La teoria de les intel·ligències múltiples cerca el desenvolupament global de l’alumne.
La intel·ligència és global; Howard Gardner n’ha identificat nou tipus, de moment.
El col·legi Montserrat de Barcelona aplica aquesta teoria des del 1994 i forma escoles de tot el món.
La música que componien algunes orquestres de presoners als camps d’extermini nazis va servir als alumnes d’ESO del col·legi Montserrat de Barcelona per estudiar la Segona Guerra Mundial. El plor convertit en melodia explica moltes qüestions sobre aquella etapa. Així, a través de notes i partitures, es van introduir en aquest període del segle XX. O, dit d’una altra manera, van partir de la intel·ligència musical per estudiar història. Aquest centre concertat, que escolaritza un miler d’alumnes, ha posat en pràctica la teoria de les intel·ligències múltiples, desenvolupada pel professor de Harvard Howard Gardner.
La teoria reformula el concepte de capacitat intel·lectual: la intel·ligència és plural, múltiple. D’intel·ligent no ho és només algú que és molt bo en matemàtiques o llengua –les àrees que mesuren els tests d’intel·ligència–. També hi ha la capacitat física, emocional, interpersonal, espaciovisual, naturalista o musical. Aquests conjunts d’habilitats també són intel·ligències. Segons Gardner, totes les persones les posseeixen en menor o major grau. Reconèixer aquestes intel·ligències i treballar-les serveix per donar més oportunitats a l’alumne, perquè desenvolupi el seu talent sigui quin sigui i creixi d’una manera integral, explica Gardner als seus llibres.
Algunes escoles comencen a aplicar aquests supòsits per atendre la diversitat d’estudiants. El Montserrat va introduir la teoria de les intel·ligències múltiples al seu projecte educatiu el 1994. Cada any reben prop de 80 escoles de tot el món que es volen formar sobre la posada en pràctica d’aquesta teoria, que canvia la manera d’ensenyar i avaluar en un centre. “Expliquem temari des de totes les intel·ligències, i així tots els alumnes l’entenen”, assenyala Montserrat del Pozo, directora del col·legi.
El treball en equip permet que els alumnes d’aquesta escola treballin la intel·ligència emocional, per exemple. És el que van fer els estudiants de quart d’ESO aquest curs en haver de crear una empresa. Es van repartir en grups de cinc, van identificar una necessitat social i hi van buscar una solució real. Com les alumnes que van crear una plataforma de recollida de roba nova, però fora de temporada, per a persones sense recursos. Així, també han aplicat la intel·ligència intrapersonal i interpersonal –vegeu definicions més avall–. “Volem que tots els alumnes flueixin, que tinguin la seva oportunitat, treure el millor de cadascun, i les intel·ligències múltiples ens han ajudat a aconseguir-ho”, assenyala la directora del centre.
En una classe de quart de primària, els alumnes dels dos grups es reuneixen davant la mestra. L’explicació no dura més de 20 minuts. Quan acaba, uns s’asseuen en taules per practicar les matemàtiques mentre juguen als escacs, d’altres escriuen... Aquests nois treballen per projectes, no mitjançant classes tradicionals, en què s’introdueixen les intel·ligències múltiples. Les matemàtiques també s’aprenen a través del llenguatge, la música i el moviment; hi són presents des de l’etapa infantil. També l’art i els audiovisuals... En una classe d’infantil, els alumnes de cinc anys fan un “mapa mental” de presentació personal. Escriuen qui són, què els agrada. què fan... Apliquen la intel·ligència lingüística i l’existencial.
Per Gardner, la noció d’intel·ligència ha estat restringida a les capacitats matemàtiques i lingüístiques. Però aquest concepte d’intel·ligència no aconsegueix identificar “el brillant jugador d’escacs, el violinista de fama mundial o el campió esportiu”, escriu al seu llibre Inteligencias múltiples, de la teoría a la práctica. És que aquestes persones excepcionals no són intel·ligents? Per què el terme actual d’intel·ligència no aconsegueix explicar grans àrees de l’activitat humana?, es pregunta el professor de Harvard.
L’escola ha assumit la visió clàssica d’intel·ligència i ha afavorit les persones amb més talent en les àrees de lògica i matemàtica i de llengua. Les altres capacitats han quedat en un segon pla. Del Pozo defensa que la feina amb les intel·ligències múltiples permet que els alumnes es converteixin en persones globals, capaces d’afrontar nous reptes i proposar alternatives. Una pedagogia activa, amb molta participació de l’alumne, i els plans de millora per a cada estudiant també hi ajuden.
Des del Departament d’Ensenyament difonen aquesta teoria entre els professors des de l’any passat. Al web Família i Escola expliquen als pares en què consisteixen les intel·ligències múltiples. Segons explica aquí Ensenyament, cal identificar les intel·ligències que un nen té més desenvolupades i incentivar les altres. “Així, es dóna a l’alumne una educació completa”, explica. “Aquesta educació més global també l’ajudarà a reforçar les competències que ja té més desenvolupades”, continua.
Extret de Premsa. USTEC STEs IAC: http://www.sindicat.net/n.php?n=18510
