expressió escrita que realitza una escola a través de la fotografia. La veritat, és que va resultar un matí de dissabte molt interessant, en el qual ens vam trobar molts mestres, psicopedagogs/gues, especialistes d'educació especial...   Anava a compartir aquest espai amb la psicopedagoga però per motius personals no va poder ser. Així doncs, li traspassaré les meves impressions, per tal que es faci una idea de tota la jornada. El programa de les diferents activitats va ser aquest: Programa Jornades Pedagògiques

Per acabar, m'agradaria adjuntar el PowerPoint que es va utilitzar en la Xerrada sobre Trets Dislèctics que vaig penjar fa uns dies. D'aquesta manera, podreu tenir de primera mà la informació que es va exposar i podeu comparar amb les meves impressions que vaig plasmar en aquest Blog. Us adjunto l'enllaç del Centre de Recursos Pedagògics, on trobareu PowerPoint presentat a la conferència, que és on haureu de clicar per descarregar-lo: CRP. Conferència Dislèxia

Primeres proves WISC-IV

Avui dimecres he començat a registrar els primers resultats de la prova WISC-IV en el CAS 3 - 4t. 

Després d'un temps passada la valoració i per tal de veure l'evolució en la progressiva reeducació del llenguatge, es veu com l'alumne està força motivat i segur de si mateix i les seves possibilitats. Estic molt contenta de la seva actitud. 

Comencem amb les primeres proves, les quals, en funció de l'esquema que vaig proposar en l'anterior entrada amb l'etiqueta WISC, descriuen el camp que analitzen. A tall de resum, i per veure ara directament quines activitats hem proposat avui, aquestes són:

• CUBS - CC, prova que valora el raonament perceptiu;
• SEMBLANCES - S, la qual valora la comprensió oral;
• DÍGITS, que valora la memòria de treball;

Abans de plasmar les meves impressions i els resultats, m'agradaria acabar de passar tota la prova completa i aleshores donar les meves argumentacions. No obstant, volia iniciar a aportar la trobada per tal de poder enregistrar la seqüència que hem realitzat per tenir temps i poder passar la prova d'una manera còmoda i distesa, sense la pressió del temps i, alhora, sense atabalar a l'alumne, fent que l'espai de trobada sigui amè i sense pressions. Demà continuarem des del punt que ens hem quedat, i sembla que l'alumne està motivat i amb ganes de seguir. 

Xerrades d'interès: "Estratègies pràctiques i recursos d'intervenció en l'alumnat amb trets dislèctics"

En aquesta segona i darrera entrada d'avui, m'agradaria compartir amb vosaltres les idees més importants d'aquesta xerrada, la qual contextualitzo amb el CAS 4- 3r ESO, el qual és un alumne que des de Primària està diagnosticat amb dislèxia i que porta gairebé tota la seva escolarització amb el seguiment per part de l'EAP i els agents involucrats. 

Al llarg de la setmana vinent, aportaré una mica l'història d'aquest alumne i com ara, a l'ESO, se li aplica un Pla Individualitzat en les diferents àrees. No obstant, l'actitud/ predisposició no és gaire positiva, per la qual cosa, el treball a l'aula és difícil, així com el consens amb el professorat - alumne. Ara estem treballant en temes d'assessorament i orientació en la darrera etapa de la obligatòria, però trobo molt útil saber quin ha estat la seva trajectòria, els recursos i eines utilitzats abans i ara, i com, s'ha fet el tractament de la dislèxia. 

Per entendre-ho millor, la meva formació en aquest trastorn és indispensable, i tot i tenir un bagatge comú, aporto les idees significatives de la xerrada:

• La dislèxia és un trastorn inesperat, perdurable i resistent al tractament. 
• La dislèxia és un trastorn neurològic, no visual. Es presenten problemes amb el llenguatge (lectura i escriptura). Per tant, és un trastorn lingüístic, no de lateralitat.
• La dislèxia és una dificultat, no una impossibilitat.
• L'ortografia natural s'hauria de contemplar fins a finals de 2n de Primària. A partir del Cicle Mig (3r Primària), caldria començar a treballar l'ortografia arbitrària.
• La història familiar és un dels factors de risc més importants.
• És molt important tenir en compte el criteri clínic. Quan hi ha una desviació alarmant, és moment d'intervenir-hi.
• Es produeixen fluctuacions de capacitat, doncs han d'invertir sempre un mateix i alt nivell d'esforç. Per aquest motiu, tenen dificultats per respondre a les exigències escolars en totes les àrees d'estudi.
• Cal proposar mesures d'accessibilitat en les tasques escolars (exemple: examens mixtes, perquè no hi hagi discriminació). Cal valorar la qualitat més que no pas la quantitat.
• És important treballar la consciència fonològica: "Entrenar a escoltar i sentir els sons de la parla. Ajudar-los a centrar l'atenció".
• És igual d'important que els mestres llegeixin molt als nens/es; les famílies poden realitzar la lectura modelada. El sistema o model analític de lectoscriptura ajuda molt més a aquest tipus d'alumnat.
• Alguns mites de la dislèxia que NO són veritat:
• L'escriptura en mirall és un símptoma de dislèxia.
• L'entrenament visual és un tractament per la dislèxia.
• La dislèxia és més freqüent en nens que en nenes.
• La dislèxia desapareix amb el creixement.
• Les persones dislèxiques són més intel·ligents.

Per acabar, us deixo un enllaç interessant de la ACD (Associació Catalana de la Dislèxia), de la qual és presidenta la ponent de la conferència, Neus Buisán:  www.acd.cat

Xerrades d'interès: TEA i alumnat amb dificultats llenguatge oral

Com us havia comentat, faré una aportació de les idees principals de les xerrades a les quals he anat assistint al llarg d'aquest període. 

En aquesta primera entrada, i fent referència al SeuSeminari sobre Trastorns del llenguatge i dificultats d'aprenentatge, concretament l'autisme, m'agradaria aportar el vídeo de la ponència per part de Ramon Duch i Almo, que és qui va conduïr aquest espai de traspàs d'idees vitals i la seva experiència amb aquest tipus de trastorn. 

He de dir, i contextualitzant en el CAS 2- P4, que tot i l'alumne no té diagnosticat TEA, va mostrar molts signes des dels inicis de la seva escolarització i, per la relació amb les dificultats per accedir al llenguatge i la gran quantitat de recursos útils que s'empren amb el llenguatge augmentatiu, penso que és interessant aportar les idees i poder adaptar les opcions a cada cas. Alguns dels recursos que s'aporten des de la ponència són aplicables al cas i permeten ajudar a avançar en la disfàsia per part de l'alumne. 

He volgut esperar a que el vídeo estigués disponible per poder compartir-lo amb vosaltres:

Activitats a la Xarxa Territorial » Vídeo del seminari sobre autisme. Cicle SEUminaris del Màster en Dificultats de l’Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge

   

                       

Algunes de les idees que trobo interessants amb els TEA i amb alumnat que té en concret problemes de comunicació i accés al llenguatge oral són:

• Que un nen no parli, no significa que no es comuniqui:
• Cal comprendre el comportament del nen autista, així com de l'alumnat amb dificultats, abans de pretendre transformar-lo o eliminar-lo. En aquest sentit, hi ha una predisposició a que l'alumnat TEA mantingui "manies" posant smepre objectes de la mateixa manera. En el cas que porto, l'alumne sempre té obsessió amb no embrutar-se, cada cop que s'embruta una mica, necessita anar a rentar-se ràpidament, del contrari es posa molt nerviós;
• En el nostre acompanyament hem d'intentar introduir la confiança;
• S'han de valorar els contextos i no només les característiques i necessitats del nen/a.
• És interessant proporcionar fotografies dels seus interessos (exemples: dibuixos animats, música que els agrada a  través de l'ordinador, etc).
• Pot resultar molt útil la creació d'un horari hipervinculat (proposta TIC)
• Més que la realització de proves psicomètriques, és més útil tenir en compte per la valoració i la proposta d'estratègies, l'observació i l'acompanyament.
• És molt important un context de referència proper, amb persones de referència específiques.
• Resulta molt important el treball en equip amb la família, així com l'habilitació d'un petit espai propi amb els professionals adients.

WISC - IV. CAS 3 - 4t

La prova WISC - IV és una prova que he seguit de prop en el transcurs del Pràcticum I en el seguiment de diversos casos per part de la psicopedagoga. Veieu etiqueta WISC.

Definició prova/ Escales que analitza: 

El WISC-R y su reciente actualización el WISC-IV, constituyen las pruebas de Inteligencia más conocidas y utilizadas por parte de los diferentes profesionales de la salud y educación infantil. La primera publicación de la escala tal como la conocemos, se remonta a 1.974, 25 años después de la publicación original del WISC de la que se derivó.

Ambas pruebas son de aplicación individual y en el caso del WISC-R, nos permiten obtener puntuaciones en tres escalas: la verbal, la manipulativa y la total. Las escalas verbal y manipulativa se identifican, según el modelo aportado por Wechsler, con las dos formas principales de expresión de las capacidades humanas (Inteligencia). La tercera escala o Escala Total representa un índice global obtenido a partir de las dos escalas anteriores.

Ara, amb el seguiment del CAS 3- 4t, utilitzarem aquesta prova per tal de poder realitzar un procés de revaloració del seguiment que està fent l'alumne després de les recomanacions i orientacions donades al voltant d'una reeducació del llenguatge. Alhora, existeix una prova novedosa, de la qual s'estan formant des de l'EAP, i que també valorem de tenir en compte en el present cas (prova DN-CAS). Estic molt contenta perquè per primera vegada, i després de molts processos d'observació i anàlisi, mantinc la tasca de ser l'encarregada de passar aquesta prova i fer-ne la valoració conjunta junt la psicopedagoga. Per tant, tinc el repte d'interioritzar molt bé els procediments per tal de disposar de les eines que tant he observat amb la psicopedagoga.

Per tal que us familiaritzeu amb el funcionament i la interpretació de la prova, us animo a entrar en el següent enllaç: Interpretación del WISC - IV

Coordinació treball logopèdia - Cas 2 / P4

M'agradaria aportar diferents entrades, doncs al llarg d'aquesta setmana s'han realitzat diferents trobades per tal de seguir amb el treball dels casos. Alhora, d'aquí una estona penjaré les idees principals i les reflexions de la xerrada sobre la dislèxia, a la qual vaig assistir fa dos dies, dijous 11 d'abril. 

En aquesta entrada concretament parlaré de com avança el seguiment amb el CAS 2, alumne de P4 amb disfàsia. Després d'engegar el servei de logopèdia, que al final es realitza des de l'escola per part d'una professional del centre que es va recomanar a la família, comentem impressions amb la professional per tal de veure com veu l'evolució i en quin punt el situa. 

Al igual que ens comentava el CDIAP, la família té una estructura peculiar i una organització personal que no beneficia al nen. No se'l motiva per la parla, se li dóna allò que demana per senyals, alhora que no hi ha un contacte amb l'entorn proper gaire fluïd. Des de logopèdia, proposàren a la mare que realitzés amb el nen unes fotografies d'accions concretes qüotidianes de les rutines a casa. Per exemple: "En Pere esmorza", tenint així imatges properes amb agents familiars, com és en Pere, el seu germà gran. Tot i la demanda, el treball va trigar molt a arribar a mans de la logopeda, fet que mostra com costa fer el treball escola - casa. Amb aquestes imatges es pretèn que l'alumne tingui uns referents d'imatge més propers per tal de potenciar el llenguatge. Tot i així, i quan es van aconseguir les imatges, el nen no va reaccionar bé, per la qual cosa, s'han seguit amb les imatges generals d'accions, sense contextualitzar-les en l'àmbit proper (imatges tipus Pictogrames). 

Pel que fa als avenços, el infant repeteix les paraules que se li proposen en un context proper, però cal insistir-hi i fer-li veure la importància. Les reprodueix sense obtenir una repetició totalment fidel, però ja és un avenç important. Quan parla, reprodueix un parafraseig intel·ligible, per la qual cosa s'està intentant que inicïï la reproducció pròpia de paraules significatives, per tal que vagi deixant el parafraseig i doni importància al llenguatge oral i al significat de les paraules. Ahir, vam realitzar una sortida a l'entorn, i va ser una gran descoberta per ell mateix, doncs estava molt motivat i els elements de la natura van ser un gran avenç per tal de potenciar paraules com "salta", "tronc", "flors", "gespa", "abella"; i conjunts de dues paraules: "vinga, vine!"... Emocionalment, està molt millor que a inicis de curs, de manera que tots aquests elements són molt importants a tenir en compte per tal de valorar i anar creant un ideari de cara al PI de l'any vinent (darrera fase proposada en el projecte d'aquest cas). La psicopedagoga em comentà com ahir anava a coordinar amb el CDIAP tot el tema que acrediti formalment la valoració de disfàsia, tema important pel CREDA.

D'aquí una estona, segueixo amb les aportacions del CAS 3, així com amb les idees i reflexions de la xerrada sobre la dislèxia.

Xerrada "Estratègies pràctiques i recursos d'intervenció en l'alumnat amb trets dislèctics"

Aquest dijous assistiré a una xerrada molt interessant al voltant de la dislèxia. Intentaré fer un resum de les idees clau, de la mateixa manera que traspassaré la informació significativa del SEUseminari de fa diverses entrades. D'aquesta manera, aportaré informació d'interès sobre dos temàtiques que contemplo en els casos que treballo: TEA i Dislèxia. També, en el marc del TEA, a finals de maig es realitza al CEE M. Montero de Granollers, unes jornades de formació pedagògica amb professionals vinculats directament amb aquest alumnat. També assistiré i podré seguir compartint experiències a través del Blog.
 

Pictocuentos: una nova eina per ajudar a les dificultats d'expressió relacionades amb el llenguatge oral

Dins la recerca de materials útils pel cas 2, i complementant amb el Pictotraductor, el qual vaig explicar a la entrada del 17/2: Cas EI - IDEA i Pictotraductor , ara han creat Pictocuentos. Aquesta eina parteix de la motivació del món dels contes a través de l'ús de pictogrames. D'aquesta manera, es pretén ajudar a les persones a comprendre millor el seu entorn, alhora que es permet estimular i exercitar tots els aspectes relacionats amb el llenguatge. Us annexo dos imatges representatives. La primera, de la portada que us trobareu al inici de la web. La segona, una captura d'una imatge del conte "Ricitos de oro", amb els pictogrames i la tipologia d'ús que en fan. Espero que us agradi! 

Podeu accedir-hi a través del link: http://www.pictocuentos.com/ 

Coordinació casos

En la trobada d'avui hem organitzat una mica més en quin punt estem després de Setmana Santa en cadascun dels casos. Alhora, he seguit els casos de l'escola i el seguiment que s'està fent, fet que fa que vegi una gran varietat de casos i de tipologies d'actuacions per la seva avaluació i assessorament.

Cas 1 - P2. Fita: Orientació vers permanència etapa 0-3 ó pas a etapa 3-6: 

Pactem una proposta de data per tal de poder dur a terme una reunió amb la família de l'alumne de P2 i comentar els resultats de la prova Battelle. El dia serà el proper dilluns, 29 d'abril, tot i que està subjecte a possibles canvis. D'aquesta manera, hi ha prou temps per tal de poder recollir les informacions necessàries i fer un bon registre per comentar. En la presa de contacte amb la mare, se li proposa que els ítems siguin valorats per la família, així com per la tutora de la LLI, la qual també té una visió de les fites del infant en un altre ambient. A part del servei CDIAP, s'ha iniciat un treball des del servei CEIB, el qual treballa la estimulació sensorial. Aquest centre va ser una de les propostes recomanades i també serà un ambient a tenir en compte per tal d'acabar el procés valoratiu i tenir unes dades fiables de cara a l'assessorament i el registre del present curs. En el Pràcticum I vaig registrar com a Xerrada d'Integració Sensorial, el treball d'aquest centre. 

Veure etiqueta Xerrada I.S. ó entrada: http://practicumdescobrintpsicopedagogia.blogspot.com.es/2012/11/xerrada-integracio-sensorial.html

Cas 2 - P4. Fita: Orientació serveis útils davant disfàsia i pautes PI:

S'acaba de fer la demanda al servei CREDA (Centre de Recursos per a Deficients Auditius). Aquest centre atèn a alumnat amb greus dificultats d’audició, llenguatge i/o comunicació que interfereixen en el seu desenvolupament personal, social i curricular. 

Per tal de saber més d'aquest centre, entreu a: XTEC. Informació CREDA

S'està treballant tot el tema acreditatiu oficial que faci constar disfàsia per part del CDIAP. En una nova entrada faré constar la recerca de materials útils per a la seva aplicació a l'aula que estic realitzant.

Cas 3 - 4t. Fita: Assessorament problemes reeducació llenguatge:

Després de la reunió sobre una necessària reeducació del llenguatge i l'assessorament de centres, ens endinsem en afrontar activitats complementàries per tal d'avaluar ajustos en funció del treball que s'ha anat duent a terme en reeducació del llenguatge. Estem valorant tenir com a elements la prova DN-CAS i/o WISC, i veure quina ha estat la evolució i poder tancar l'assessorament d'aquest curs. 

Cas 4 - 3r ESO. Fita: Orientació vers la opció més adequada -PQPI o 4t ESO amb adaptacions:

S'està treballant en l'assessorament vers un PQPI, tot i que hi ha reticències per part de la família. S'ha fet el traspàs de les proves realitzades en l'anterior fase i s'està valorant la implicació per part de l'alumne (aplicació elements contractes pedagògics). Hi ha un treball d'orientació important que ha d'anar completant-se al llarg d'aquest darrer trimestre, per tal d'afrontar 4t d'ESO o altres opcions. Per tal de contextualitzar el present cas, faré una entrada explicativa de la seva evolució des de que se li va detectar dislèxia a la Primària i quin ha sigut el camí des de l'EAP i les escoles.

Prova Battelle - Cas 1

Hem començat el contacte vers la continuïtat dels casos. Avui ens hem centrat en el cas 1, l'alumne de P2. Dins les activitats i tasques d'avaluació i  intervenció plantejades, anem a completar les informacions de les quals disposem a través del qüestionari o inventari de desenvolupament de Battelle. D'aquesta manera, podrem contrastar les dades d'observació amb les aportacions dels pares. Aquesta prova ens permetrà acabar de situar les habilitats del infant en l'àrea personal i social, adaptativa, motriu, comunicativa i cognitiva. 

Per tal que podeu familiaritzar-vos amb la prova, us passo un link explicatiu que està força bé:

https://sites.google.com/site/bayleybogota/evaluacion-2/test-2

Aquest divendres acabarem de concretar entrevista amb la família per tal de poder contrastar dades i emprar aquest qüestionari com a guia per poder enregistrar-ho. 

Per últim, m'agradaria comentar com al llarg d'aquests dies aniré etiquetant cada entrada al Blog en funció de cada cas, és a dir, quan parli del cas 1, cas 2, cas 3 i cas 4. Alhora, posaré el curs de cada cas, així serà més visual. Penso que serà més fàcil fer el seguiment per part de tots al voltant l'evolució de cada cas.

Fins divendres!

Inici oficial Blog Pràcticum II

Ara ja és oficial que es pot seguir utilitzant aquest Blog, on he recollit totes les experiències del Pràcticum I, per tal de relatar el seguiment del segon període de pràctiques. No obstant, i com ja he explicat en anteriors entrades, des del gener he anat realitzant les sessions de pràctiques que corresponen a aquest segon període,  doncs els casos necessiten d'aquesta continuïtat per tal d'anar avançant en els processos d'avaluació, intervenció i assessorament/ orientació psicopedagògica. 

En aquest nou període, comparteixo aula amb diferents companys/es que també realitzen el seu segon període de pràctiques. Us animo a que feu una ullada del meu Blog i us familiaritzeu amb tot el treball que he anat realitzant. A tall de resum, em centro dins l'àmbit escolar, i concretament focalitzo el meu treball de pràctiques en l'anàlisi i seguiment de 4 casos, cadascun d'ells corresponent a una etapa diferent educativa, per tal d'assolir una visió globalitzadora del rol d'un psicopedagog/a i establir paral·lelismes en la manera de procedir i d'assumir cadascun dels reptes que es plantegen en cada etapa. En la darrera entrada, corresponent al mes de Març, vaig nombrar els 4 casos en els quals centro el meu treball, així com els tipus d'intervencions que s'abarquen des de cada cas. 

Veieu entrada: http://practicumdescobrintpsicopedagogia.blogspot.com.es/2013/03/finalitzacio-curs-accio-tutorial.html

Us poso la meva proposta metodològica, per tal que veieu com estructuro els casos a través del seguiment de 4 fases cabdals per el seu tractament. 

FASE 1 :  Anàlisi i reformulació conjunta de la demanda d’avaluació psicopedagògica DATES: Gener – Febrer 2013 HORES: 18

Objectius: ü Iniciar una primera presa de contacte a través de processos d’observació general de cada cas en el context aula, pati... (entorn proper d’escolaritat). ü Treballar conjuntament la demanda i les dificultats específiques trobades amb els agents vinculants necessaris. Destinataris/àries i agents directes: Cas 1: Alumne, pares, mestra tutora, directora LLI, psicopedagoga EAP Cas 2: Alumne, mestres tutores, mestra d’E. Especial, psicopedagoga EAP Cas 3: Alumne, mestres tutores, psicopedagoga EAP Cas 4: Alumne, tutora INS, coordinadora pedagògica INS, psicopedagoga INS, psicopedagoga EAP

ACTIVITATS, TASQUES PRESENCIALS I AGENTS INVOLUCRATS*

Cas 1 – P2 (etapa 0-3): -       Reunió directora LLI – psicopedagoga: traspàs oral de la situació actual i la evolució en el centre per tal de situar i tractar la demanda. -       Trobada pares – psicopedagoga: traspàs oral de la situació actual i evolutiva, per tal de veure com viuen l’estada a la LLI i tenir una primera presa de contacte abans de recollir informació de forma més sistemàtica. Cas 2 – P4 (etapa 3-6): -       Reunió CAD: traspàs oral sobre informació del cas des de la seva entrada a l’escola i del diagnòstic realitzat l’any anterior (TGD). -       Reunió tutores - psicopedagoga: traspàs d’informació del cas a l’aula per tal de contextualitzar el seguiment de la demanda. Cas 3 – 4t (etapa 6-12):   -       Reunió tutores – psicopedagoga: traspàs d’informació de les dificultats de llenguatge observades a l’aula i en l’entorn més proper per tal de situar la demanda per part de les tutores. Cas 4 – 3r ESO (etapa 12-16): -       Reunions amb tots els agents del INS nombrats: Situació del cas, raonament de la demanda de seguiment i traspàs d’informació.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

ü  EN TOTS ELS CASOS: ü  En tots els casos s’ha fet servir la comunicació oral per tal de poder traspassar la informació i les impressions dels agents sobre el punt de partida de les dificultats que s’observen i situar/ contextualitzar la demanda i poder afavorir processos de reformulació.. Es proposen pautes d’entrevista amb la família.

INDICADORS D’AVALUACIÓ

ü Confrontació d’idees plantejades oralment amb aquelles explícites en el document de demanda de valoració psicopedagògica a través de trobades amb el professorat i altres agents vinculats i mencionats. ü Observacions a l’aula, pati, relació amb petit i gran grup, i amb els/les mestres.

FASE 2 :  Planificació i posada en pràctica de les actuacions de recollida d’informació DATA: Febrer – Març 2013 HORES: 10

Objectius: ü Recollir informació detallada d’agents vinculants a cada cas (escola, família, CDIAP, etc) després d’haver realitzat un primer contacte en la primera fase. ü Establir coordinacions i entrevistes amb els agents involucrats en cada cas ü Establir les proves, materials, activitats, propostes.., que es considerin oportuns/es per tal de poder passar en cada cas. Destinataris/àries i agents directes: Cas 1: Psicopedagoga EAP, CDIAP, família i professionals propers (professorat...) Cas 2: Mestres tutores, psicopedagoga EAP, CDIAP Cas 3: Mestres tutores, psicopedagoga EAP Cas 4: Coordinadora pedagògica INS, psicopedagoga INS, psicopedagoga EAP

ACTIVITATS, TASQUES PRESENCIALS I AGENTS INVOLUCRATS*

Cas 1 – P2 (etapa 0-3): -       Recollida d’informació a través de l’expedient mèdic i escolar: família i             psicopedagoga. -       Reunió professorat – CDIAP – psicopedagoga: traspàs del seguiment en el             centre CDIAP i quina ha estat la evolució. Cas 2 – P4 (etapa 3-6): -       Recollida d’informació a través de l’expedient escolar: escola – psicopedagoga. -       Reunió tutores – CDIAP – EAP – mestra E.E: coordinació informacions entre tots els agents. Cas 3 – 4t (etapa 6-12):   -       Recollida d’informació a través de l’expedient de canvi d’escola per part de la psicopedagoga i l’escola. També es valoraran les produccions fetes a l’aula en les diferents àrees. -       Observació a l’aula del cas per part dels mestres a través dels indicadors Prodiscat, per tal de descartar possible dislèxia a causa dels problemes de llenguatge formulats a la demanda. Cas 4 – 3r ESO (etapa 12-16): -       Recollida d’informació a través de l’expedient d’escolaritat i el treball des de l’EAP des de la Primària. Tasca de la psicopedagoga. -       Observació a l’aula del cas per part dels mestres a través dels indicadors Prodiscat, per tal de tornar a valorar els ítems de dislèxia i contrastar dades. -       Reunió mare – coordinadora pedagògica – psicopedagoga institut – psicopedagoga EAP: coordinació sobre l’evolució i la documentació.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

ü  EN TOTS ELS CASOS: ü  Entrevistes amb els agents vinculants especificats. ü  Coordinacions amb els especialistes i professionals mencionats. ü  ESPECÍFICAMENT: ü  Cas 1à Inici de recull informatiu a través dels instruments següents: anamnesi,       recull Battelle, qüestionari d’Avaluació EI. ü  Cas 2à Ús de materials de recull d’informació. ü  Cas 3 i 4 à Ús de qüestionaris donats els antecedents i problemàtiques       comentades en el llenguatge.

INDICADORS D’AVALUACIÓ

ü Registre de les dades aportades pels agents entrevistats. ü Registre de les informacions rellevants en les coordinacions de cada centre.

FASE 3 : Planificació d’actuacions específiques d’avaluació i intervenció                                                                 DATA:  Març – Abril 2013 HORES: 30

Objectius: ü  Realitzar un seguiment individualitzat de cada cas a través de la proposta de proves, materials, qüestionaris.., idonis per avaluar cada cas. ü  Revisar, afegir o adaptar les proves, materials, activitats, propostes.., que es considerin oportuns/es, en funció d’observacions individuals en la pròpia avaluació. ü  Establir coordinacions i entrevistes amb els agents involucrats en cada cas. ü Establir processos d’orientació/assessorament al professorat i família dels casos. ü  Pactar conjuntament unes determinades pautes i estratègies d’actuació. Destinataris/àries i agents directes: Cas 1: Psicopedagoga EAP i tutora LLI Cas 2: Mestres tutores, psicopedagoga EAP, mestra E. Especial, CDIAP Cas 3: Mestres tutores, psicopedagoga EAP Cas 4: Coordinadora pedagògica INS, psicopedagoga INS i EAP, tutora alumne.

ACTIVITATS, TASQUES PRESENCIALS I AGENTS INVOLUCRATS:

ACTIVITATS I TASQUES D’AVALUACIÓ:* Cas 1 – P2 (etapa 0-3): -     Activitats d’anàlisi observacional i interacció amb l’alumne. Aquestes activitats      es realitzaran conjuntament per part dels agents nombrats amb el suport de      materials d’avaluació. Cas 2 – P4 (etapa 3-6): -     Activitat d’anàlisi observacional al pati i l’aula, de forma individual, en petit i gran        grup. Aquest anàlisi es realitzarà conjunt entre les tutores i la psicopedagoga. -     Reformulació d’objectius a través dels nivells marcats pel inventari IDEA, junt      l’especialista EE, les tutores i la psicopedagoga. Cas 3 – 4t (etapa 6-12):  -     Activitats d’avaluació relacionades amb el llenguatge per tal d’analitzar      individualment les dificultats per part de la psicopedagoga. -     Activitats d’avaluació relacionades a detectar possibles dificultats     optomètriques per part de la psicopedagoga. Cas 4 – 3r ESO (etapa 12-16): -     Activitats d’avaluació per tornar a avaluar i comprovar avenços i/o dificultats en      les diferents escales cognitives, especialment de llenguatge i procediments.      Aquest treball es realitzarà per part de la psicopedagoga EAP en coordinació      amb psicopedagoga INS. ACTIVITATS I TASQUES D’INTERVENCIÓ:* Cas 1 – P2 (etapa 0-3): -     Coordinació amb el CDIAP, LLI (tutora i directora), després de l’avaluació i dels      resultats observats en els qüestionaris, en confrontació amb les observacions. -     Confrontació d’idees i assessorament a la família vers l’opció més adequada      per tal de prendre una progressiva decisió (permanència, o no, etapa 0-3). Cas 2 – P4 (etapa 3-6): -     Coordinació centre – CDIAP vers el plantejament d’unes necessitats      específiques (logopèdia) en funció de les observacions i el treball realitzat des      de la seva entrada escolar.  -     Confrontació d’idees vers el diagnòstic de l’any anterior en TGD i la orientació      cap a una disfàsia i trets TEA al llarg de la seva evolució. Acord en la demanda      del servei CREDA per dificultats en el llenguatge (disfàsia). -     Cerca de materials i recursos relacionats amb les dificultats de llenguatge per tal      d’adaptar a l’aula (tècniques augmentatives), així com altres tècniques. -     Assessorament vers un conjunt d’estratègies metodològiques i adaptatives a      l’aula (treball estimulació del llenguatge). -     Entrevista amb la família per part de la mestra E.E, tutores, psicopedagoga:      traspàs de tota la informació per tal de replantejar com es pot dur a terme per      part de la família i com es pot ajudar de forma externa, en funció dels recursos. Cas 3 – 4t (etapa 6-12):  -     Entrevista amb els tutors per treballar una reeducació del llenguatge i fer cerca      vers un servei extern adequat i l’orientació vers unes pautes d’actuació a l’aula      per facilitar el llenguatge escrit. -     Reunió amb la família per tal de fer un traspàs informatiu dels acords presos en      funció de les observacions i les activitats d’avaluació realitzades. Cas 4 – 3r ESO (etapa 6-12):  -     Traspàs dels resultats de les activitats d’avaluació, així com d’altres      observacions per part de la tutora, coordinadora pedagògica i       psicopedagogues. -     Reunió amb la família per tal d’enfocar l’assessorament vers la post-obligatòria,      així com estratègies per pactar amb l’alumne, possibilitat de treballar els      contractes pedagògics.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

ü  Cas 1à Seguiment de recull a través dels instruments següents: anamnesi,       recull Battelle, qüestionari d’Avaluació EI. ü  Cas 2à Qüestionari IDEA (Inventari D. Espectre Autista) i materials         augmentatius per fomentar l’ús del llenguatge. Materials i recursos relacionats       amb el llenguatge, TEA i  Kinesiologia o Brain Gym. ü  Cas 3à  Proves perceptives, prova ACL-3 (comprensió lectora), proves         individualitzades (còpia, dictat, expressió escrita, etc). ü  Cas 4 à Prova WISC

INDICADORS D’AVALUACIÓ

ü Resultats de les proves i qüestionaris ü Observacions realitzades per part de la psicopedagoga i els agents. ü Raonaments que s’emeten per part dels agents directes i vinculants.

FASE 4 : Establiment d’un procés de seguiment per realitzar els ajustos en la resposta educativa DATA: Abril – Maig/Juny 2013 HORES: 30

Objectius: ü Crear un document de registre de les decisions preses vers la permanència un any més en l’etapa 0-3 (Cas 1). ü Anar configurant el PI (Pla Individualitzat) amb previsió al proper curs (Cas 2). ü Realitzar ajustos i fer seguiment de les decisions preses (Casos 3 i 4). ü Programar seguiment dels casos treballats al llarg del present curs. Destinataris/àries: Cas 1: Psicopedagoga EAP, pares, CDIAP, LLI Cas 2: Mestres tutores, psicopedagoga EAP, CDIAP, mestra d’E. Especial Cas 3: Mestres tutores, psicopedagoga EAP       Cas 4: Coordinadora pedagògica INS, psicopedagoga INS, psicopedagoga EAP

ACTIVITATS, TASQUES PRESENCIALS I AGENTS INVOLUCRATS*

Cas 1 – P2 (etapa 0-3): -     Creació d’un informe de registre vers la presa de decisió enfront la preinscripció      en una etapa, o altra, en funció de tot l’anàlisi conjunt realitzat. Cas 2 – P4 (etapa 3-6): -     Seguiment a través dels serveis triats/ en demanda i de les adaptacions      metodològiques a l’aula emprades. -     Cerca de materials i recursos relacionats amb les dificultats de llenguatge i      TEA, per tal d’anar elaborant el seguiment del PI. -     Activitats d’anàlisi presencial sobre la idoneïtat d’estratègies i adaptacions      pactades en el PI. Cas 3 – 4t (etapa 6-12):  -    Activitats complementàries per avaluar possibles ajustos en funció de les seves       capacitats actuals en línia amb la reeducació del llenguatge. Cas 4 – 3r ESO (etapa 6-12):  -    Activitats d’anàlisi presencial sobre la idoneïtat de les estratègies      metodològiques pertinents per part de l’IES i les adaptacions pactades. -    Seguiment en les opcions preses vers la post-obligatòria i la possible tria PQPI      (Programa de Qualificació Professional Inicial).

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

ü  Cas 1à Informe de continuïtat, o no, d’etapa per part de l’EAP. ü  Cas 2à Materials i recursos relacionats amb el llenguatge, TEA, Kinesiologia. ü  Cas 3à Possible ús de la prova DN-CAS . ü  Cas 4à Anàlisi estratègies emprades i nivells de col·laboració per part de tots       els agents, inclòs el propi alumne.

INDICADORS D’AVALUACIÓ

ü  Observacions sobre la utilitat, o no de les estratègies i serveis proposats. ü  Seguiment de les propostes de serveis demandats, com ara el CREDA (cas 2).