Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CAS 1- P2. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CAS 1- P2. Mostrar tots els missatges

dissabte, 25 de maig del 2013

Conclusions finals


Avui finalitza el període d'aportacions al Blog de manera oficial i donat tot el recorregut realitzat al llarg d'aquest període, m'agradaria comentar les meves conclusions i reflexions de tot el treball realitzat en aquesta  darrera etapa dels meus estudis de Psicopedagogia. 

* En primer lloc, i fent una mirada transversal a tot el recorregut realitzat, veig com el camí d'aquest segon Pràcticum no hagués estat possible sense una continuïtat des del Pràcticum I. La meva tria ha estat la del seguiment de casos des d'un EAP i, concretament, a partir de la tasca directa en els centres escolars. 
És per aquest motiu que he pogut veure com el pas d'un psicopedagog/a en les escoles i instituts segueix un horari i un calendari igual a aquell que es programa pels centres des del Departament d'Ensenyament, de manera que la tasca psicopedagògica s'adapta a aquest, tot i que, actualment, es veu reduït en l'atenció als centres per la gran demanda i les retallades que tant s'estan emprant a l'educació pública. Aquesta situació em va preocupar una mica a l'inici de les pràctiques, però gràcies a l'empemta, les ganes d'aprendre i, sobretot, a les oportunitats i aportacions de la meva tutora de pràctiques, tot el treball que he exposat en el present Blog ha estat possible. Així doncs, per tal de poder adaptar les pràctiques i aprenentatges i poder crear un projecte que contemplés una visió global de la tasca psicopedagògica en les diferents etapes, vam decidir que la tria de diversos casos podria resultar molt més enriquidora, al mateix temps que em permetria poder veure diferents realitats i poder establir una comparativa de casos amb necessitats i dificultats  diverses. 

Una de les modificacions més importants del meu pla de treball ha estat la tria d'un cas nou que no contemplava en el pla de treball dissenyat en el Pràcticum I. Quan la psicopedagoga que em tutoritza em comentà la tasca avaluativa i assessora que desenvolupava en les Llars d'Infants Municipals al voltant de casos amb necessitats educatives específiques, em va interessar molt com es projectava aquest treball i de seguida vam veure com contemplar el seguiment d'un cas d'aquesta etapa podria fer-me veure una nova realitat de la tasca que realitzen per part de l'EAP en centres d'Ed. Infantil de primera etapa (0-3anys). L'objectiu és poder facilitar, orientar i començar un seguiment vers la segona etapa d'Ed.Infantil (3-6 anys), és a dir, aquella que s'inicia en una escola. D'aquesta manera, vaig triar pel projecte un dels dos casos que havia proposat de Secundària, junt el present cas de 0-3 anys, el cas de l'etapa 3-6 anys i el cas de l'etapa 6-12 anys. Analitzant cada cas, veig com l'enriquiment que he anat realitzant en cadascun d'ells ha sigut molt profitós i continu. 

La creació de 4 fases que parteixen des de l'anàlisi i treball d'una demanda fins al treball d'avaluació, intervenció i assessorament/ orientació han estat presents en tots els casos, veient com el treball psicopedagògic s'orienta sota unes mateixes bases i principis d'atenció compartida entre tots els agents, de la importància de les observacions i tasques dels alumnes, de la tria de materials avaluatius en funció de les observacions, de la importància de les reunions, coordinacions i, sobretot, de l'esperit professional per tal de poder acompanyar i facilitar a cadascun dels casos una adaptabilitat a les seves necessitats actuals. 

** En segon lloc, m'agradaria dir com cada cas m'ha aportat nous coneixements, doncs observades i analitzades les arrels de les dificultats, m'han obert les portes a crear un camp d'investigació a partir de la cerca de formació, i, alhora, de la creació de materials en alguns d'aquests casos. D'aquesta manera, en el Blog he anat aportant totes les xerrades, jornades d'intercanvi professional, vídeos, articles, cerca de materials online... que he trobat interessants per tal de compartir amb tots els companys/es. Les temàtiques que he analitzat a fons han sigut la dislèxia, disfàsia, autisme (TEA); així com he anat aportant idees i reflexions d'altres temàtiques i trastorns, tals com el TDAH, la temàtica de la integració sensorial; materials com el referent augmentatiu del llenguatge, els pictogrames, pictocuentos...; he aportat els meus coneixements en les proves que he pogut observar i analitzar, com el WISC-IV, una iniciació al DN-CAS, CARAS, ACL, IDEA, Battelle, etc. I, també, he proposat alguns centres d'interés pel seu treball en relació amb alguns casos, com per exemple el CEIB (Centre d'Estimulació Infantil Barcelona). De la mateixa manera, haig de dir que els materials i aportacions de tots i totes han estat molt adients i útils. 

En els casos del meu projecte he pogut veure i implicar-me directament amb la tasca psicopedagògica i, personalment, m'han permés poder veure diferents tipus d'intervencions i assessoraments
1) En el primer cas (nen de P2, prematur, immaduresa motriu, verbal, etc.) he pogut veure i implicar-me en un assessorament vers la permanència un any més en l'etapa, després de realitzar tot un seguit de coordinacions, reunions, observacions i recull de taules, proves contextualitzades pel present cas.
2) En el segon cas (nen de P4, diagnosticat TGD, disfàsia i possibilitat trets autistes) he de dir que m'he involucrat en gran mesura, fent un seguiment des del primer trimestre i iniciant la tasca psicopedagògica del projecte a inicis del 2n trimestre de manera consistent. La creació d'un material augmentatiu del llenguatge a través d'una proposta sensoriomotriu ha sigut una de les aportacions que  considero rellevants a destacar. 
3) El tercer cas (nen de 4t Primària amb problemes llenguatge) m'ha permés poder implicar-me en un seguiment des de l'assessorament compartit realitzat i en el coneixement de la prova WISC a través de la seva aplicació per tal de veure en quin punt es troba després d'aquest procés i treball aplicat a l'aula amb el llenguatge. 
4) Per últim, el quart cas (nen de 3r d'ESO, dislèxia, poca motivació) m'ha facilitat veure el procés d'assessorament i orientació vers un PQPI i el món d'aquests programes, els quals eren força desconeguts per mi mateixa. Per tal d'apropar-me a la realitat de Secundària, vaig realitzar un curs de formació personal, on vam estar en trobada diferents professionals, molts d'ells psicopedagogs, la qual cosa em va fer poder compartir impressions i contextualitzar una mica més la vida en els INS, casos compartits, materials útils per tots i totes, etc. Aquest curs el vaig desglossar i comentar en els mesos de gener fins a març, quan el vaig finalitzar. Us enllaço la darrera entrada a tall de conclusió per tal que li feu una ullada: 

***En tercer i darrer lloc, vull acabar agraïnt sincerament tot l'acompanyament per part de la meva psicopedagoga de pràctiques, sense ella no hagués estat possible realitzar tot aquest any de pràctiques. El seu assessorament ha sigut molt important per mi, i veig realment com he aprés molt de la seva pràctica i de tots els materials, informacions, orientacions.., que ha anat aportant als diferents casos i a mi mateixa. 
També vull agraïr la tasca de la nostra tutora Palmira, la qual ens ha fomentat poder compartir experiències i aprenentatges a través de les entrades dels Blogs de tots i totes, de manera que penso ens hem enriquit a nivell compartit. 
Per últim, gràcies per tots els comentaris que heu anat realitzant en els posts que heu trobat interessants, és molt gratificant veure el seguiment que heu anat fent dels casos que he treballat. 

Vull comentar com, tot i acabar oficialment el Blog, aportaré alguna entrada més, sobretot aquella referent a la jornada TEA, a la qual assistiré dijous vinent i penso que serà d'interés per tots i totes.

dissabte, 4 de maig del 2013

Final fase 3 i fase 4. Cas 1 - P2. Reunió compartida d'acords.

El passat dilluns, 29 d'abril, tal i com vam acordar amb la psicopedagoga i la família, vam realitzar una reunió de traspàs d'informació a través dels resultats plasmats en la prova Battelle, com a eina essencial, complementat amb els altres documents de seguiment (anamnesi i qüestionari EI). Aquesta reunió es realitzà després de la coordinació amb els altres agents directes, els quals són la LLI i el CDIAP, principalment. En la reunió tenim en compte les valoracions d'aquests agents a través del qüestionari i de les aportacions que han donat vers la decisió de continuïtat, o no, en l'etapa 0-3. 

Aquesta confrontació d'idees es situa en el darrer punt de la 3a fase en aquest cas (activitats i tasques d'intervenció), i obre pas a la darrera fase i final del cas en aquest curs: fase 4, on es redactarà el informe final amb les decisions preses. 

En la reunió amb la psicopedagoga i la família, observem les puntuacions de cada escala de la prova Battelle, com s'ha registrat per part de cada agent, i si hi ha hagut variabilitat en les respostes donades. Veiem com LLI i família han puntuat de forma molt semblant, variant en algún ítem però de forma poc significativa. Valorem com l'evolució comença a ser progressiva, també apreciant amb els comentaris de la mare com la seva assistència al CEIB (Centre d'Estimulació Sensorial) està resultant una eina molt positiva en el infant i les seves descobertes motrius i lingüístiques. Ens comenta la mare com en el camí d'anada i tornada del centre, es mostra molt motivat i reprodueix paraules, moviments.., de la seva estada. També ens comenta com a nivell de menjar, està realitzant petites millores, aspecte que també li han comentat des de la LLI.

Fa poc s'ha iniciat en la representació de petites expressions fetes, emprant entonacions específiques que imita de l'adult. La seva vinculació amb el germà petit és molt estreta, per la qual cosa, li representa un incentiu per utilitzar el llenguatge. D'aquesta manera, comená a reproduir formulacions paraula - verb. Per exemple: nom del germà, vine! 

No obstant, valorem tot el conjunt de dades aportades pels diferents agents, al mateix temps que tot l'historial del infant, el qual s'ha sotmès a moltes operacions arran del seu naixement prematur, i que han produit anades i tornades en el seu desenvolupament global, tan a nivell motriu com cognitiu. La seva darrera operació va ser fa pocs mesos i va ocasionar moltes pors motrius i va fer recular amb altres aspectes que havien evolucionat de manera progressiva. A nivell de seguiment, el nen porta un retard aproximat d'un any, per la qual cosa el Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP), al mateix temps que la pròpia família, creuen que la permanència un any més podria resultar molt positiva per tal de seguir avançant com ara ho està fent, en un entorn proper i conegut per l'infant, com és la LLI. 

En la reunió posem sobre la taula tots aquests elements, aportant el nostre assessorament i orientació des de l'EAP (psicopedagoga i jo mateixa), i valorant com es podrien contemplar les dues opcions (permanència, o no), però que coincidim amb els altres agents i la família en facilitar aquest any més en un mateix entorn de confiança i avenços. La LLI comparteix la mateixa opinió que la psicopedagoga i jo mateixa. D'aquesta manera, quedem en aquesta decisió de permanència un any més i, per tant, en realitzar el document de registre de les decisions preses, element formal de la fase 4. Comentem amb la família la importància del registre de dades en la prova Battelle, per tal de poder tornar a passar-lo el curs vinent, i veure quina ha estat la evolució, en quina mesura s'ha anat realitzant, com ha afavorit la decisió presa i quins elements s'han adaptat/ millorat respecte on estem ara mateix. 

Per tant, es pacta una continuïtat del cas i un registre formal de la situació actual. Estic molt contenta del tractament que s'ha fet en aquest cas, així com dels alts nivells de col·laboració entre tots els agents involucrats. La família, alhora, sempre ha estat molt receptiva i coherent. El fet que la mare sigui mestra ha ajudat molt amb la seva contextualització i entesa de les necessitats del seu fill amb el pare. Tot l'entorn ha treballat de forma conjunta i han creat un marc comunicatiu i de consens òptim amb l'EAP. Jo mateixa he sentit la meva participació en el cas com una més i és d'agraïr.

divendres, 26 d’abril del 2013

Construcció Blog; Seguiment Casos i Materials; i, proves d'aprenentatge en el marc de pràctiques

Abans de comentar la present entrada, m'agradaria parlar dels canvis de format que he realitzat en el present Blog de pràctiques:

Fa dies que hi porto donant voltes, i volia donar-li un toc personal, que identifiqués la pàgina que empro de diari de pràctiques amb les experiències que estic vivint i, sobretot, que es capti l'essència del sentit i significat que estan tenint per mi mateixa tot el conjunt d'experiències i aprenentatges compartits amb la psicopedagoga i els agents de cada cas. Així doncs, veureu una imatge de capçalera que representa el camí que es descobreix dia a dia. La imatge de la formiga a la flor és representativa d'aquest significat i pot donar moltes interpretacions. Penso que el fet de personalitzar el Blog amb una imatge pròpia i escollida amb un sentit diu molt a la persona que accedeix a la pàgina, de manera que ja s'endinsa dins la temàtica del Blog i el seu significat. També he citat una frase cèlebre, la qual dóna un missatge positivista, una manera d'afrontar els dies amb energia, força i vitalitat. Penso que com a professionals de l'educació i futurs/es psicopedagogs/gues, aquest és el pensament que convé adoptar. Sempre hi ha moments difícils, però els missatges d'aquest tipus fan que vegis les coses d'una altra manera.  També veureu que hi ha dos pestanyes: entrades i fases/objectius. D'aquesta manera, i tot i haver posat en una entrada les fases i objectius, està més a mà el quadre dels casos del meu projecte, junt els seus objectius, fases, materials, tipus d'avaluacions... És una manera de tenir-ho més present i més accessible. Gràcies a la visió dels vostres Blogs vaig construint i millorant, penso que els resultats són fruit dels usos compartits de tots i totes.

Un cop comentat aquests aspectes de renovació del Blog, volia comentar com la setmana vinent realitzarem l'entrevista amb els pares del CAS 1- P2, per tal de comentar la prova Battelle i el traspàs de dades per part de la família i els professionals de la Llar d'Infants. També compartiré amb la psicopedagoga els resultats de la prova WISC-IV del CAS 3 - 4t. Totes aquestes tasques ja s'endinsen dins les darreres fases del pla de treball o projecte. Quan tingui el registre de les accions realitzades i els resultats, compartiré de forma més detallada els avenços i ho plasmaré molt visualment. 
Amb els altres dos casos seguirem continuïtat en funció de cada punt: 
CAS 2 - P4-> Valoració i plasmació activitats realitzades i iniciació PI. Aquest cap de setmana afegiré una entrada d'activitats cercades molt interessants pel cas (Brain Gym/ Kinesiologia).
CAS 4 - 3r d'ESO-> Seguiment coordinacions i entrevistes d'orientació i assessorament vers el curs vinent.

Per últim, m'agradaria comentar materials que descobreixo amb la psicopedagoga i amb els quals, realitzo aprenentatges compartits, alhora que assumeixo tasques de forma autònoma, un cop he observat, analitzat i après el funcionament i el perquè de la seva pràctica. Penso que són materials que podeu emprar i que estan molt bé per conèixer i ampliar coneixements. En aquest cas, parlo de la prova CSAT i CARAS. 

La primera, CSAT (Children Sustain Attention Task) consisteix en una prova que mesura la capacitat d'atenció sostinguda, de manera que és òptima pels casos que mostren manca d'atenció a les aules i possibilitat de TDAH. En funció de la demanda d'observació per part dels tutors/es, i un cop el/la psicopedagog/ga veu al nen/a i el contextualitza en tots els seus àmbits, és quan es creu convenient poder passar aquesta prova per tal de tenir un registre de resultats. 

La segona, CARAS consisteix en avaluar l'aptitud per percebre, de forma ràpida i correcta, semblances i diferències. És un complement útil per passar amb CSAT, però sempre depèn de les característiques de cada cas i de les observacions que es vulguin prendre com a complement avaluatiu. Per més informació:    http://web.teaediciones.com/CARAS-R-Test-de-Percepcion-de-Diferencias---Revisado.aspx i http://www.web.teaediciones.com/Ejemplos/CARAS-R%20Manual_2012.pdf

divendres, 5 d’abril del 2013

Coordinació casos

En la trobada d'avui hem organitzat una mica més en quin punt estem després de Setmana Santa en cadascun dels casos. Alhora, he seguit els casos de l'escola i el seguiment que s'està fent, fet que fa que vegi una gran varietat de casos i de tipologies d'actuacions per la seva avaluació i assessorament.

Cas 1 - P2. Fita: Orientació vers permanència etapa 0-3 ó pas a etapa 3-6: 
Pactem una proposta de data per tal de poder dur a terme una reunió amb la família de l'alumne de P2 i comentar els resultats de la prova Battelle. El dia serà el proper dilluns, 29 d'abril, tot i que està subjecte a possibles canvis. D'aquesta manera, hi ha prou temps per tal de poder recollir les informacions necessàries i fer un bon registre per comentar. En la presa de contacte amb la mare, se li proposa que els ítems siguin valorats per la família, així com per la tutora de la LLI, la qual també té una visió de les fites del infant en un altre ambient. A part del servei CDIAP, s'ha iniciat un treball des del servei CEIB, el qual treballa la estimulació sensorial. Aquest centre va ser una de les propostes recomanades i també serà un ambient a tenir en compte per tal d'acabar el procés valoratiu i tenir unes dades fiables de cara a l'assessorament i el registre del present curs. En el Pràcticum I vaig registrar com a Xerrada d'Integració Sensorial, el treball d'aquest centre. 

Cas 2 - P4. Fita: Orientació serveis útils davant disfàsia i pautes PI:
S'acaba de fer la demanda al servei CREDA (Centre de Recursos per a Deficients Auditius). Aquest centre atèn a alumnat amb greus dificultats d’audició, llenguatge i/o comunicació que interfereixen en el seu desenvolupament personal, social i curricular. 
Per tal de saber més d'aquest centre, entreu a: XTEC. Informació CREDA
S'està treballant tot el tema acreditatiu oficial que faci constar disfàsia per part del CDIAP. En una nova entrada faré constar la recerca de materials útils per a la seva aplicació a l'aula que estic realitzant.

Cas 3 - 4t. Fita: Assessorament problemes reeducació llenguatge:
Després de la reunió sobre una necessària reeducació del llenguatge i l'assessorament de centres, ens endinsem en afrontar activitats complementàries per tal d'avaluar ajustos en funció del treball que s'ha anat duent a terme en reeducació del llenguatge. Estem valorant tenir com a elements la prova DN-CAS i/o WISC, i veure quina ha estat la evolució i poder tancar l'assessorament d'aquest curs. 

Cas 4 - 3r ESO. Fita: Orientació vers la opció més adequada -PQPI o 4t ESO amb adaptacions:
S'està treballant en l'assessorament vers un PQPI, tot i que hi ha reticències per part de la família. S'ha fet el traspàs de les proves realitzades en l'anterior fase i s'està valorant la implicació per part de l'alumne (aplicació elements contractes pedagògics). Hi ha un treball d'orientació important que ha d'anar completant-se al llarg d'aquest darrer trimestre, per tal d'afrontar 4t d'ESO o altres opcions. Per tal de contextualitzar el present cas, faré una entrada explicativa de la seva evolució des de que se li va detectar dislèxia a la Primària i quin ha sigut el camí des de l'EAP i les escoles.

dimarts, 2 d’abril del 2013

Prova Battelle - Cas 1

Hem començat el contacte vers la continuïtat dels casos. Avui ens hem centrat en el cas 1, l'alumne de P2. Dins les activitats i tasques d'avaluació i  intervenció plantejades, anem a completar les informacions de les quals disposem a través del qüestionari o inventari de desenvolupament de Battelle. D'aquesta manera, podrem contrastar les dades d'observació amb les aportacions dels pares. Aquesta prova ens permetrà acabar de situar les habilitats del infant en l'àrea personal i social, adaptativa, motriu, comunicativa i cognitiva. 

Per tal que podeu familiaritzar-vos amb la prova, us passo un link explicatiu que està força bé:

Aquest divendres acabarem de concretar entrevista amb la família per tal de poder contrastar dades i emprar aquest qüestionari com a guia per poder enregistrar-ho. 

Per últim, m'agradaria comentar com al llarg d'aquests dies aniré etiquetant cada entrada al Blog en funció de cada cas, és a dir, quan parli del cas 1, cas 2, cas 3 i cas 4. Alhora, posaré el curs de cada cas, així serà més visual. Penso que serà més fàcil fer el seguiment per part de tots al voltant l'evolució de cada cas.
Fins divendres!

diumenge, 17 de febrer del 2013

Casos LLI

En el meu seguiment de les pràctiques, hem trobat interessant que acompanyi a la meva psicopedagoga - tutora de l'EAP amb els casos LLI (Llar d'Infants) del poble per tal de coordinar els casos de P2 que són susceptibles d'un possible dictamen o adaptació de cara a la nova etapa escolar de P3. D'aquí 2 divendres, aniré a la LLI a fer l'acompanyament, observació i reunió amb la tutora de 2 infants, els quals els hi cal fer tot aquest seguiment i diagnòstic. Un d'ells és un nen molt prematur que va tenir moltes complicacions i que manté un retard motriu i de llenguatge. Són infants que ja estan derivats al servei CDIAP (Centre de Desenvolupament Infantil d'Atenció Precoç), i cal veure quina és la millor opció per ells de cara a l'any vinent. Com a futura psicopedagoga i a més, com a mestra de l'etapa d'Ed. Infantil, tinc moltes ganes de veure tot aquest procés i poder aprendre del rol d'un psicopedagog amb aquesta presa de decisions conjunta i amb tot el procés que es realitza per tal de poder enllaçar una etapa i una altra de manera eficient i significativa. Penso que pot resultar molt interessant per reflectir en la consecució de tasques del Pràcticum II.

dijous, 15 de novembre del 2012

Xerrada Integració Sensorial

" Si només m'ho dius, ho oblido... Si només m'ho mostres, ho veig... Si m'ajudes a participar-hi activament... llavors ho entenc i aprenc!"

Tal i com vaig proposar la setmana passada, dimarts vaig anar a la xerrada sobre integració sensorial que s'oferia en una escola propera i que era difosa pel Servei Educatiu de Zona. Va resultar una experiència molt enriquidora i que em va fer pensar molt i molt. Des de la neurociència, se'ns parla com les connexions que s'estableixen entre neurones són immenses entre les edats de 0-3 anys i tot seguit, fins els 7 anys. En aquest període és importantíssim enriquir les experiències dels infants, de manera que puguin manipular, vivenciar, experimentar..., a través del moviment, el tacte, és a dir, a mode sensorial, per tal d'afavorir al desenvolupament neurològic i garantir bones respostes maduratives per part dels nens. Des de les aules es poden detectar dificultats en el processament sensorial per part dels nens/es (bellugar-se molt, caure molt de la cadira, no voler ni tocar el menjar, o no saber si fa fred o calor, molestar molt la llum...). És molt important aprendre de les experiències sensorials i veure com si no hi ha una evolució en un nen/a,  se'ns pot demostrar com segurament hi haurà dificultats en la integració sensorial. 

Els indicadors específics d'una alteració en la integració sensorial són:

- Reacció exagerada als estímuls - Hipersensibilitats (no es concentra, s'aïlla fàcilment, té moltes pors, plora i té rabietes freqüentment...)

- Reacció reduïda - Baix registre sensorial (és massa valent, no nota el dolor, no escolta, no s'adona del que passa al seu voltant...)

- Nivell d'activitat molt alt (no para quiet, sempre està buscant el moviment)

- Presenta descoordinació motriu, cau a terra, xoca...

- Es distreu fàcilment, es despista i no es concentra

- Presenta dificultats d'aprenentatge

- Manifesta impulsivitat, no controla les seves reaccions, té molta força

- Presenta debilitat física, es cansa fàcilment, té un baix to muscular

- Li costa fer cas, busca els límits, no accepta normes

- Li costen les activitats motrius bilaterals i les seqüències (vestir-se, retallar amb tisores, fer la tombarella, pedalejar un tricicle o bicicleta...)

Penso que aquest tipus d'alteració sensorial no és prou coneguda, personalment se m'ha obert un camp de visió molt més ample, doncs potser ara quan em trobi amb un cas amb alguna d'aquestes característiques, en el meu cap hi serà present la possibilitat d'aquesta disfunció. Ha sigut interessant algun cas pràctic exposat, per exemple, quan ens trobem amb un alumne amb problemes de motricitat fina, en el traç, moltes vegades es recurreixen a caligrafies o altres tècniques, i pot ser molt més senzill, com ara un problema en l'automatització del moviment del braç i la mà, que es pot treballar a través d'un treball motriu i de conscienciació. També han sorgit anècdotes d'algun professional en la xerrada, on s'ha trobat amb un alumne amb fòbia a la música... També m'ha sorprés la formació de la professional que ha fet la xerrada, la qual és directora del centre d'estimulació infantil a Barcelona, i dels quals, hi ha molt pocs a Catalunya. Aquesta formació és la  de terapeuta ocupacional, al igual que la de la resta d'integrants del seu equip. Penso que com a futures psicopedagogues, és un àmbit molt proper i des del qual està molt bé poder tenir aquesta ubicació per adreçar als infants i joves amb dificultats d'aquest tipus. 

Us convido a entrar a la pàgina web del centre, on hi ha una exposició més detallada de tot el seu treball: CEIB. També han publicat un llibre relacionat: "Perquè em sento diferent?" de l'Editorial Miret.

Vaig assistir a la present xerrada amb la psicopedagoga que em tutoritza i la mestra d'educació especial de l'escola, i penso com realment hi ha molt per reflexionar i treballar.